El govern espanyol va intentar rebaixar les crítiques que els relators independents de la Comissió de Venècia feien a la reforma del Tribunal Constitucional. Tot i les pressions d’Espanya, no van poder aconseguir eliminar del tot el to crític de la Comissió, que considera una "excepció" l’atribució de poders de l’alt tribunal. Aquest l’equipara a països com Albània o Armènia, i critica la potestat del TC per suspendre autoritats i treballadors públics.
Amb la reforma del TC, Espanya s’equipara al model seguit en alguns països de l’Europa de l’Est. És per aquest motiu que la Comissió demana que es reconsideri l’atribució d’aquests nous poders al TC espanyol, per generar la percepció que és un "àrbitre neutral". Des del Consell s’observa amb preocupació la situació d’Espanya. Es considera que apareix com a punt d’un ordre del dia que inclou el greu cas de Turquia i Hongria, o la situació a països com Armènia, Geòrgia, el Kazakhstan o Moldàvia.
En les mesures concretes previstes en la reforma del tribunal, la Comissió estableix que la majoria no plantegen problemes, tot i que demana que "les decisions executives" es regulin "de manera més clara". També assenyala la reiteració de pagament de multes coercitives per part d'individus, i la suspensió de les autoritats i treballadors públics que es neguin a executar les decisions del tribunal.