El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha arxivat el cas contra el diari La Razón per publicar en una doble pàgina les fotos de 33 jutges catalans que havien firmat un manifest a favor de la consulta participativa organitzada per la Generalitat el 9-N del 2014. Segons els jutges demandants, un total de 22, almenys, algunes de les fotos només s'haurien pogut obtenir a través de la base de dades del Document Nacional d'Identitat i es tractaria d'un delicte de revelació de secrets. De fet, dos inspectors de la Brigada d'Informació del Cos Nacional de Policia van arribar a admetre que havien accedit a la base de dades del DNI per realitzar un informe demanat per un superior. El cas, per qui l'hagi seguit, va iniciar la seva instrucció en un jutjat de Barcelona i, passat un temps, el titular se'n va inhibir en favor d'un jutjat de Madrid. En l'arxivament del sumari, que no és recurrible, s'hi assenyala que no hi ha delicte i que tampoc no hi va haver revelació de secrets. De com van ser obtingudes algunes de les fotografies no se'n sap res més.

El sempre inquiet jurista Joan Queralt, col·laborador d'El Nacional, quan va llegir la notícia al nostre diari va fer un tuit directe, com molts dels seus, que sonava a una interpel·lació. Deia: "Impresentable. Si haguessin estat jutges afins el resultat hauria estat el mateix?". Es referia, és clar, a si haguessin estat objecte d'una violació de la seva imatge i contraris al procés. I encara que la pregunta no pugui tenir una resposta clara ja que no s'ha produït la situació, és molt probable que Queralt tingui raó. Entre altres coses, perquè els precedents de tot el relacionat amb el 9-N el que no fan és generar confiança en la justícia, ja que en el procés penal de la consulta estan immersos el president Mas i tres dels seus consellers del moment. I encara que cansi val la pena recordar que els fiscals catalans es van oposar unànimement a presentar una querella i només ho van fer una vegada la Fiscalia General de l'Estat, fent ús de les seves potestats, va ordenar a la Fiscalia de Catalunya que la presentés.

Un dels magistrats denunciants s'ha referit a la utilització de la seva imatge com una actuació vergonyosa. És evident que no va errat i diu molt poc de l'Estat de Dret i dels límits d'utilització en benefici propi dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Els ciutadans necessitem saber que aquestes línies es respecten i que els primers que ho fan són aquells a qui els confiem la nostra seguretat.