L’expresident del Govern i president del PDeCAT, Artur Mas, no havia opinat fins ara sobre la polèmica generada arran de la investigació oberta en el cas del 3% contra Germà Gordó i la negativa d’aquest a renunciar al seu escó al Parlament, tal com li ha reclamat el PDeCAT i JxSí. En unes declaracions a El Nacional, abans de participar en un acte de partit a Berga, Mas considera que la resposta del PDeCAT va ser “tan necessària com injusta”.

Quina intervenció va tenir divendres en la resposta a la crisi oberta al PDeCAT per la decisió del TSJC d’investigar Gordó?
Durant el matí, jo era fora de Barcelona, a través de converses amb la direcció del PDeCAT, em van informar de l'acord amb Germà Gordó, en el sentit que després que el TSJC obrís la investigació, quedaria fora de la presidència de la comissió de Justícia del Parlament. En el transcurs del dia hi va haver molta pressió de tot tipus, aquesta primera idea va anar evolucionant, i a la tarda em vaig trobar amb el mateix Germà Gordó i ell em va informar de les tres decisions que prendria els dies següents: La primera, deixar el grup parlamentari de JxSí, perquè des del PDeCAT i JxSí li estaven demanant això; segona, em va dir que en aquestes circumstàncies ell preferia deixar el partit; i tercer, que malgrat tot, com estava convençudíssim de la seva innocència i volia defensar la presumpció d’innocència, ell es quedaria al Parlament, encara que fos com a diputat no adscrit.

En un context polític de gran exigència d’exemplaritat pública, aquestes decisions eren necessàries

Què opina sobre la solució que finalment va adoptar el partit?
La meva opinió és molt clara. Les decisions que es van prendre van ser necessàries, però injustes. Tan necessàries com injustes. En el context polític en què estem, en què s’està reclamant una gran exigència des del punt de vista de l’exemplaritat pública, aquestes decisions eren necessàries. Ara, hem d’afegir-hi que també són injustes. Sobretot si tenim en compte que es tracta d’obrir una investigació –que no compromet a res, per part dels jutges– i que obrir una investigació i haver de plegar immediatament, vol dir que s’està debilitant el principi de presumpció d’innocència, que és un eix fonamental de l’estat de dret. Per tant, subratllo, eren decisions necessàries, i en aquest sentit, entenc el parer del PDeCAT. Però també entenc les decisions, potser no tan polítiques però sí personals de Germà Gordó. Ell està absolutament convençut de la seva innocència, l’ha proclamada a tot arreu i, a més a més, com a jurista que és, vol defensar l’estat de dret i la presumpció d’innocència.

Per tant, el fet que Marta Pascal finalment li demanés que renunciés a l'escó...
Ho entenc per aquesta necessitat d’exemplaritat pública, i per una altra raó, que també la vull deixar clara perquè el PDeCAT neix com un partit nou, amb aquesta voluntat inequívoca de ser exemple públic en tot, i òbviament també des del punt de vista de les bones pràctiques. Per tant, en aquest sentit, ho entenc. Però això no treu que hàgim de dir també que són decisions que són injustes, precisament perquè posen en qüestió la presumpció d’innocència.

Puc arribar a entendre que a nivell personal i humà Gordó prengui les decisions que està prenent

Més enllà entendre-ho, li sembla adequada la resposta de Gordó?
Quan dic que entenc, utilitzo l’expressió correcta. Cadascú, en aquestes condicions, actua d’una manera diferent, i s’ha de respectar. Jo, per exemple, quan vaig haver d’actuar, no en temes així, però sí de continuïtat o no en la política i el Parlament, vaig prendre les decisions que vaig prendre. Però igual que jo vaig aplicar determinades normes, també puc entendre que altres persones pensin diferent. No només ho entenc, sinó que a més, ho respecto. Jo no jutjo la decisió de Gordó des d’un punt de vista personal i humà. Com el conec i sé que és una persona que es defensarà fins al final, perquè sempre ho ha fet, i que és capaç d’aguantar molta pressió, perquè sempre ho ha fet, puc arribar a entendre que a nivell personal i humà prengui les decisions que està prenent. Però, també puc arribar a entendre que la direcció del PDeCAT vulgui donar aquests exemples de pulcritud, des de tots els punts de vista; de cap excusa per ser acusada de res des del punt de vista de les males pràctiques –no dic realitat, dic excusa– i que això portés la direcció del PDeCAT durant el divendres a anar augmentant el seu nivell d’exigència des d’un punt de vista polític.

Va ser un error incloure Germà Gordó a la llista de JxSí?
Jo crec que no. Germà Gordó és una persona que ha aportat molt, va ser un molt bon conseller de Justícia, un molt eficaç secretari de Govern. Per què havia de quedar al marge si no hi havia cap procés obert contra ell? Hauria estat diferent que hi hagués hagut un procés obert. Però el mateix tribunal que ara l’investiga, en algunes ocasions anteriors i no fa gaire temps, va desestimar investigar-lo. Per tant, què ha canviat? Segurament, hi ha molta pressió social que també afecta els tribunals, segurament, i que a vegades els fa canviar d’opinió. Quan es va fer JxSí, ara farà dos anys, l’estiu del 2015, no hi havia cap acusació formal ni cap procés d’investigació sobre Germà Gordó, que en canvi tenia uns actius que podien sumar en el nostre projecte.

Atribueix a pressió social l’obertura d’aquesta investigació?
No dic que sigui conseqüència de la pressió social. Dic que els tribunals també estan subjectes a la pressió social.

Estic plenament convençut que va actuar en tot moment d'acord amb el marc legal

Gordó va ser una persona de màxima confiança seva, va formar part del famós pinyol...
Sí, com bastants altres...

...Va ser gerent de CDC. I s’ha dit que hi ha por que pugui estirar la manta. Té por que engegui el ventilador?
Sempre es diran coses. Però si agafeu les paraules literals de Germà Gordó cada vegada que se li ha preguntat, ha dit que ell en la seva actuació com a gerent de CDC mai, i utilitzo paraules seves, havia actuat al marge del marc legal. Una persona que ha reiterat que mai havia actuat al marge del marc legal i una persona coherent com és Germà Gordó no canviarà d’opinió sobre això. Perquè és veritat: segur que ell va actuar en tot moment d’acord amb el marc legal. Jo d’això n’estic plenament convençut.

Aquesta por que expliqui alguna cosa a què ho atribueix?
Es diuen tantes coses que ja no ve d’una més. Jo no dono més credibilitat als rumors en general i a aquest tampoc.

Hi ha molta pressa perquè opini sobre això i, de tant en tant, no n’hi ha tanta perquè opini sobre altres coses, no?

Per què ha trigat tant a donar la seva opinió sobre aquest tema?
Ningú m’ha preguntat. En la meva posició actual trigo bastant a opinar sobre moltes coses. Ara resulta que hi ha molta pressa perquè opini sobre això i, de tant en tant, no n’hi ha tanta perquè opini sobre altres coses, no? Per tant, estic en una situació diferent de la que estava. Si hagués estat president de la Generalitat o un president executiu del partit, evidentment m’hauria pronunciat en poques hores, però jo no sóc ni president de la Generalitat, ni sóc un president executiu dins del partit, se’m pot informar, se’m pot consultar, però no sóc la persona que pren les decisions el dia a dia. Una persona que està en aquesta situació, per voluntat pròpia, deu tenir també dret que no se li pregunti cada dia sobre qualsevol tema de pura i rabiosa actualitat. Ara, som a Berga i pregunteu sobre això, i responc sense embuts.

Les denúncies sobre finançament de CDC persegueixen el PDeCAT, què pot fer el PDeCAT?
El PDeCAT pot fer el que està fent. Una de les raons per les quals es va fer el PDeCAT és perquè no hi hagi cap excusa per acusar aquest partit nou de cap tipus de sospita d’irregularitat. No és l’únic motiu, un altre important és que havíem de passar de l’esquema de l’autonomia a l’esquema de la sobirania, i això requeria un partit posat al dia. Però el PDeCAT té tot el dret del món que no s’introdueixi cap sospita sobre el seu funcionament, entre altres coses perquè no ha donat cap excusa. Al revés, l’actuació del PDeCAT és d’una enorme exigència. Torno a repetir, fer plegar algú simplement perquè s’obre una investigació, sense haver arribat a cap conclusió, que és fonamental des del punt de vista de la presumpció d’innocència, fer plegar algú així és d’una exigència monumental i és una injustícia, diguem-ho clar. Ara, a vegades, a la vida, conscient que estàs fent una injustícia, per un bé superior que és l’exemplaritat pública ho acabes fent, però que ho acabis fent no vol dir que no estiguis fent una injustícia.

S’ha fet el que s’havia de fer?
Jo entenc que sí, però des d’aquest punt de vista polític. La direcció del PDeCAT políticament havia d’actuar com ha actuat. Ara, Germà Gordó, personalment, també tenia dret a actuar com ho va fer.