Des de l'entorn de la vicepresidenta del Govern espanyol i ministra de la Presidència, Soraya Sáenz de Santamaría, es va justificar al seu dia que el Reial Decret de cessament de l'expresident de la Generalitat Artur Mas no inclogués l'habitual fórmula d'agraïment als "serveis prestats" perquè "no hi ha res a agrair-li". En canvi, la número dos en funcions de l'Executiu ha firmat el Reial Decret de cessament del seu fins ara número dos, Federico Ramos de Armas, "a petició pròpia", amb agraïment als "serveis prestats", i malgrat que la dimissió de l'alt càrrec s'ha produït a conseqüència de la seva vinculació amb el cas Acuamed.
El cessament de Ramos de Armas com a subsecretari de la Presidència a proposta de Sáenz de Santamaría es va publicar en el BOE del 22 de gener passat, i inclou l'habitual fórmula d'agraïment als "serveis prestats". Una fórmula feta servir també en el cas de tots els presidents de la Generalitat de Catalunya des del 1980, i que, com va avançar El Nacional, es va suprimir expressament al Reial Decret de cessament d'Artur Mas, firmat pel rei Felip VI i el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy. El gest, sense precedents, expressa el nivell de tensió política i institucional entre l'Estat, el Govern i la Generalitat arran del procés polític català.
El fins ara número dos de Santamaría està presumptament implicat en el cas del frau de les certificacions d'obres en l'empresa pública Aguas de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed). Fins al moment han estat detingudes 13 persones en l'anomenada operació Frontino, de la qual s'encarrega la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
Les actuacions, dirigides pel jutge Eloy Velasco, se centren en la presumpta adjudicació fraudulenta de contractes públics inflats per a obres hídriques i mediambientals entre 2007 i 2014, entre altres presumptes irregularitats.
Ramos de Armas va accedir al Ministeri de Presidència el 19 de juny del 2015. Hi va arribar des del Ministeri d'Agricultura, on ocupava la secretaria d'estat de Medi Ambient des de desembre del 2011. Precisament, el seu pas per aquesta responsabilitat és el que el relaciona amb el cas Acuamed i alguns dels contractes presumptament fraudulents que es van realitzar. L'ex alt càrrec hauria assistit a una reunió en la qual es vaq acordar un pagament de 40 milions d'euros a una constructora.