Tres dies després, encara cueja la intervenció de Gabriel Rufián al faristol del Congrés dels Diputats. Si li sembla analitzem el que va dir a veure si realment va insultar o no la bancada del PSOE.

Però abans, recordem unes declaracions d’Antonio Hernando, la cara del qual sempre quedarà associada a la llum verda que el PSOE va donar a un govern de Rajoy. Són del passat 11 de juliol i han estat penjades a Tuitter per l'usuari PabloMM: 

Efectivament, vostè ho ha escoltat bé: “Si ens abstinguéssim, estaríem traint la confiança de 5 milions de ciutadans que han dipositat la confiança el Partit Socialista i perdríem la nostra credibilitat”. Era l'època del “no és no” i del PP és dolent. Ho deia fa sis mesos una il·lustre ex diputada socialista:

Recordat això, anem a la cosa.

FRASE 1:

“Sr. candidato Rajoy. Maese Cuñado Rivera. Sra. Susana Díaz Richelieu. Sr.Felipe GonzaleX. Un saludo allá donde estén. Srs. del PSOE Iscariote”. Dir-li cunyat a algú és insult? Dir-li Richelieu? A Felipe Gonzalez li van dir durant molt de temps “senyor X” molts diaris, molts articulistes i molts polítics que ara insulten a Rufián. Sobre el terme “Iscariote” usat com a sinònim de traïdor, em remeto a les paraules d’Antonio Hernando.

FRASE 2:

“Ustedes llevan 40 años dando una de cal y otra de arena, pero lo de hoy ya es demasiado. Demasiado para socialistas de corazón. Socialistas de corazón a los que hoy queremos dar voz”. Això de la calç ha molestat molt. Lògic, a cap partit li agrada que el seu antic ministre de l’Interior i el seu corresponent secretari d’Estat vagin a la presó acusats d'un segrest dut a terme per un grup terrorista anomenat GAL. I no és agradable de recordar que Felipe González anés a l'entrada de la presó a acomiadar-los. Ni que dels 10 anys a que van ser condemnats, passessin a la presó tres mesos perquè van ser indultats pel govern de l'època que presidia... Ui, José María Aznar! Quines coses, oi?

I. sí, ja sé que en un escó del PSOE hi havia assegut Eduardo Madina, un senyor a qui ETA va intentar assassinar per pensar diferent i que va tenir la sort de perdre només una cama. Però això no justifica els GAL. O sí? Algú pensa que ho justifica? Sí? Doncs llavors, endavant, si només són capaços d'aconseguir aquest argument, barregin una cosa amb l'altra.

I també sé que el PSOE és el partit germà del PSC de l’Ernest Lluch, assassinat, sobretot, perquè volia establir ponts de diàleg i no volia dur escorta per BCN. Però tampoc oblido que un dels millors amics de l’Ernest i actual diputat socialista, Odón Elorza, dissabte va votar NO.

I també sé que el 19 de maig del 2015, PP i PSOE van fer valer la seva majoria absolutíssima per impedir fer al Congrés un acte conjunt de víctimes d'ETA i del GAL. Seran sensibilitats, però per mi això sí que és un insult. Concretament a la reconciliació, una cosa que per mi té un gran valor. Potser és que al final som davant d'una qüestió de valors.

FRASE 3:

Aquí Rufián va posar uns quants exemples de votants socialistes desencantats. Això és un insult? Sí, efectivament, en aquest moment vam sentir frases com: “Los fundadores del PSOE se revuelven en sus tumbas”, “Traidores es el único nombre que merecen”, “Mi abuelo murió con el carnet en la mano y el socialismo en el corazón. Si hoy les viera haciendo lo que hacen, mi asco y mi rabia se quedarían muy cortas”. Aquests sentiments, siguin reals o inventats, són un insult? Qui ho digui, ha parlat amb les bases del PSOE? Saben el què pensen i, sobretot, el què diuen?

FRASE 4:

“¿No les da vergüenza que solo les quede de izquierdas el sitio en el que se sientan en los consejos de administración de las eléctricas?”. És insultar dir que hi ha uns quants membres del PSOE en consells d'administració de companyies elèctriques? O és que no n'hi ha?

FRASE 5:

“¿No les da vergüenza doblegarse a los designios de una cacique que gobierna la comunidad autónoma con una de las tasas de paro y fracaso escolar más altas de Europa?”. És un insult constatar aquesta trista realitat?

FRASE 6:

“¿No les da vergüenza darle el poder a uno de los partidos más reaccionarios de Europa junto con el cuñadismo neoliberal salvaje que, por ejemplo, dice que está en contra de rebajar el IVA veterinario porque “hay sífilis en Barcelona”? Este es el nivel de esta gente. La buena noticia es que tras lo de hoy la única sorpresa que nos depara la política española es saber en qué partido militará Toni Cantó la próxima legislatura”. Algú em pot dir on és aquí l'insult?

FRASE 7:

¿No les da vergüenza ser republicanos pero monárquicos, socialistas pero neoliberales, obreros pero en consejos de administración y de izquierdas pero dando el poder a la derecha? Les aviso que el mercado de marcas blancas del PP está saturado, entre los Cínicos Naranjas y su escisión Forocoches”. Insisteixo en la mateixa pregunta que al punt anterior: On hi ha aquí un insult?

FRASE 8:

“¿No les da vergüenza traicionar tanto a su gente que incluso un consejero de Abengoa al que echaron a patadas parece otra vez de izquierdas? ¿No les da vergüenza pasar del “Si tu no vas, ellos vuelven” al “No vayas que ya te los traemos nosotros”?”. Em remeto al comentari de les frases 6 i 7.

FRASE 9:

“¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes persiguen urnas y esconden jaguars? ¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes reciben con abrazos a ricos en jets privados y con pelotazos a pobres en el mar a nado? ¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes encierran en CIEs de la vergüenza a gente cuyo único delito es ser pobre?”. No sé, però dec estar molt malalt, perquè en aquest paràgraf continuo sense saber trobar-hi cap insult. Com als tres punts anteriors. Si vostè en troba algun, sisplau, truqui'm, me'l diu i de seguida faig una correcció.

FRAGMENT NO LLEGIT

Les interrupcions van fer que Gabriel Rufián no tingués temps de llegir la resta del seu discurs. O sigui, que això que li transcric a continuació, no va escoltar-se a l'hemicicle:

“¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes consideran inconstitucional prohibir la tortura y asesinato de un animal en una plaza pública? ¿Nos les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes obligan que en un carnet de identidad Sonia se siga llamando Antonio? ¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a los amigos del amigo de un narco que compara una urna con ETA? ¿No les da vergüenza dar la gobernabilidad de su país a quienes tapan el asesinato y escupen en la memoria de José Couso? ¿No les da vergüenza vender la memoria de un partido centenario? No? Igual es porque ya no tienen.

Si le hacen esto a su secretario general y a su militancia, imaginen que no le harán a la gente. Por cierto, Sr. Sánchez la España que le niega a usted votar en su partido es la misma que nos niega a nosotros votar en nuestro país.

Y acabo dirigiéndome una vez más a los compañeros Iglesias y Domènech. Compañeros, teníais razón, el bipartidismo ha muerto. Ahora es un solo partido. PPSOE y el Frente Nacional Naranja. Más fuerte. Más reaccionario. Más hegemónico. Cuánto más necesitáis? Os ayudaremos siempre. Pero nosotros sí que podemos. Si queréis ganar a un partido, no nos escuchéis. Si queréis ganar un país, ayudadnos.

Viva Galiza Ceibe, Viva Andalucía libre, Viva Castilla libre, Gora Euskalherria Askatuta, Visca Catalunya lliure, Visca els Països Catalans. Vivan todas las naciones sin estado.

Muchas gracias y buenas tardes”.

Insults?

Sí, ja sé que ara em faré molt pesat, però és que no trobo cap insult tampoc en la part del text no llegit.

Ah sí, però hi ha uns quants ofesos que parlen del to. Es veu que va molestar-los molt el to. Miri, sí, per ser català, és un to poc Duran i Lleida, com per comparar, oi? Va ser agre? Sí, com ho són molts discursos fets al Congrés o al Parlament de Catalunya. En fem la llista?

Va ser injust amb el PSC? No sóc diputat (ni diputada) del PSC, però jo no m'hauria donat per al·ludit (ni per al·ludida), sobretot perquè el PSC ha mantingut la seva determinació de desmarcar-se totalment del PSOE. Per tant, era evident que la cosa no anava contra ells (ni contra elles).

Va equivocar-se el senyor Rufián? Va ser inoportú? Pot ser, en tot cas és un problema del senyor Rufián i del seu partit. I de les seves estratègies. Però d'un discurs que podria ser considerat per algú com a inoportú a un discurs qualificat d'insultant i que indigni tant alguns professionals de la crispació, miri, què vol que li digui...