Silvia Omedes és Llicenciada en Belles Arts per la New School for Social Research de Nueva York i Màster en Funcions Directives per ESADE, gestora cultural, comissària independent, agent de fotògrafs, editora i professora de fotografia documental i fundadora i directora de la Fundació Photographic Social Vision, entitat sense ànim de lucre de suport a la fotografia documental a través de la creació i la coordinació d'exposicions, conferències i visionats i dirigeix el festival de fotografia documental DocField Barcelona. Des de fa 14 anys la Fundació organitza l'exposició World Press Photo a Barcelona, però aquest any, Omedes ha tingut l'oportunitat de ser al jurat, com a secretaria amb veu però sense vot, d'un dels certàmens més importants i prestigiosos de fotoperiodisme. Hem parlat amb ella a la seu de la Fundació -al carrer Trafalgar- per conèixer millor aquest guardó, que en cada edició organitza l'exposició més destacada en l'àmbit del fotoperiodisme mundial, tant per la qualitat de les fotografies com pel debat que generen les temàtiques que aborda.

001 World Press Photo of the Year Nominee Patrick Brown Panos Pictures for Unicef Online

Cossos de Rohingya/Patrick Brown 

La directora de Photographic Social Vision explica que després d'aquests 14 anys organitzant l'exposició -que enguany es podrà veure, de nou, al CCCB del 28 d'abril al 27 de maig- i "preparant-la a fons, no només en l'àmbit organitzatiu de l'exposició, sinó preparant les visites, fent docència lligada a la mostra més important del fotoperiodisme, descobrint el valor i els usos de la fotografia documental en un moment de gran consum d'imatges en què costa distingir entre fotos, volia anar més enllà i veure quins debats es generen en dins del World Press". Ser secretària del jurat és una mostra del bon fer de Photogràfic Social Vision i, alhora, de la trajectòria d'Omedes, la funció de la qual era garantir de manera independent que tot el material enviat sigui visionat com cal i que es creaven els preceptius debats al voltant de les imatges.

002 World Press Photo of the Year Nominee Adam Ferguson for The New York Times Online

Noia segrestada i preparada com a suïcida per Boko Haram. Va sobreviure/Adam Ferguson

En aquest sentit, Omedes destaca l'alt nivell de reflexió que es porta a terme durant les dues setmanes que dura el procés de selecció, malgrat que aquest es porta a terme en jornades maratonianes de visionament, amb alta tecnologia que permet que tots els membres de jurat valorin les 73.005 imatges presentades per part de 4.548 fotògrafs de 125 països en sis rondes.

Com ens detalla, durant les tres primeres rondes el jurat és especialitzat per categories, i és aquest jurat especialitzat el que passa el primer sedàs. "El que no té impacte visual cau en aquestes primeres rondes, i el jurat pràcticament no té accés als peus de foto fins a la tercera ronda, quan ja es llegeixen els peus de foto" explica Omedes. "Les línies entre les diferents categories són molt fines i els projectes poden canviar de categoria si el jurat així ho determina. A partir d'aquí, han de quedar com a màxim 12 treballs per categoria, que opten als tres premis per categoria que atorgada".

Omedes ens explica, quan li preguntem sobre els detalls d'aquest visionament que la projecció de les fotografies es fa completament a les fosques i a deu graus de temperatura per mantenir l'estat d'expectació del jurat. Per tal que una imatge passi de ronda, ha d'obtenir almenys un vot a la primera ronda, dos a la segona i així successivament. Finalment, el jurat de l'última ronda està format per representant de cada especialitat i és qui decideix els finalistes.

003 World Press Photo of the Year Nominee Toby Melville  Reuters Online

Testimonis immediatament després d'un atac al centre de Londres/Toby Melville

Aquest any, com a novetat, World Press Photo ha difós les finalistes en les diferents categories i les imatges que opten al premi de millor fotografia de l'any per tal d'obrir el debat sobre quina és la més representativa d'aquest 2017. El 12 d'abril s'anunciaran els guanyadors en el marc d'un festival que per primera vegada organitza World Press Photo als Països Baixos. Més enllà d'això, el que més destaca Omedes de la seva experiència al jurat és poder assistir als debats que es generen dins el jurat. La directora de Photographic Social Vision posa en valor, per exemple, el debat sobre la visió que la fotografia dona de l'Àfrica, especialment el clixé del periodisme anglosaxó -que és el que domina la visió del món- en contraposició de la visió esperançadora dels fotògrafs africans.

En aquesta línia, Omedes ens explica que World Press Photo ha fet passos endavant per la selecció d'un jurat més plural amb diferents orígens, mirades i sensibilitats. "World Press acabava marcant tendència i, en aquest sentit, és important que encapçali el debat sobre les mirades estereotipades i doni cabuda a mirades alternatives" reflexiona. Un altre dels motius de reflexió dins World Press ha estat el valor del treball i el punt de vista free lance, que pot tenir un treball de llarg recorregut, davant del treball d'agència que sovint no surt del pool establert. "Es tracta de trobar mirades que refresquin" assegura Omedes.

"L'anunci de la fotografia de l'any sempre genera un debat molt viu. De fet, la funció de l'exposició és aprofundir en els valors del fotoperiodisme" assegura Omedes. Quan li preguntem què ha de tenir una foto per ser la millor de l'any, la secretària del jurat d'enguany ens assenyala tres ingredients bàsics: "Ha d'informar. Ha d'emocionar i ha de tenir qualitat estètica, és a dir, ha de contenir bellesa malgrat tractar l'horror. I ha d'interrogar l'espectador, és clar". Com ens comenta, la guanyadora de l'any passat, titulada 'Un assassinat a Turquia', obra de Burhan Ozbilici, d'Associated Press, va ser premiada per l'oportunitat del fotògraf de captar amb la seva càmera una màxima tensió posterior a un moment dramàtic com era l'assassinat de l'ambaixador rus a Ankara. És a dir, el valor, la perícia, el fet de ser al moment oportú.

Omedes assenyala que la fotografia documental ha d'estar sobre el terreny, ha de dedicar-se temps, li cal matisar i anar a fons per explicar la realitat de la millor manera. Malgrat que la situació és crítica, per la crisi del periodisme i la desaparició del fotoperiodisme dels mitjans, és moderadament optimista amb les novetats que estan introduint diaris com The New York Times, que aposten per noves maneres de mostrar la fotografia a través de l'audiovisual i les galeries. Un fet que també canviarà la manera de fer fotos.

004 World Press Photo of the Year Nominee Ivor Prickett for The New York Times Online

La batalla de Mossul/Ivor Prickett

La World Press és l'oportunitat d'accedir a un resum fotogràfic de l'any amb material que en un 90% dels casos no s'ha publicat als mitjans nacionals. Aquesta és per ella part de l'èxit de la mostra, que cada any té un nombre creixent de visitants. Aquest any, com a novetat de l'exposició de Barcelona hi ha la projecció dels treballs guanyadors de les categories de Format Llarg i Format Curt del Concurs Narrativa Digital a la pantalla gran del Hall del CCCB. Una sessió gratuïta que cada any atreu a més públic i que enguany es podrà veure també a altres espais culturals de la xarxa de Centres Cívics, Biblioteques i Fàbriques de Creació de Barcelona.

Aquest 2017, hi ha 229 candidatures provinents de l'estat espanyol, essent el quart país després d'Estats Units, Xina i Itàlia que més material ha enviat. Tot i que en una entrevista del passat octubre Silvia Omedes especulava sobre la possible presència de fotografies premiades dels fets que des dels atemptats del 17 d'agost fins al referèndum de l'1O van situar Barcelona i Catalunya al món, i malgrat que ella mateixa ens confessa que es va rebre molt material, ens reconeix que Barcelona no apareix en cap treball finalista, marcats en bona mesura per les crisis humanitàries, el genocidi dels rohingyes o el terrorisme internacional.

Javier Arcenillas, amb un treball a llarg termini sobre la violència a Amèrica Llatinoamèrica titulat "Latidoamerica" i Daniel Beltrá, establert als EUA, amb un treball sobre desastres nacionals per National Geographic, són els representants espanyols entre els finalistes. Per altra part, dos fotògrafs catalans, els joves Sergi Alcàzar -fotògraf d'aquest diari- i Maria Contreras competeixen per la Beca Joo Swart Masterclass, que selecciona 12 joves que es concentraran a Holanda durant 10 dies amb els millors fotoperiodistes del món.

005 World Press Photo of the Year Nominee Ivor Prickett for The New York Times Online

La batalla de Mossul/Ivor Prickett​

Amb Omedes també comentem les polèmiques que han envoltat el fotoperiodisme d'un temps ençà: la manipulació fotogràfica. En aquest sentit, Omedes vol deixar clar que els controls de World Press són molt estrictes, conscient que juga la confiança de milions de persones. "Els processos han de ser molt exhaustius, amb control de raw, investigació dels fotògrafs, dels peus de fotos...". El treball "Charleroi, el cor obscur d'Europa" de Giovanni Troilo -premiat l'any 2016- va resultar contenir manipulacions que van comportar la retirada del premi que havia guanyat. De resultes d'això, World Press és molt estricte en el control de l'ètica dels professionals i cada fotògraf que presenta fotografies es compromet amb el codi ètic del premi. En cas que es descobreixi qualsevol mena d'incompliment, el treball és expulsat. Enguany, ens explica Omedes, la xifra d'expulsions se situa al 12%, la més baixa dels darrers anys. "No es pot jugar amb el fotoperiodisme. És una eina vital en societats democràtiques" assevera Omedes.

006 World Press Photo of the Year Nominee Ronaldo Schemidt Agence France Presse Online

Crisis de Veneçuela/Ronaldo Schemidt