Tal dia com avui de l'any 1714, fa 303 anys, Georg Ludwig von Hannover era coronat rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda com a George I, i es convertia en l'iniciador d'una dinastia que ocuparia el tron de Londres fins al 1910. Jordi I succeïa a la reina Anna, la darrera monarca de la dinastia Stuart, que havia mort l'1 d'agost de 1714 sense que el seu fill i hereu l'hagués pogut sobreviure. Jordi I assolia el tron en la seva condició de fill de Sofia del Palatinat, una princesa dels Països Baixos que, com la reina Anna Stuart, era neta del rei Jaume I d'Anglaterra i VI d’Escòcia i que havia estat designada hereva al tron després de la mort del fill d'aquesta.

Sofia no sobreviuria a la reina Anna, i els drets d'heretatge passarien automàticament al seu fill, que es convertiria en Jordi I. El príncep Hannover, abans d'ocupar el tron de Londres, havia mantingut una postura molt favorable als catalans en la Guerra de Successió hispànica (1705-1714). Fins i tot, quan aquell conflicte va esdevenir una guerra entre Catalunya i l'Aliança de les dues Corones (les monarquies hispànica i francesa), va donar suport a la proposta de constitució d'un Principat de Catalunya independent en l’òrbita política de les potències aliades. Va ser molt crític amb la postura dels aliats internacionals en el Tractat d'Utrecht (1713) que abandonaven Catalunya a la seva sort.

Setmanes abans de ser oficialment coronat ja va començar a exercir les seves funcions. I el 18 de setembre de 1714 va ordenar que la marina de guerra britànica s'adrecés a Barcelona per alliberar-la del setge borbònic. Barcelona, però, havia capitulat set dies abans; circumstància que, aparentment, era desconeguda a Londres. Alguns historiadors britànics sostenen que Jordi I no va ser associat al tron en els últims mesos de vida de la reina Anna Stuart per pressions dels tories —membres del partit conservador, que havien maniobrat per abandonar el conflicte a canvi de compensacions—, els quals, coneixedors de la postura del nou rei, haurien endarrerit a propòsit la presa de funcions.