A les 15:45 d'aquest dimecres les sirenes antiaèries de Gernika i Sabadell han sonat alhora en commemoració dels 80 anys del bombardeig que la ciutat basca va patir el 26 d'abril del 1937 (foto) des dels avions de la Legió Còndor, l'aviació legionària de la Luftwaffe nazi enrolada amb l'exèrcit de Franco. L'atac va començar a les 15:45 i tant la sirena que va avisar els gernikarras llavors (i ara) com la que ha sonat a Sabadell les van fabricar a la capital vallesana per la Guerra Civil espanyola.

Les dues ciutats han conservat els aparells, fets a La Electricidad, SA, empresa metalmecànica de Sabadell reconvertida en fàbrica de sirenes durant la Guerra Civil. La sirena de Gernika la va encarregar la fàbrica d'armes Unceta y Cía, on va ser instal·lada entre setembre i novembre del 1936. Aquesta sirena, amb les campanes de les esglésies de Sant Joan i Santa Maria, va sonar ininterrompudament durant el bombardeig.

Moment en què sona l'alarma antiaèria de Sabadell

La sirena de Gernika des d'el vell refugi antiaeri

La sirena d’alarma antiaèria de l’Ajuntament de Sabadell va ser comprada pel consistori i instal·lada a la coberta de l’edifici l’agost del 1937. Es conserva en el seu estat original i encara es fa servir per convocar concentracions ciutadanes i minuts de silenci.

Montserrat Chacon, regidora de Cultura de Sabadell, ha viatjat a Gernika en representació de la ciutat. La sirena de Gernika sona cada any durant quatre minuts. Aquest any l'han engegat els néts de dos oficials de la Legió Còndor, Manfred von Richtofen i Rudolf Freiherr von Moreau.

Els bombarders, entre els quals també alguns avions italians, van llançar una gran quantitat de bombes de 250 quilos i més de 3.000 projectils incendiaris sobre la ciutat, on hi vivien 3.700 persones, a més d'un nombre indeterminat de soldats en retirada, contra els que disparaven els caces en vol rasant. Els pilots van acabar bombardejant la vila a cegues, tapats pel fum dels incendis. L'atac va durar quatre hores i el foc no es va poder apagar totalment fins a l'endemà.

Es calcula que hi van morir 250 persones. Tres quartes parts dels edificis van ser totalment destruïts i la resta en van quedar molt afectats. Només es van salvar la Casa de Juntes i el seu famós arbre. El pont, que es va afirmar després que era l'objectiu de l'atac, va quedar intacte.

La Electricidad, fàbrica de sirenes durant la Guerra Civil