Llegir, o més ben dit, comprar llibres, té un cost. Fumar, o sigui, comprar tabac, també. Però que pot ser més car, llegir o fumar? La pregunta sembla pertinent avui en dia, ara que un 'best seller' té un cost a l'entorn dels 30 euros, un paquet de tabac ronda els 5 i bona part de la ciutadania fa números per poder arribar a final de mes.

En tot cas, però, no és cap novetat que hi hagi qui fa comptes per esbrinar quina és la millor tria -des del punt de vista econòmic- entre el tabac i la lectura. De fet, George Orwell ja ho va fer a l’Anglaterra post-Segona Guerra Mundial. Aquest és el leitmotiv del recull d’articles Llibres o cigarrets, (Viena Edicions), que compila vuit textos periodístics publicats majoritàriament l’any 1946, és a dir, previs a la redacció de la seva obra cabdal, Mil nou-cents vuitanta-quatre.

El llibre s’obre precisament amb la peça que titula l’obra, en la qual Orwell parteix d’una anècdota viscuda amb obrers d’una fàbrica, els quals rebutgen la compra de llibres per massa cars i ho compara amb la despesa en cigarretes. Al llarg de l’exposició, l’autor calcula el cost aproximat de la seva biblioteca per concloure que la seva economia personal sosté una despesa de 25 lliures l’any en llibres i... 40 lliures anuals en tabac. La conclusió, evident, és que fumar és més car que llegir i per tant, no hauria de ser excusa el preu dels llibres per no comprar-los. Això sí, el mateix Orwell admet que “llegir és un passatemps menys emocionant que anar al canòdrom, al cinema o al pub”.

Un lletraferit irònic

Així mateix, el llibre continua amb altres articles en que l’autor dóna el seu punt de vista, sempre amb un punt d’ironia, sobre els oficis que desenvolupava a l’època, com ara a Records d’un llibreter, on retrata els vicis dels seus clients, des de demanar “llibres per a invàlids” fins a pontificar que “en una ciutat com Londres, sempre hi ha pels carrer una gran quantitat de llunàtics no prou greus per ser internats que tendeixen a gravitar cap a les llibreries, perquè una llibreria és un dels pocs llocs on pots passar l’estona que vulguis sense gastar res”.

Altres textos són Confessions d’un crític literari, on fa el retrat robot d’aquest ofici: “És un home de trenta-cinc anys, però sembla que en tingui cinquanta. És calb, té venes varicoses i porta ulleres, o les portaria si sabés on les té”, o Per què escric, on explica les quatre motivacions que el porten a dedicar-se a la literatura: "Pur egoisme"; "entusiasme estètic"; "impuls històric" i "propòsit polític".

Completen l’obra els textos La destrucció de la literatura; El meu país a dreta i esquerra; Com moren els pobres; i Quin temps de joia, aquells!.

I en tot cas, tornant a la dicotomia principal entre fumar i llegir, paga la pena recordar que el Llibres o cigarrets d'Orwell costa a l'entorn dels 15 euros -tres paquets de tabac-, i el que és notori és que mentre que les cigarretes arriben embolcallades d’un missatge prou clar: 'Fumar mata!', als llibres, si és que mai s'hi ha de posar cap advertència, potser aquesta haurà de dir 'Llegir fa pensar!'