Quan se li pregunta per Marine Le Pen, se li il·lumina el rostre, com qui està enamorat. "És una dona forta, una dona amb coratge, que té la voluntat de representar França al món sencer, que durant els últims anys n'ha tingut una imatge afeblida", assegura la Rosine ben convençuda. Té les seves arrels a Costa d'Ivori, és "negra" com ella mateixa diu, però això no és cap impediment. És una activista local del Front Nacional, mobilitzada des de fa uns quants anys. Juntament amb la seva acompanyant, deuen ser les dues úniques negres de la sala.

La sala és el Parc d'Exposicions de Villepinte, als afores de París. A la capital francesa, que no és justament un dels feus del Front Nacional –a la primera volta Le Pen va ser cinquena, amb el 4,99% dels vots–, ja hi ha el pare, Jean-Marie Le Pen, fent el tradicional homenatge a Joana d'Arc que organitzen cada 1 de maig amb motiu del Dia dels Treballadors. Aquell migdia, la candidata del Front Nacional ha sortit de la ciutat per a fer el seu gran míting de la segona volta, amb gran solemnitat davant d'unes 6.000 persones, arribades també d'altres regions properes.

Sóc negra i sóc aquí

"Marine representa aquesta elegància que França necessita per ser França", continua la Rosine. Quan li pregunto si, tenint orígens africans, no li molesta el discurs xenòfob del Front Nacional, té ben preparada la resposta: "Ni el Front Nacional ni Marine són racistes; la prova és que jo sóc negra i estic aquí".

Ara tampoc no li fa falta explotar gaire el discurs racista, a Marine Le Pen. Sense abandonar la crítica a la "immigració massiva", la ultradretana ha trobat un altre boc expiatori: la globalització, el capitalisme, l'establishment, París i Brussel·les. De fet, en el seu discurs a Villepinte va insistir molt en un concepte concret: el de "casta".

FN SEGUIDORA FRANÇA N.T

Un jove simpatitzant seu de 21 anys fa servir un altre terme similar: "oligarquia". “Simplement diem que recuperem el que ens han pres, el que l’oligarquia ens ha pres a través, per exemple, de la Comissió Europea”, defensa aquest noi. “Marine és l’única que pot retornar a França la seva independència, les sobiranies que hem perdut: l’econòmica, la territorial, la pressupostària”, afegeix. La idea és bastant semblant al referèndum que proposa Le Pen per a recuperar quatre sobiranies de la Unió Europea: la pressupostària, la territorial, la monetària i la legislativa.

LE PEN SEGUIDOR FRANÇA NT

El mateix pensa un home d’edat més avançada que va amb una boina vermella com la que porten els paracaigudistes francesos (Jean-Marie Le Pen va ser-ho a Algèria), una caçadora de pell i tot de presumptes medalles i reconeixements militars. Fa més de tres dècades que vota pel Front Nacional, diu. “França i els francesos pateixen molt per una Europa liberal i oligàrquica”, critica. “Marine Le Pen pot encarnar el renaixement i la renovació de França per als patriotes, per a França i els francesos”, rebla el suposat exparacaigudista.

El candidat de les finances

Tot el que critiquen té un rostre ben visible: Emmanuel Macron, el seu rival, el seu enemic. El jove exministre d’Economia no només és un extreballador de la banca d’inversió Rotschild (el “candidat de les finances”, li diu Le Pen). També és un europeista convençut. Unes hores més tard que la candidata del Front Nacional, a les cinc de la tarda, l’aspirant d’En Marxa! va reunir uns 12.000 simpatitzants al Paris Event Center, a La Villette de la capital. Ells feien onejar milers de banderes europees, mentre ell els prometia liderar la reconstrucció de la Unió.

“És el candidat més raonable, el que defensa Europa, el que defensa el poble, i necessitem un president moderat, modern i sincer”, assegura un militant d’En Marxa!, que explica que ja fa temps que està polititzat: “Sempre havia estat en l’esquerra i avui estic en el centre-esquerra”. Malgrat les acusacions contra Macron de ser de dretes, trobar seguidors seus que es defineixin així és un exercici molt complicat.

MACRON SEGUIDOR FRANÇA N.T

Un altre simpatitzant, en aquest cas negre –la diferència multicultural amb el míting de Le Pen és abismal-, també ha votat tradicionalment per candidats progressistes. “Voto Macron perquè s’assembla als francesos”, sosté. I afegeix en aquest sentit: “Voto per Macron perquè agafa les bones idees de la dreta, de l’esquerra i del centre per fer avançar aquest país”.

En la mateixa línia, un altre home, de cabell blanc i ulleres de pasta, assegura: “Sempre he votat per l’esquerra i penso que avui no pot haver-hi un desenvolupament econòmic a França sense una reconciliació al voltant d’un objectiu comú”. Segons ell, “França ha de tenir confiança i optimisme sobre el seu futur”. A parer seu, aquestes perspectives només les cobreix Emmanuel Macron, que defensa una França dins la UE.

Al final, aquesta serà la divisió que dirimirà la segona volta de les eleccions presidencials. Els francesos hauran d’escollir aquest diumenge entre la integració europea que defensa Emmanuel Macron, i tot el que això representa, o el replegament nacional que proposa Marine Le Pen, i tot el que això representa.