Encara que va néixer dins d'una de les famílies més poderoses d'Europa, la infanta Cristina ha viscut una existència plena d'ombres emocionals que han marcat el seu caràcter i la seva salut mental. Lluny de la imatge de princesa feliç que molts van voler projectar, la seva vida ha estat marcada per ferides silencioses, moltes d'elles provocades dins del seu propi entorn familiar. Una de les més profundes: la seva relació amb la seva mare, la Reina Sofia.
Malgrat que mai no li va faltar afecte institucional, ni comoditats materials, Cristina mai no es va sentir veritablement estimada i valorada per la seva mare. Des que eren petites, tant Cristina com la seva germana Elena van ser testimonis de l'obsessió emocional que Sofia va desenvolupar cap al seu fill home, l'actual rei Felip VI. Per a la reina, el príncep no només era el seu hereu, sinó també la seva raó de ser, el seu projecte més personal.
La reina Sofia sempre ha tingut predilecció per Felip
Aquest tracte desequilibrat no va passar desapercebut per a Cristina, que des de molt jove va sentir el pes de l'abandonament emocional. En la seva adolescència, aquesta falta de reconeixement afectiu es va convertir en una ferida oberta que mai no va arribar a tancar del tot. Cristina no va perdonar el favoritisme, i el que va començar com un ressentiment silenciós, va anar guanyant espai dins seu fins a convertir-se en un complex profund que, segons diverses fonts, encara avui continua sent motiu de teràpia psicològica.
Mentre Felip acaparava l'atenció, l'afecte i els esforços de Sofia, Cristina es refugiava en els estudis i en el seu desig de construir una identitat lluny del focus mediàtic. Tanmateix, la seva inseguretat emocional, marcada per aquesta infantesa desigual, va acabar influint també en la seva vida personal. El posterior escàndol amb Iñaki Urdangarin i el procés de divorci que va viure, no van fer sinó reobrir velles ferides.
Fractura insalvable, no hi ha marxa enrere
La situació també va afectar Elena, encara que en menys mesura. En ser la gran i de caràcter més fort, va saber gestionar millor la insolència materna, encara que mai no va deixar de veure amb preocupació com la seva germana petita s'enfonsava a poc a poc, sense entendre per què mai va ser la prioritat per a la seva mare.
El cert és que Cristina, fins i tot avui, guarda una distància emocional amb Sofia. Encara que públicament mantenen les formes, en privat la relació continua sent tensa i freda. La infanta, segons persones del seu entorn, ja no és possible guarir aquestes cicatrius invisibles que es van originar en la seva adolescència.