Andreu Van den Eynde, advocat penalista, fa tres mesos que està immers en el procés contra el referèndum defensant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el vicepresident, Oriol Junqueras; els consellers i diputats d'ERC, i els càrrecs del Govern detinguts el 20 de setembre. Quan li preguntes quants clients té, es descompta i veu lluny les declaracions d'ara fa un any al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan la Fiscalia va presentar la primera querella contra Forcadell.
Té el cap en cinc querelles que estan repartides entre el TSJC, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, en el sumari del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i en el número 7 que investiga les agressions de la policia l'1 d'octubre. Organitza la seva defensa a cavall del seu despatx del passeig de Gràcia i les presons d'Estremera i Alcalá Meco, a 600 quilòmetres de Barcelona.
I a més, s'ha convertit en un advocat mediàtic que ha d'atendre les trucades intempestives dels periodistes de tribunals, i les entrevistes en prime time dels mitjans de primera línia.
Andreu Van den Eynde, que va viure els plens del Parlament del 6 i 7 de setembre i el 27 d'octubre com a assessor legal, vivint les llargues jornades al costat de l'hemicicle, ens fa un forat a l'agenda després de posposar l'entrevista a El Nacional, que cada cop que estem a punt de fer, un jutge fa desconvocar perquè mou fitxa. Amb els dits creuats, seiem i deixem anar les primeres preguntes.
Quin mes, no?
Quins tres mesos —riu sorollosament—. Tres mesos a tope, des que el 6 de setembre va començar l'aprovació de les lleis...
Fa un any, el procés de Carme Forcadell semblava que anava ràpid fins que es va frenar i de cop van caure les altres querelles...
El que està passant sembla que pot ser el començament. La sensació és que l'abast que poden agafar totes aquestes causes és incert. Pot ser des d'enorme, fins a contingut, perquè seguirà l'estratègia d'eixamplament que determini la Fiscalia i els jutges. Que pot anar, des de quedar-se com està, fins a anar enganxant gent i gent i... realment no ho sabem.
La mateixa tarda del 27 d'octubre, quan hi ha la sessió al Parlament i es declara la independència, la Fiscalia anuncia que presentarà dues querelles: una contra el Govern i una altra contra la presidenta del Parlament i la Mesa. Quan es coneix un anunci així, què fa un advocat? Comença a treballar o espera a veure les querelles?
La defensa que estem fent en aquests assumptes és molt diferent de la que hem fet mai. El que ens estem trobant és que la gestió del procediment és molt diferent. Perquè hi ha molts procediments alhora i perquè hi ha moltes accions que es dirigeixen paral·lelament cap a nosaltres. Això fa que, en general, sigui molt més difícil del que és normal treballar aquests assumptes. A dia d'avui encara hi ha quatre procediments oberts que tracten el mateix i se solapen. Amb aquestes querelles inicials, ens passava el mateix. Et demanaven pocs testimonis... perquè es basaven en un material que havien recollit d'altres procediments, aleshores la forma d'afrontar-ho és molt complicada. Nosaltres no podem dir que ens és fàcil defensar aquests casos. Ens és molt difícil. Són querelles molt llargues amb citacions i terminis súper curts.
I quina és l'estratègia davant un cas així?
El que hem intentat és fer una defensa molt integral en què puguem participar en tots els procediments i tinguem una visió global de totes les causes contra l'independentisme. Hi ha el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que encara té la causa contra el Govern, i el jutjat d'instrucció 13. Segueixen havent-hi les quatre jurisdiccions. Sense parlar de procediments connexes com instrucció 7, investigacions de Fiscalia i causes que encara ni sabem.
Que vagi el cas al Tribunal Suprem dona més garanties?
(Fa que no amb el cap). Això és un joc, una confrontació estratègica entre dues formes de funcionar. Una fa servir l'aparell judicial, que té certa llibertat d'actuació i que pot determinar si ens quedem amb 20 imputats o passem a 200. És bastant incert. Ningú pensava que la llibertat seria tanta.
Quants investigats portes?
Com a mínim 10... Totes aquestes presses han fet que els equips de defensa no hàgim pogut reaccionar. No és normal que jo porti tanta gent.
Si imputen Marta Rovira, també la defensaràs tu?
No. Estem incorporant més advocats a l'equip. Perquè la gent es mereix una defensa individual. És per ells. El fet d'estar a tot arreu té els seus avantatges, però el client necessita que la seva defensa estigui molt adaptada a les seves concretes circumstàncies i jo això no ho puc fer si tinc 10 persones.
A més estan a Madrid, a la presó...
Un dels motius per demanar la llibertat dels consellers és que jo necessito defensar-los bé. Els van posar a la presó en menys de 24 hores. No ens van donar temps a fer res. Nosaltres no podem tolerar això. Nosaltres hem de defensar les garanties i els drets. Hem demanat al Suprem que surtin de la presó perquè es presenten a les eleccions i hem de garantir el dret a participació política i perquè els hem de defensar bé. No pot ser que els estiguem defensant amb causes paral·leles, en què demà em poden portar un informe que ve d'un altre cantó... Jo necessito tranquil·litat, capacitat per treballar i per abordar una imputació que és la més greu del codi penal.
L'estratègia de defensa jurídica, no és la mateixa que l'estratègia política i potser això no ho entén tothom?
Hi ha espais en què convergeixen. Els drets humans tenen part de jurídic i de polític. No ens podem quedar al primer nivell jurídic. Hi ha un altre nivell que té a veure amb els drets cívics, el dret a manifestació, la dignitat i l'autodeterminació. Aquests casos no es poden abordar només des d'una perspectiva juridicopenal. Sinó que s'han d'abordar des d'una perspectiva juridicoglobal, i això implica alguns conceptes que són, també, en part, polítics. L'advocat el que ha de fer és triar en cada moment, segons el que convé a l'estratègia. Hi haurà moments en què haurem de claudicar, en d'altres ens haurem d'enfrontar molt obertament a un jutge, a vegades haurem de parlar, d'altres haurem de callar. La defensa és estratègia.
Això explica per què els consellers d'ERC en els seus recursos acaten el 155 "per imperatiu legal" i d'altres no?
Hi ha una part estratègica i hi ha una part de decisió personal. Quan van anar a l'Audiència Nacional ja havien decidit acatar el 155. Va ser una decisió política. Quan ells diuen "acato el 155 des de la meva profunda discrepància política" no només s'estan defensant sinó que estan dient una cosa genuïna i sincera.
Quines probabilitats hi ha que el Tribunal Suprem deixi sortir de la presó els consellers? Pot aplicar el mateix criteri que amb Forcadell i la Mesa?
És congruent pensar-ho. Estic convençut que hi ha les màximes raons perquè no estiguin a presó, però jo no puc vaticinar un tractament concret ni idèntic. Són dues realitats molt diferents. No és el mateix fer lleis en un Parlament que executar actes. El que és evident és que en cap dels dos casos han d'estar a la presó. El Parlament té una protecció reduplicada. Són inviolables. Estan votant, expressen opinions. El problema és firmar contractes i fer despesa. El Parlament no fa res d'això.
L'Estat espanyol haurà de reflexionar si amb tot això deixa algun espai per encaixar l'independentisme pacífic
Poses la mà al foc perquè puguin fer la campanya electoral fora de la presó?
No poso la mà al foc. No puc vaticinar res. És impossible. S'ha instal·lat l'esperança però a vegades fan coses inesperades.
Inesperable és que intentessin la dispersió dels presos?
Hi ha alguns moments que veuen que estiren la corda tant que creuen que es pot trencar. I van rectificar. Algú es va adonar que era una barbaritat.
Això demostra que l'Audiència Nacional és una història molt diferent de la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya...
Això demostra que és el poder i l'autoritat portada al màxim extrem. Vam fer molts informes i vam demanar moltes opinions juridicopenals i no crec que ningú es pensés mai que podien posar i admetre a tràmit una querella per rebel·lió. Era inconcebible, i és la realitat. Aquests són els ingredients d'aquests procediments que són la utilització de tots els recursos de coerció de l'Estat alhora. I després l'Estat espanyol haurà de reflexionar si amb tot això deixa algun espai per encaixar l'independentisme pacífic.
Aguanten amb molta pressió i molt estrès, però aguanten
Com estan els consellers?
A les presons les coses més bèsties són estar privat de llibertat, les condicions en què està el centre, les activitats que tinguin i estar junts. Com que tots estan amb algun company, molt pitjor ho estaran passant els Jordis. Ells estan en un grau d'estrès relatiu. Aguanten. Aguanten amb molta pressió i molt estrès, però aguanten. El problema seran les seqüeles. Quan surts, la gent no surt igual. Allò és un trauma. Ens haurem de preocupar de com gestionar les seqüeles.
Per ells, la política ha quedat en un segon terme?
Per la política estan molt preocupats. No tant per la campanya. Saben les grans línies però no hi participen. Per la política sí que n'estan molt. Són animals polítics, sobretot Oriol Junqueras.
Creuen que sortiran aviat?
Jo els dic que no s'ho poden creure. Però l'ésser humà és molt difícil que no s'enganxi a aquesta probabilitat. Estan ferms i aguanten.
I ara què?
Ara comença la instrucció. Ara totes les parts començarem a demanar proves per a la instrucció. Suposo que la Fiscalia intentarà no discutir gaire els fets, i nosaltres els intentarem discutir. Estan treballant en una postveritat que difícilment voldrà qüestionar el procediment. Tindrem una batalla molt gran perquè ens deixin qüestionar coses. No m'imagino que ens deixin qüestionar la violència a les escoles perquè si no els cau l'estratègia.
Però hi ha imatges...
Però potser no ens les deixen presentar... Ells estan fent una tesi en què l'exercici de drets fonamentals és un delicte. Suposo que intentaran que no es pugui discutir.
I davant d'això, com defenses els teus clients?
Ja veurem si ens deixen defensar els nostres clients. De moment no he pogut fer una defensa efectiva.
Plana ja una possible imputació sobre la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Com organitzaràs la defensa?
Segurament el que farem és treballar amb molts advocats. Ja tractem amb molts advocats i tenim equips. Acabarem fent un advocat per client, si tenim l'oportunitat de fer-ho. Jo m'hauré de despendre de clients.
Aquesta criminalització de tot l'entorn s'estén a la població
En el cas dels Jordis, un informe de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari del jutge d'instrucció 13 va acabar a l'Audiència Nacional en el cas per sedició. Pot haver-hi ara el mateix modus operandi per a Marta Rovira?
En aquesta causa tots els tribunals han facultat la mateixa unitat de la Guàrdia Civil perquè porti la investigació. I evidentment saben que existeixen totes les causes. I el que fan és, estratègicament, subministrar informació on els convé. I la Fiscalia, que és única, també treballa amb l'avantatge de compartir tota la informació. Com hem estudiat la causa del 13, tenim la sensació que tot parteix d'aquesta causa general i van traient tots els elements com volen i van conformant tota la tesi. La informació fonamental que tenim a l'Audiència Nacional i al Suprem provenen dels escorcolls del jutjat d'instrucció 13, escoltes... La finalitat de les investigacions era impedir l'1 d'octubre i l'altra criminalitzar tot l'independentisme català: Govern, el Parlament, organitzacions, la policia... ara, de retruc, vindran els professors... Aquesta criminalització de tot l'entorn s'estén a la població.
Veus algun indici que Rovira pugui quedar imputada?
Jo realment penso que poden imputar molta gent. La seva lògica de la criminalització és molt expansiva. Quan descriuen el que fa la gent, el poble, ho descriuen en clau delictiva. Diuen que l'1 d'octubre va ser una jornada de coacció a la policia nacional. La seva lògica és criminalitzar la senyora que va seure davant la porta d'un col·legi. A partir d'aquí, ningú pot pressuposar que frenaran. Frenaran quan vulguin.