Des de Vox i Falange i altres organitzacions similars, fins a Ciutadans i el PSC —sí, sí, el de Pallach, Reventós i tants d'altres—, passant pel Partit Popular han anunciat la seva participació a la manifestació convocada per a aquest diumenge per Societat Civil Catalana a la plaça d'Urquinaona, el centre de Barcelona, per denunciar el referèndum de l'1 d'octubre passat, i amb dos lemes forts: "Prou" i "Recuperem el seny". També és una crida que surtin al carrer a protestar el que ells defineixen com la majoria silenciosa, aquesta que suposadament els votaria a ells i que sempre prefereix quedar-se a casa. M'ha semblat oportú explicar algunes coses als milers de persones que des de la resta d'Espanya han anunciat aquests dies la seva visita a Barcelona, fer-los una petita presentació.

Primer de tot, el lloc al qual han estat convocats, la plaça d'Urquinaona, porta aquest nom en honor a un bisbe del segle XIX, encara que la seva primera denominació va ser plaça Nova de Jonqueres —coneguda com a Jonqueres-, una cosa que val la pena recordar, encara que sigui a títol anecdòtic. No ocupava exactament aquest espai, sinó que es nodria del que avui són carrers adjacents i on també hi havia els Arcs de Jonqueres i el Torrent de Jonqueres.

Que sàpiguen també que, com a terra d'acollida que són Barcelona i Catalunya, són benvinguts a expressar-se lliurement i democràticament en un país on la cultura de la manifestació és intrínseca a les seves venes i que ha demostrat en els últims anys que poden celebrar-se manifestacions milionàries sense el més mínim incident. Una cosa que ha sorprès Europa, any rere any. Des d'aquest matí de dissabte, hem vist imatges de trens plens des de diverses zones d'Espanya amb destinació a Barcelona i amb banderes espanyoles. Que no els enganyin: ningú no els impedirà portar-les a Barcelona; fins i tot dimarts passat, el dia de l'aturada de país —del país nostre, és clar—, de la qual potser no s'han assabentat, perquè les televisions i la premsa escrita van oferir-ne una informació entre esbiaixada o nul·la, hi ha desenes d'imatges de joves desfilant units amb banderes independentistes, els uns, i altres amb l'espanyola. Protestaven per la violenta actuació policial de diumenge, que va carregar indiscriminadament contra la ciutadania que feia cua als col·legis electorals.

Veuran que de la seguretat de la manifestació se n'encarregaran els Mossos d'Esquadra. Felicitin-los si poden, perquè amb la seva actuació brillant i ràpida van impedir el mes d'agost passat que un comando terrorista ampliés la matança dels dies 17 i 18. En 72 hores el van desarticular i de la dotzena de terroristes, vuit van ser abatuts i quatre detinguts.

Han de saber també que estem en contra que hagin convertit Catalunya en un quasi-estat d'excepció. Hem demanat més democràcia i se'ns ha ofert a canvi més repressió. Hem demanat una mediació internacional i se'ns ha dit que no hi ha res de què parlar. I la resposta a la violència policial ha estat aixecar els braços i dir "No tenim por". Sabem que uns 10.000 policies esperen una ordre per actuar, qui sap si com diumenge passat molts d'ells, complint ordres d'uns comandaments polítics incompetents, dels quals ja hauria d'haver donat compte el ministre de l'Interior en el Congrés, en lloc de felicitar els qui han causat més de 800 de lesionats, que han necessitat alguna mena d'atenció mèdica.

I també han de saber que Catalunya és plural, que no és violenta, que té una llengua i una cultura i, sobretot, dignitat. I que trobarà la manera de completar el procés que ha iniciat. Amb el consens més gran possible, sense traumes, però sense fer passos enrere. Animant al diàleg, reclamant mediadors internacionals i picant a la porta d'Europa. Sense pressa, però amb la convicció que el rumb que cal posar és Brussel·les i no Madrid.