Tal dia com avui de l'any 1297, fa 720 anys, el pontífex Bonifaci VII arbitrava la fi del conflicte que enfrontava la corona d'Aragó i el regne de França  pel domini de la Mediterrània occidental, i nomenava Jaume II de Barcelona-Aragó, rei de Sardenya. D'aquesta manera, també es materialitzava la creació del regne de Sardenya, que restaria vinculat a l'edifici polític català durant 219 anys -fins al 1516, a la mort de Ferran el Catòlic- i que seria una més del conjunt d'entitats polítiques que formaven la confederació catalanoaragonesa: el Principat de Catalunya i els regnes d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Sardenya.

La incorporació de Sardenya a l'edifici polític català va ser la conseqüència d'un reequilibri de forces a la Mediterrània occidental que decantava la balança cap a Barcelona. Les anteriors batalles de Malta (1283) i de Nàpols (1284), que van significar la desfeta de les forces navals franceses, i la signatura del Tractat d'Anagni (1295), que certificava la cessió de Sicília que Jaume II va fer a favor del pontífex, expliquen la creació del regne de Sardenya -fins llavors, un trencaclosques de petites unitats polítiques independents que gravitaven al voltant de les repúbliques de Gènova i de Pisa- i la coronació del comte-rei catalanoaragonès com a sobirà de la nova entitat política.

Vista de l'Alguer. Segle XIX

Sicília no va passar mai a mans efectives del pontífex. Hi va restar com a rei Frederic, germà petit de Jaume II, continuador de la dinastia Barcelona-Aragó a l'illa. En canvi, Sardenya escriuria, conjuntament amb Catalunya, la seva història política, fins que la corona d'Aragó va perdre el seu últim rei propi, així com la seva història cultural fins a l'actualitat. L'Alguer és el domini més oriental de la llengua catalana. I fins ben entrat el segle XIX, tot i haver perdut el vincle polític, el català va ser la llengua de la cultura i de la judicatura en les principals viles i ciutats de l'illa. No seria fins a la creació del regne d'Itàlia (1861), que el català retrocediria fins a restar dins les muralles de l'Alguer.