Segurament ha vist les imatges. O almenys n'ha sentit a parlar. Va passar el cap de setmana a les Balears en un partit de futbol d'infantils entre l’Alaró i el Collera. Un nen va fer una dura entrada a un altre nen i els pares que eren a la graderia van començar una baralla multitudinària. Un horror.

Pel que expliquen molts pares (i mares) la diferència amb el que passa habitualment als camps de futbol on hi juguen nens és que aquest cop van haver-hi uns quants cops de puny per sobre de la mitjana i, sobretot, que algú ho va gravar i ho va penjar a la xarxa.

I, mentre un servidor veia aquesta notícia amb un ull, amb l'altre en veia una altra que també parla d'esport i de nens, però amb una lliçó de valors que encara ara em posa la pell de gallina.

Va succeir el cap de setmana anterior en un partit de rugbi sub-12 que enfrontava el Mazorla Rugbi Club Rioja de Logronyo contra el Gaztedi de Vitoria-Gazteiz. El Gaztedi participa en un programa d'Integració de nens amb Down i amb autisme i al seu equip hi juguen dos d'aquests nens, un dels quals és la June. La superioritat del Mazorla era desproporcionada i els assajos es succeïen fins que...

... sí, fins que en Carlos González, coordinador de l'equip i que actuava com a àrbitre de seguretat, i un dels seus ajudants, en Houssan, van aprofitar una aturada en el joc per dir als nens del seu equip que no anotessin més, que es limitessin a passar-se la pilota i intentessin fer-li arribar a la nena. Argument: “Hem de divertir-nos tots, no només els que guanyen”.

Els nens van fer-ne cas i a partir d'aquell moment van jugar a intentar que la pilota arribés a la June. Diverses vegades. Fins que, finalment, la nena va atrapar la pilota i va començar a córrer. Els nens del Marzola la perseguien i es llençaven a terra fent veure que intentaven placar-la sense èxit. I la June va aconseguir l'assaig. Tot el camp va començar a aplaudir-la, inclosa la gent que estava en un restaurant a tocar del camp.

Al final del partit, l'entrenador de la June va anar a felicitar els jugadors del Marzorla i els va dir: “Nois, encara sou molt joves per entendre el que acabeu de fer. Demà aquesta nena dirà a tothom que ha aconseguit un assaig. I això no només la motivarà a ella i a la resta a seguir jugant sinó que atraurà altres nens a practicar el rugbi. Moltes gràcies pel que heu fet, gràcies als vostres entrenadors i gràcies al Rugbi Club Rioja. Sou molt grans!”.

En Carlos González va explicar-me que l'endemà va trucar-lo el pare de la June per dir-li que la nena fa saber a tothom que va aconseguir l'assaig. I que ho ha penjat a Facebook. La June és feliç. Molt. Els seus pares també. Els nens del Mazorla Rugbi Club Rioja se senten orgullosos i en Carlos, juntament amb el Houssan, el Manu i la Isabel, responsables dels equips sub-12 de l'equip, no poden evitar una merescuda sobredosi de satisfacció. Fa temps van presentar la sol·licitud per convertir-se també en un club inclusiu per nens discapacitats i esperen que això acceleri els tràmits.

Mentre al partit de futbol els pares oferien un espectacle lamentable, al de rugbi els nens compartien felicitat, valors, solidaritat i amor. I donaven una lliçó. Una gran lliçó. I aconseguien que a uns quants se'ns humitegessin els ulls en conèixer el seu gest. Un gran gest.