No ha estat el fet de veure al banquet dels acusats persones com Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa o la resta del presos polítics interrogats per un partit d’ultradreta. Ni ha estat tampoc l’enèsim cop que el Borbó ens ha recordat qui mana. Ni tan sols ha estat l’autobús de Hazte Oir passejant una foto de Hitler amb el senyal de la dona i un rètol que resa Feminazis i no sé què pels carrers d’Espanya. No. Ha hagut de passar que acomiadessin un home de la feina per haver insultat públicament una dona perquè es vessés el got.

Veient que el tema de l’acomiadament de Toni Albà del Polònia s’ha convertit en un tema d’estat (bé, “estat”), com si aquest país no tingués prou problemes o problemes prou seriosos, a pocs dies de celebrar (bé, “celebrar”) el 8M, m’agradaria dedicar uns minuts per parlar-ne. Abans que embogim oficialment totes i tots.

Hi ha mig país a les xarxes hiperventilant i assegurant que “fins que no es readmeti Toni Albà al Polònia, s’ha acabat mirar el programa”, com volent dir fins aquí hem arribat. Com si, per un cop, per una punyetera vegada que es dona exemple i es fa fora de la feina algú que l’ha pifiada per Twitter amb un insult masclista, sembla que haguéssim topat amb el límit suportable de les morals catalanes. 

I sabeu per què passa, això? Perquè que un home digui puta a una dona ens sembla una cosa menor; un error, sí, però acceptat, “sempre s’ha dit, és un insult més, no cal dramatitzar. No n’hi ha per tant.” Ara bé, us ben asseguro que si a mi em ve un home i em diu que me’n vagi a Amsterdam a passejar pel barri roig, que allí em sentiré més a gust, vull dir si ve i em diu això a la cara, a part de deixar-me clar que és un ordinari, mal educat, masclista i classista, em ferirà. Em fotrà el dia a l’aire, provablement la setmana a l’aire, perquè poques coses hi ha més violentes, abans d’arribar a les mans, que un home et vingui a dir puta.

Potser Arrimadas era justament això, el que pretenia, anant a Waterloo: provocar, generar polèmica. Aquí la teniu. El més intenset dels donats a la causa catalana deixa anar el senyoro que porta a dins i li diu puta per Twitter. Ole-tu. Què passa? Que Arrimadas no ens cau bé? Que pensem que s’ho mereix? Que a les que no ens cauen bé, se les pot degradar? Si la piulada de Toni Albà hagués estat “les espanyoles són totes unes putes”, llavors sí que estaria més justificat, el seu acomiadament? Perquè és el mateix. 

Si cada vegada que un home digués puta a una dona fos acomiadat de la feina perquè dona mala imatge a l’empresa, el món aniria millor. Fins que això no s’entengui i es defensi, el vuit de març continuarà sent necessari.