L’escriptor Jaume Cabré, un dels grans noms de la literatura catalana, presenta el seu nou llibre, Quan arriba la penombra (Proa). Es tracta d’una recopilació de contes en què l’autor analitza la figura de l’assassí. Un anàlisi fred, desapassionat, en què intenta treure-li tot el dramatisme al fet per quedar-se en allò essencial: la decisió de matar. Als relats d'aquesta compilació mai no hi falta una punta d’humor negre. Segons el seu editor, Josep Lluch, és un llibre “100 % Cabré”, en què no hi falten els jocs de paraules i d'escenes que remeten a d’altres obres seves. Ja ha sortit també a la venda l’edició en castellà, de Destino. Aquest llibre serà un dels grans llançaments de Proa de cara al Sant Jordi.

Jaume Cabre   Sergi Alcàzar   1

Una tria

Cabré confessa que mentre escriu novel·les, en els seus temps de descans, es dedica sovint al relat (creu que el conte és “un gènere interessantíssim”). I ha destacat que Quan arriba la penombra és una tria entre moltíssims contes, alguns dels quals ha elaborat i reelaborat durant anys; segons explica a l'epíleg ha llençat molts més relats dels que ha aprofitat. Cabré afirma que ha tractat cada conte per sí mateix, i que no els ha treballat en comú, però això no vol dir que no tinguin un tret compartit que justifiqui la seva compilació en un sol volum. Cabré afirma que aquesta compilació s'ha fet, bàsicament, en funció de l’atmosfera que recreen els contes. Així doncs, hi haurà contes que ens remetran a referents diferents: n'hi ha amb elements fantàstics i n'hi ha que no: n'hi ha que fan referència a episodis històrics, i d'altres que parlen de vivències quotidianes; n'hi ha de molt curts i de molt llargs... Però en tots ells hi ha la presència de la llarga ombra del crim. A la fi, han quedat tretze contes, que Cabré ha ordenat acuradament en funció del ritme que volia que tingués la lectura.

L’assassinat sense mal?

Els assassins de Cabré cobreixen perfils ben diferents: maten esposes, malfactors, enemics, vells rivals, nenes, desconeguts... Però no es tracta, en absolut, de literatura policíaca: generalment l’assassí es coneix des del primer moment de la narració. Allò realment important és explorar què pot portar un individu a llevar-li la vida a un altre. I Cabré ens descobreix que no calen grans raonaments, que amb motius fútils n'hi ha prou. Si a Jo confesso (2011) Cabré explicava la presència del mal a la història de la humanitat, en aquest llibre també ens parla de les activitats més inhumanes i més cruels de l'ésser humà. Cabré vol "explorar el cantó fosc” de l'individu, i per això inclou al títol el concepte de penombra. Ara bé, l'autor deixa clar, davant els periodistes, que: “No he fet una obra per pontificar sobre on està el bé i el mal”: els seus relats estan desprovistos per complet de moralina. L'autor parteix d'un punt de vista molt descregut, i en el seu text tan sols vol deixar constància de la seva “sorpresa davant les diferents formes de viure la vida i la mort”. De fet, en la presentació del llibre davant els periodistes deixa clar la seva poca confiança en el gènere humà: “L’humanitat té poc remei. De tant en tant et trobes gent bona, gent que fa el bé, o simplement gent que no perjucida, que això ja és un gran què, però hi ha tot tipus de gent al món, i n'hi ha molta de malvada”.

Jaume Cabre - Sergi Alcàzar

Cabré, un escriptor sòlid

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és ara per ara un dels escriptors amb més prestigi en llengua catalana. Va començar a escriure el 1974, però va guanyar anomenada a partir de la publicació de La teranyina i Fra Junoy o l’agonia dels sons, el 1984. Ha publicat uns 25 llibres, entre novel·les, col·leccions de contes, teatre, contes infantils... Alguns dels seus títols més destacats són: Senyoria, Les veus del Panamo, Pluja seca... Ha obtingut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi. En els darrers anys ha combinat l’escriptura de llibres amb la redacció de guions per a televisió i cinema. És un escriptor molt traduït, i ha constituït un gran èxit de vendes a Polònia, a Alemanya i fins i tot a Grècia, malgrat la crisi. Bona part de la seva obra s’ha traduït al castellà. Ara per ara és un dels escriptors més internacionals de les lletres catalanes.

Un altre Cabré

Cabré afirma que li dóna horror repetir-se, i que mai voldria fer una segona part dels llibres ja publicats. Per això, Quan arriba la penombra és un llibre nou, amb punts en comú amb les seves obres més conegudes, però amb un punt d'originalitat. I, malgrat tot, l'editor afirma que és una nova via per a que els afeccionats a Cabré tornin a disfrutar de l'estil peculiar d'aquest autor. Ara, després de les seves grans novel·les, retornant al conte.