La sequera no se solucionarà aquest hivern. Les previsions de precipitacions per als propers mesos apunten que aquest hivern serà sec, la qual cosa no contribuirà a solucionar la falta d'aigua que afecta Catalunya i el conjunt de l'estat espanyol.
"Serà un hivern sec, com és habitual en aquesta època de l'any. No s'esperen gaires pluges, la qual cosa no contribuirà a millorar la situació", explica el climatòleg Marc Prohom a El Nacional. Segons aquest expert del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), les neus habituals en el Pirineu i Prepirineu només serviran per millorar subtilment les reserves hídriques dels embassaments, que ara mateix es troben a menys de la meitat de la seva capacitat, una situació que no es produïa des de fa quatre anys.
Les perspectives a mitjà termini, que assenyalen poca precipitació, són exactament les mateixes que a curt. En els propers 10 dies, segons les previsions de centre de meteorologia català, no hi haurà grans pluges. "Aniria bé que hi hagués un temporal de llevant que regués el país durant tres dies i que deixés abundant neu en alta muntanya", lamenta el climatòleg.
Sequera excepcional
Prohom adverteix que aquest ha estat un any especialment sec a Catalunya, sense precipitacions, i que la situació ja pot ser catalogada com a "greu". Ara mateix, amb les últimes dades de Meteocat, pràcticament tot Catalunya es troba en un episodi o bé de sequera moderada o greu. Ara bé, hi ha llocs on la situació és encara pitjor: la falta de pluja ha assolat especialment zones de Catalunya com el sud del Ripollès, Osona, l'interior de l'Alt Empordà, la Selva, Montsià i el Baix Ebre, on hi ha una situació particularment dramàtica i es parla de sequera excepcional.
La situació límit d'aquestes comarques es pot veure clarament amb el següent mapa, facilitat pel Meteocat, realitza una comparativa entre les precipitacions d'enguany i de l'any anterior. Els colors ataronjats o vermells indiquen una desviació negativa, és a dir, menys pluja; mentre que els pocs indrets que es conserven en verd han tingut més precipitacions.
Índex de Precipitació Estàndard a Catalunya (29-11-2016 a 29-11-2017) / Meteocat
Precipitació acumulada a l'Observatori de l'Ebre (Roquetes, Baix Ebre) aquest any 2017 en comparació amb la mitjana climàtica (des de 2001 fins a 2015).
Al Baix Ebre, tal com explica l'expert, han coincidit dos factors: juntament amb les baixes precipitacions —a aquestes dates, l'Observatori de l'Ebre registra 267 mm acumulats el 2017, quan la mitjana de la darrera dècada es trobava al voltant dels 500 mm—, cal afegir els forts episodis de vent. I és que a part de l'absència de pluges, hi ha altres factors que incideixen en la falta d'aigua com el vent i la temperatura. "Les fortes ratxes de vent disminueixen la humitat de l'ambient i les altes temperatures contribueixen a augmentar l'evaporació de l'aigua", una cosa que a la llarga provoca el que es denomina "sequera excepcional", la pitjor de les sequeres.
Va per a llarg
Prohom assenyala el canvi climàtic com a principal causant de la situació per la qual travessa Catalunya. "Els episodis de sequera seran cada vegada més extrems, especialment als països de la Mediterrània." En aquesta zona, segons considera l'expert, afectarà especialment la falta de pluges. "Tendim a anar cap a un clima subtropical, càlid i amb poques pluges", una idea que també assenyala l'últim informe de Greenpeace, Sequera, una mica més que falta de pluja, que assenyala l'impacte que ja ha tingut la sequera en el conjunt de l'Estat.
L'organització adverteix un terç d'Espanya està amenaçat per la desertificació, un fenomen associat a l'escalfament global. Segons Greenpeace, pràcticament el 75% és susceptible a assolir aquest fenónemo, la qual cosa converteix el país en el més afectat pel canvi climàtic d'Europa. Avisa que aquesta situació s'ha fet especialment visible després d'un any amb la primavera, l'estació més humida, amb un 23% menys de pluja de l'habitual, una cosa que sembla no ser només cíclic sinó que ve per quedar-se. "A la llarga, ens haurem d'acostumar a la sequera", lamenta Prohom, que encara que apunta que aquest fenomen continuarà sent cíclic, cada vegada es donarà amb més freqüència.