El rei Felip VI ha triat la part que més li convenia d'una cita d'Antonio Cánovas del Castillo en el discurs de celebració dels quaranta anys de les eleccions del 15 de juny del 1977 que ha fet aquest dimecres al Congrés. El cap de l’Estat espanyol feia referència a l’Espanya anterior al procés democratitzador engegat amb les eleccions del 1977. La cita és aquesta:

“Lo que hace falta a la nación española no son represiones ni cadalsos, no son destierros. Lo que nos hace falta es el respeto a la ley”.

La frase pertany a un discurs del líder conservador al Congrés del 11 d’abril del 1867. Està escurçada i adaptada. És la solució que Cánovas proposa per a la ingovernabilitat dels espanyols i la inoperància de l’Estat des de després de la Guerra del Francès (de la Independencia, en castellà).

Cánovas justifica la desobediència al Rei, a les autoritats i a la llei del 1808 perquè el poble “per a salvar la seva independència” de la invasió francesa va haver de “passar per sobre de totes les lleis i autoritats legítimes, obligat, per a resistir amb èxit, a deixar qualsevol ordre regular i qualsevol organització política veritable”.

En canvi, el 1867, aquesta actitud, exacerbada per "cinquanta anys de guerra civil gairebé contínua" —al·ludeix a les carlinades, entre altres—, ja no és tolerable si es vol equiparar Espanya a Anglaterra i Prússia. La seva solució és que cal “ser dur, ser molt sever, ser tal vegada inexorable amb els transgressors de les lleis”, també amb les autoritats i el govern.

El fragment del discurs de Cánovas, sencer, és aquest:

“No es eso, no, Sres. Diputados, lo que hace falta, sin duda, a la nación española: no son violencias, no son represiones, no son cadalsos, no son destierros, que desde el año 8 [1808] los hemos tenido en una dolorosísima abundancia; y acaso sea esto en lo único que puedan emular con nosotros las demás naciones de Europa. Lo que nos hace falta es el respeto a la Ley, que es la base de la constitución representativa en Inglaterra, como es la base del orden monárquico en Prusia, como es la base indispensable del orden en todas las naciones civilizadas. Sí, el pueblo español, arrastrado por vías extraordinarias desde 1808; obligado en aquel tiempo a faltar a las órdenes de sus Reyes y de sus generales; precisado, para salvar su independencia, a pasar por encima de todas las leyes y autoridades legítimas; obligado para resistir con éxito a salirse de todo orden regular, y de toda organización verdaderamente política; viciado además por cincuenta años de guerra civil casi continua, lo que necesita, sobre todo, aquello de que más que otro alguno carece, es del respeto a las leyes.

Por eso es necesario, y yo lo he sentido desde el poder, como lo proclamo desde estos bancos, ser duro, ser muy severo, ser tal vez inexorable con los transgresores de las leyes; pero al mismo tiempo que se obliga por la fuerza a todos al cumplimiento de las leyes, es indispensable dar el ejemplo de obedecer también estrictamente a las leyes, si se quiere que sean a la larga los resultados eficaces; y más indispensable es todavía que no se proclame todos los días a la faz del país, que el Gobierno que obliga a todos a cumplir con sus obligaciones legales, no tiene ninguna cuenta con las que a él propio le conciernen.”

Cánovas defensava el manteniment de la dinastia borbònica, en crisi des de mitjans dels anys 60 i aleshores molt amenaçada per la coalició creixent de liberals i progressistes que encapçalava, entre d'altres, el general Joan Prim. Al setembre del 1868, una revolta militar va tombar Elisabet II, néta de Carles IV, el mateix rei contra el que Cánovas justificava la revolta. Arrenca l'anomenat Sexenni Democràtic (la I República, el breu regnat d'Amadeu I), que desembocaria en la restauració borbònica del gener de 1875 de la mà de... Cánovas del Castillo. Tot torna.