No sol ser habitual que se celebrin manifestacions contra el Tribunal Constitucional i les seves sentències com la que aquest diumenge ha tingut lloc al centre de Barcelona. I, tampoc, que darrere de la convocatòria hi hagi al voltant de 60 entitats socials de tall divers, sobiranistes i no sobiranistes, sindicats i partits polítics, llevat de PP i C's. És veritat que la marxa havia estat convocada sota el lema "els drets socials no se suspenen" i que fins i tot hi va haver qui va voler defensar que era contra el govern del PP, pels continus recursos de l'executiu de Mariano Rajoy davant del TC. Però la marxa era, tots ho sabien, contra l'Alt Tribunal, considerat pels convocants com la tercera cambra i la definitiva a l'hora de suspendre lleis aprovades pel Parlament, com la dels desnonaments o la de la pobresa energètica.

Encara que la manifestació va ser més aviat discreta en nombre d'assistents -les xifres van de les 60.000 persones, la xifra dels organitzadors, a les 8.000 que dóna la Guàrdia Urbana- sí que va ser simbòlica pel que fa als seus representants. Des de CC.OO, UGT, l'ANC i Òmnium fins a CDC, PSC, ERC i En Comú Podem. Des de membres del govern català fins als secretaris generals dels dos principals sindicats i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Aconseguir reunir un conglomerat d'ideologies tan ampli en defensa de la sobirania de la cambra catalana i de lleis aprovades pel Parlament no és una qüestió fútil. Segur que insuficient per a uns, però tampoc insignificant.

Encara que som en campanya electoral, la manifestació posa en relleu que es pot fer política des del carrer com una manera de collar els representants públics a les institucions. Perquè aquest és el joc de la democràcia: resoldre als parlaments el que és una necessitat a nivell de carrer. En un mapa polític tan convuls com el català, on qualsevol acord acaba semblant una odissea i on la CUP ha aconseguit convertir-se en l'actor central tot i ser la formació política més petita al Parlament, la manifestació d'Urquinaona va ser fins i tot una glopada d'aire fresc. Encara que no hi hagués ni policies ni manifestants violents.