Guardiola ha fet molt mal. No cal ser cap agut analista polític per concloure que la intervenció de Pep Guardiola llegint el manifest de les entitats sobiranistes a favor de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre vinent i de suport al Govern de la Generalitat que l'ha convocat ha fet mal, molt mal, entre els contraris que se celebri. I és comprensible que sigui així. Pocs minuts després que Guardiola llegís el manifest davant de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, les principals agències internacionals de notícies i diaris tan influents com The New York Times o The Guardian donaven compte de l'acte de Barcelona, impulsats per un nom tan global com Guardiola. Caldrà seguir amb molta atenció el posicionament dels mitjans anglosaxons en tot aquest conflicte i per mostra el Financial Times de dissabte passat, que enfocava el conflicte com un xoc de trens entre Catalunya i Madrid per un referèndum "il·legal". L'ús de les cometes no és menor, perquè marca la distància justa entre el que diu el Govern espanyol i el que el mitjà no vol assumir com a propi.
Dit això, l'exagerada reacció que han viscut les xarxes socials amb la participació de Guardiola a l'acte sobiranista exemplifica la manipulació que es fa d'una decisió estrictament individual. L'etiqueta #guardiola ha estat trending topic durant moltes hores, un temps en què els insults i les desqualificacions han estat exagerades. Just fins que ha emergit el tennista Rafael Nadal com a guanyador del seu desè Roland Garros a París. Llavors s'ha volgut contraposar l'espanyolitat de Nadal amb "la traïció" de Guardiola. Amb les coses d'aquesta manera, els independentistes saben que poden comptar amb Guardiola. Arrimadas, Albiol i Iceta poden contraprogramar amb Nadal quan els doni hora per participar en una concentració unionista i s'hi presti. Cosa que no ha passat. Puigdemont deia aquesta nit a TV3 que l'1 d'octubre serà un dia d'il·lusió i esperança que vencerà la por i l'amenaça. La campanya a favor del referèndum ja ha començat.