Rat Gasol

Necessitem de veritat comprar cogombres en festiu?

Barcelona ja no és nostra

Escales que no porten enlloc

Quan les estructures verticals bloquegen el creixement horitzontal

El Prat, a Catalunya. El comandament, a Madrid

L’èxit que s’edifica sobre la precarietat

Presència o resultats? El futur del treball es decideix ara

El reconeixement no és negociable

Per què assenyalem només els errors i obviem felicitar els encerts?

I si el futur ja no parla català?

Píndoles digitals contra la soledat?

Potser el que ens cal no és una aplicació que ens pregunti com estem, sinó algú disposat a ser-hi quan callem

El benestar emocional també és part del contracte

Urgeix una reforma valenta que reconegui el benestar emocional com una dimensió essencial del treball

Respostes que mai no arriben

Enviar un currículum i desaparèixer: la cruesa muda d’ignorar el talent

La cara que no es veu

Potser l’èxit és mirar-se al mirall, sense filtres ni hashtags, i dir-se: “Així com estic, ja soc suficient”

Unicorns amb potes de fang

Créixer per créixer. Ens ho creiem. Ho aplaudim. Hi invertim. Fins que esclata

Fer-ho bé. Massa bé. I pagar-ne el preu

Les empreses que celebren l'eficiència quan no incomoda, atien la fuga de talent, la desmotivació i la desconnexió emocional

La mediocritat amb corbata encara mana

Els biaixos continuen existint. L’estereotip de líder segueix tenint rostre masculí

Quan la disfressa no convenç

Un salari digne, carrera professional, reconeixement, conciliació, flexibilitat, autonomia... Aquesta és la fórmula d'èxit

Quan ens retallen la veu, mor la identitat

Viure en català no hauria de ser un privilegi, sinó un dret bàsic i innegociable

Qui obrirà l'oficina quan no hi quedi ningú?

Aquelles organitzacions que no cuidin la seva gent quedaran buides de talent

Europa, reacció o submissió?

Si Europa continua fent el paper de comparsa, acceptant sense resistència l’agenda de Trump, el seu declivi serà inevitable

L’ou o la gallina?

El pes del mal lideratge

Les empreses que toleren o fomenten un lideratge tòxic estan construint les bases per a la seva pròpia decadència.

De foguera en foguera i la casa sense escombrar

No hi ha solucions fàcils, cert, però casos com els de la Casa Orsola només són això, pedaços i mal cosits

Una transfusió milionària per a un sistema agònic

L'Estat injecta milions en un sistema que únicament beneficia una minoria

Ni jubilades ni descartades

El capital sènior no és un recurs obsolet. És un actiu indispensable per a una economia sostenible, innovadora i inclusiva.

Només ens queda tornar al fax, al paper de calcar i a l'Olivetti

El teletreball és molt més que un canvi logístic, ha esdevingut un emblema del progrés

Que cadascú carregui el seu mort

No hi ha dia de treva

Trinxat de Cap d'Any

Res. Qui dia passa, any empeny. Cadascú a la seva i aquí no es mou res.

Qui vol una societat que pensi?

El català, l’ase de tots els cops

Escac i mat a la precarietat laboral?

És hora d’agafar el bou per les banyes

Amb o sense polèmica, benvingudes siguin les nostres tradicions

Si fugim, alimentem la bèstia

DANA: aprendrem la lliçó o passarem pàgina com qui no vol la cosa?

Propietat privada i habitatge digne, un matrimoni en crisi

Tot torna

L'habitatge, un problema endèmic i etern

Volem acollir, però les xifres no quadren

Trontolla la nostra sanitat?