Fa 24 hores que dos periodistes van anar al Parlament i van explicar coses molt grosses sobre l'actuació de les clavegueres de l'Estat a Catalunya. Coses tan grosses que la majoria són delicte. I van donar noms i cognoms dels autors d'aquests delictes. A partir d'aquí només hi ha dues possibilitats: o menteixen, o diuen la veritat. Si menteixen, les persones que van ser acusades de delinquir haurien de presentar una demanda contra aquests dos periodistes. I no ho han fet. Cap ni un. I miri que van sortir noms. Si diuen la veritat, el més normal als països normals i amb una salut democràtica homologable és que la justícia intervingui d'ofici i d'una manera immediata per aclarir les acusacions i actuar en conseqüència.

Ahir el més normal hauria estat que a la porta del Parlament hi hagués hagut un cotxe arribat directament des de la fiscalia. I que aquest cotxe hagués recollit Patricia López i Carlos Enrique Bayo per dur-los al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè hi declaressin. I això tampoc va passar. Esclar, la Fiscalia està massa ocupada perseguint urnes voladores.

O sigui, dues persones acusen jutges, fiscals, polítics, empresaris i periodistes de formar una trama mafiosa i no passa res. De res. Compte, i en un Parlament. No en un bar amb una sobredosi de canyes de cervesa, no.

La democràcia és que tu puguis dir el que vulguis però que això no serveixi de res perquè t'ignoren. Ja pots cridar en un desert amb totes les teves forces que ningú et sentirà. Avui hi ha diaris de BCN que no dediquen ni una sola lletra a la compareixença d'ahir. Però és que ni una. Entenc que els mitjans tenen la llibertat de triar el que publiquen i el que no en funció dels seus criteris, només faltaria, i que seria indigne que jo digués el que és notícia i el que no. Ara bé, ¿el que es va dir ahir al Parlament no mereix ni un breu, encara que sigui per desqualificar els compareixents? Segur? Això, aquí i a la Xina, és censura. La censura del segle XXI, que ja no consisteix a fer callar, a prohibir, sinó a no explicar, a ignorar. I després actua el famós algoritme creant compartiments estancs que fan molt difícil la interactuació. Bé, si és que la gent que pensa diferent vol interactuar entre si perquè com tots tenim la veritat absoluta, per què hem de fer l'esforç de parar l'orella a la veritat dels altres, oi? Mons paral·lels, relats oposats. I vostè cregui's el que més li convingui.

I l'allau de notícies que ens arriben cada dia amb l'objectiu d'estimular-nos la neurona del plaer fan que la massa consumidora ens allunyem dels temes “pesats”, amb contingut, i abracem la banalitat. L'etapa d'ahir del Giro d'Itàlia és l'exemple perfecte. Era l'etapa reina, la més important. Ningú sap qui la va guanyar perquè tots ens hem quedat amb la gran notícia: el líder de la cursa va patir un mal de ventre i va haver de parar a evacuar. Ei, i a més tenim imatges, no se les perdi!!!

¿Per què ha d'actuar la justícia quan en un Parlament es denuncia un cop d'estat mafiós si és més fàcil fer veure que ningú ha dit res? Si tu no expliques la denúncia, el que es denuncia no ha passat. I si no t'afecta a tu, amb més motiu.

¿Per què hauria d'estar preocupat un senyor de Burgos (com podria ser de Trujillo o de Benalmádena) per la trama mafiosa denunciada per Bayo i López si, segurament, pensa que per preservar la unitat d'Espanya, el que calgui? Ara bé, com que la trama també ha actuat contra Podemos, amb el conegut com a “informe PISA”, qui li pot garantir al senyor de Burgos que en nom de vagi-vostè-a-saber-el-què, el següent no serà ell?

Seré molt poc original parafrasejant Martin Niemoller, però és que li va clavat: “Primer van venir a buscar els indepes i jo no vaig parlar perquè no era indepe. Després van venir per als de Podemos, però jo no vaig parlar perquè no era de Podemos. Després van venir per als de Burgos i jo no vaig dir res perquè jo visc a Burgos però sóc d’Aranda de Duero. Després van venir per mi i per aquest moment ja no quedava ningú que pogués parlar per mi”.

De nosaltres depèn que se'n surtin amb la seva.