El nou curs comença i en l’àmbit laboral tenim molta feina per fer. La precarització i temporalització en l’àmbit del treball sumats a l’alt atur fan del moment actual un dels pitjors moments de la nostra generació per trobar una feina estable i ja no diguem més o menys ben pagada.

També d’una manera no gaire subtil la feina va envaïnt la nostra vida personal. “¿Cómo se ha convertido el rechazo de entrar en las fábricas en el siglo XIX a convertirnos nosotros mismos en nuestras propias fábricas, que nos exprimimos y deseamos exprimimos contínuamente?” denuncia Jorge Moruno. Des de les xarxes socials, que ja no sabem diferenciar si són part de la feina o no, fem publicitat del que fem i de nosaltres, la “marca personal”. Molts ens hem convertit en els nostres propis explotadors. I la necessitat de treballar --i d’arribar a fi de mes--, només fa que reforçar la sensació de que no pots deixar-ho de fer.

Jo no sé si teniu cap intenció de fer que l’autoexplotació canvïi en les vostres vides però potser hauríem de pensar com influeix això en les persones que tenim al voltant o que treballen amb nosaltres. Així us convido a fer dues accions que afecten a les persones que ens envolten i que poden millorar el seu context, i probablement també el nostre.

La primera és sobre els grups de WhatsApp. No, no es poden fer servir a qualsevol hora, ni que sigui per enviar coses que no són estrictament de feina. D’acord, els grups de WhatsApp han facilitat molt la feina de gestió per certs grups de treball i consultes puntuals, sobretot quan els membres del grup no estan totes les hores de feina junts, però això no vol dir que puguem escriure qualsevol cosa a qualsevol hora o qualsevol dia de la setmana, fins i tot diumenge.

És imprescindible respectar l’horari laboral, no escriure en dies festius, i això també serveix per consultes individuals. Tant si les persones del grup treballen per tu com si no, tothom agraeix les consultes en un horari més o menys laboral.

I arribem a la segona part, encara més complicada: el correu electrònic. Proposo el mateix ús que per al WhatsApp. Segurament direu: “li envio ara i ja ho veurà demà quan arribi al despatx”. No trobo fórmula més encertada per definir l’autoengany. Poques persones no tenen el correu relacionat al seu mòbil i menys encara són les que no fan consultes a les seves hores lliures.

Sempre hi ha excepcions per fer ús d’aquestes eines “fora d’horari”, i sempre es poden trobar moments en que l’excepció sigui profitosa per ambdues parts però quan fem de l’excepció la norma i la nostra feina es barreja amb la nostra vida personal, hem de plantejar-nos com mirar de solucionar-ho. I si no ho volem per a nosaltres, si nosaltres trobem útil i interessant seguir treballant així, com a mínim hem de considerar si els altres també volen i poden tenir aquest estil de vida.

La revolució digital no pot ser l’excusa per tornar enrere i fer que la feina ocupi totes les hores del dia i tots els dies de la setmana. El respecte de les vides dels altres és essencial en la convivència. La gestió de les eines que ens faciliten la comunicació professional ha de ser conscient i meditada, si bé no ho volem per a nosaltres, com a mínim ho hem de fer per no envair les vides dels altres. Potser així podrem evitar que ells també siguin els seus propis explotadors i crear una espècie de resistència per passar a considerar restringida la missatgeria al mòbil personal a la propera Reforma Laboral.

O com va dir Felipe González a ¿Qué es el socialismo?: "La aspiración suprema del socialismo es la emancipación total del hombre, para lo que se hace imprescindible eliminar un sistema económico basado en la explotación del hombre por el hombre."

Laura Huerga
Certeses i dubtes

Sobre la violència

Laura Huerga
Laura Huerga
Certeses i dubtes

Sense llibertat no hi ha democràcia

Laura Huerga