El juny del 2014 l'activista de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Ada Colau, coneguda per ser una de les cares visibles de l'organització a Barcelona, decideix fundar una plataforma ciutadana amb el nom de Guanyem Barcelona. La intenció és fer confluir les forces d'esquerres de la ciutat per aconseguir l'alcaldia, ostentada en aquells moments pel convergent Xavier Trias.

No es tracta de diluir els partits, sinó conservar-ne "la seva identitat" però "anant més enllà de la suma aritmètica dels que l'integren". Més de 30.000 persones signen el manifest de Colau i l'aposta comença a encarrilar-se, amb el seu punt de culminació el febrer de 2015.  ICV-EUiA, Podem Barcelona, Procés Constituent i Equo accepten sumar-s'hi i es posen a treballar per les eleccions que s'han de produir 3 mesos després sota el nom de Barcelona En Comú.

Les enquestes es succeeixen sense parar durant el mes de maig. El frec a frec entre BComú i CiU està a la vista de tothom. Si una enquesta de La Vanguardia dóna una àmplia victòria a Trias (amb 11 sobre els 7 de la confluència), dos dies després el CIS apunta a una "còmoda victòria" de Colau (amb 12 sobre els 10 dels convergents). Amb uns sondejos a peu d'urna de TV3 el vespre electoral que no donen pistes de qui pot acabar emportant-se l'alcaldia, però al final la confluència s'imposa i Xavier Trias surt a admetre la derrota.

 

 

 

Eleccions catalanes

L'èxit de la fórmula, que també es trasllada a grans ciutats de l'Estat com la pròpia capital, amb Manuela Carmena al capdavant, l'avala. En aquest punt, i amb unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari pel 27S, es comença a gestar a Catalunya la candidatura que agruparà les mateixes formacions, tret de Procés Constituent que se'n desmarca en una assemblea amb el 60% dels vots, sota el nom de Catalunya Sí Que es Pot.

La flamant alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no ho veu clar i decideix mantenir-se'n al marge, mentre persones del seu cercle com Gerardo Pisarello signen un manifest donant el seu suport a la candidatura de Lluís Rabell, però també a la CUP-Crida Constituent. Un cop passades les eleccions, Rabell recrimina a Colau la seva "poca implicació" i la culpabilitza de l'auge de Ciutadans ens els barris que el 24 de maig havien triat la confluència.

Però aleshores la pròpia confluència reconeix que haver evitat un posicionament clar en debat sobre la independència els ha desgastat, en una campanya extremadament focalitzada en aspectes socials. "Ha guanyat l'altre full de ruta", admetia Rabell, tot assegurant que "les propostes socials han estat expulsades del debat".

 

Eleccions estatals

Després de l'esfondrada que es produeix a Catalunya, tot i la presència erràtica del líder de Podemos, Pablo Iglesias, durant la campanya, les esquerres alternatives fan un canvi de plantejament en les generals de desembre. Amb la independència en stand by per la negativa de la CUP a investir Artur Mas, Ada Colau accepta implicar-se activament en la creació d'En Comú Podem, on col·loca com a cap de llista a una de les seves persones de confiança i membre de l'executiva de BComú, Xavier Domènech.

L'alcaldessa es passeja per mitja Espanya i és la convidada d'honor als mítings més importants de Podemos, a València i a Madrid. Amb el dret a decidir com a bandera, i remarcant que és l'única força a nivell estatal a defensar-la i amb opcions de governar, els comuns imposen el seu relat davant d'unes forces independentistes amb dificultats per argumentar la seva implicació en unes eleccions d'un Estat del que diuen haver desconnectat a partir de la resolució del 9N.

 

A escasses tres setmanes perquè tinguin lloc els comicis, les enquestes apunten a un frec a frec entre els republicans, fins i tot donant-los la victòria en alguns casos, i la confluència d'esquerres. Mentre a Espanya es comença a albirar un auge dels podemistes, amb opció a un sorpasso al PSOE, Catalunya escolta com el 10 de desembre Pablo Iglesias promet un referèndum només a Catalunya i en un any.

Davant d'aquest panorama, els independentistes intensifiquen la seva campanya assegurant que aquesta promesa se l'emportarà el vent. Fins i tot el cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ho compara amb l'apoyaré de José Luis Rodríguez Zapatero amb l'Estatut de Catalunya. Però el dia 20, En Comú Podem arrasa a Catalunya amb 12 diputats i 927.940 vots (respecte als 9 i 599.289 vots de la segona força, Esquerra Republicana)

 

Pròxima estació: Generalitat

 

Amb un lideratge més reforçat que mai, Colau convoca pel 25 de gener una misteriosa roda de premsa amb els diputats al Congrés i membres de l'executiva de BComú, Xavier Domènech i Marcelo Expósito, el seu tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, i Susana Segovia. Des del Pati Llimona de Barcelona, l'alcaldessa fa una breu valoració positiva de la seva gestió municipal i anuncia la voluntat de crear un nou partit d'esquerres a Catalunya.

"Estem disposats a obrir el debat intern per impulsar l'assembla constituent d'un nou espai polític que és necessari a Catalunya", assegura aleshores, tot afegint que "cap nom és imprescindible" i tampoc el seu. Tot i que no fixen un calendari concret perquè el plenari dels comuns barcelonins donin el seu vistiplau, les esquerres catalanes comencen a respondre a l'oferta demanant el respecte a les identitats però pujant al carro.

El 20 de febrer, el plenari dels comuns dóna llum verda a la idea, però adverteix que el moviment s'ha de fer "des de sota i sense sigles de partits polítics", tot seguint "l'ADN que caracteritza Barcelona En Comú". La membre de l'executiva Susana Segovia anuncia que es començarà a treballar amb altres projectes i candidatura municipalistes per "debatre conjuntament" aquest nou espai.

 

Foto de portada: L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un acte de Barcelona En Comú / Sergi Alcázar