Una col·lega m’ha enviat aquesta tarda la següent piulada:

 

 

Primer he pensat que era un fake. Després he sabut que en Quim Monzó parlava del tema al seu article d’aquest dimarts, citant una mena de performance que va haver-hi diumenge al centre de BCN. Buscant informació sobre la cosa, he anat a parar a la fotografia que va penjar a Twitter Alfonso Montaño i que la confirma: 

Per tant, efectivament, no, no és cap fake. La campanya és certa. I les persones de la foto són membres (i membresses) del moviment animalista defensant al Portal de l’Àngel de BCN que els productes lactis són fruit del que ells (i elles) anomenen “l’explotació d’una fèmina”. Sorprenent.

Miri, a mi m’agrada molt el formatge i, per tant, sóc molt partidari de vaques, cabres, ovelles i búfales. Ara bé, hi ha una frase de la piulada que trobo excessiva: “Les vaques són companyes”. Potser sóc un masclista sense sentiments i mereixo ser insultat, detingut i empresonat, però no considero que les vaques siguin companyes meves. I li diré més, no m’imagino, per exemple, anant al cinema amb una vaca. Bàsicament perquè és molt possible que ens agradin un tipus de pel·lícules diferents. 

I, com que ja m’he guanyat ser condemnat i no em ve d’aquí, em permetré afegir que considerar masclista el consum de lactis és l’estupidesa més aberrant que he llegit en molt de temps. Ei, però molt de molt.

Vivim en una societat masclista? Sí. Hi ha homes que maten dones per culpa del masclisme? Sí. I aquest és un dels grans problemes de la nostra societat? Sí. I que això continuï passant és absolutament inadmissible? Totalment. El problema és que atorgar-se la defensa d’una causa tan terrible per convertir-la en una broma és d’una frivolitat fora de mida. Barrejar #machismomata i un pretès masclisme que hi hauria darrere del consum dels lactis és de les marcianades més al·lucinants que podien parir-se (i espero que usar aquesta paraula no em condemni encara més).

Maltractar animals sí que és una animalada. I crec que darrere de les curses de braus no hi ha cap mena d’art sinó una expressió més pròpia de quan crèiem que la terra era plana.

Encara avui les dones, per exemple, cobren menys que els homes per fer la mateixa feina. Encara avui les dones han de demostrar el doble d’aptituds que els homes per aconseguir “arribar”. Encara avui les dones són les que marxen de la feina quan tenen un fill malalt, cosa que molts homes encara no saben que ells també ho poden fer. Encara avui les dones intenten plegar aviat de la feina per anar a casa a fer banyeres i sopars mentre molts homes es dediquen a perdre el temps a la feina perquè es faci tard i evitar fer banyeres i sopars. Encara avui hi ha cretins de mida còsmica que es creuen amb dret a considerar les dones com un moble. I em temo que, en alguns aspectes, estem anant enrere.

Ajuntar les dues causes i, des del sectarisme més tronat, transformar-les en un esperpent ideològic, dóna arguments als qui troben normal maltractar animals i exercir com a masclista. Bé, i barrejar l’assassinat de dones amb consumir lactis, és directament incomprensible.

Però suposo que per ser, com deia aquell, els extrems es necessiten.

En tot cas, no em faci gaire cas perquè aquesta és l’opinió d’un masclista sense sentiments que menja formatge i que rebrà hòsties com a cabassos per haver escrit això.