Arribo a casa després d'assistir a l'estrena d'El llibertí, el divertit i exitós vodevil filosòfic d'Éric-Emmanuel Schmitt que Joan Lluís Bozzo i companyia han rescatat per aquesta temporada al Poliorama, deu anys després de la primera representació. Havia assistit a l'assaig de premsa que van fer fa unes setmanes, i malgrat que l'acció gira en la relació de l'enciclopedista Denis Diderot amb diverses dones -i els conseqüents obrir i tancar de portes, amagatalls i embolics- sabia que en algun moment tindria sort de pescar una frase que em permetés, no només escriure l'article d'avui, sinó vincular-ho a l'actualitat. 

Diderot afirma -per justificar la seva activitat sentimental agitada fora del matrimoni- que només la llibertat permet distingir entre el be i el mal, és a dir, que només amb llibertat és possible la moral

I tot i que no va ser als primers deu minuts, la frase esperada finalment va arribar pronunciada pel filòsof encarnat per Abel Folk. Els diàlegs d'Schmitt passen de l'humor fàcil d'evidents referències sexuals a suggestives reflexions intel·lectual. I és que l'acció se centre en la jornada en que l'autor de l'Enciclopèdia ha de compaginar la redacció de l'article "moral" de l'obra senyera del Segle de les Llums, amb afers més aviats íntims amb una pintora que el vol retratar, mentre és interromput per l'esposa, la pròpia filla i la filla del seu protector, que no fan més que enterbolir-li la redacció de l'article en qüestió. És en una discussió sobre el matrimoni i la fidelitat amb la seva "santa" que Diderot afirma -per justificar la seva activitat sentimental agitada fora del matrimoni- que només la llibertat permet distingir entre el be i el mal, és a dir, que només amb llibertat és possible la moral.

Touché! Podríem fer el mateix article i citar Voltaire i les seves anècdotes reals o apòcrifes, però entornant de teatre no se m'acut vinculació més estreta entre l'estat de censura pretotalitària que estem vivint al nostre país, justificada en nom de grans paraules, del bon gust, de la civilititat i la Constitució, que la defensa de la llibertat com a base de tota moral que fa Diderot a l'obra. I hi té tot el sentit del món extreure la frase de l'obra en qüestió, perquè aquests dies estan vivint dies feliços tots aquells que defensen que no es pot confondre la lllibertat amb el llibertinatge. I que la llibertat, sempre dins un ordre. El regne dels ofesos després del "Je suis Charlie".

Aquests dies estan vivint dies feliços tots aquells que defensen que no es pot confondre la lllibertat amb el llibertinatge. I que la llibertat, sempre dins un ordre

Contra aquests reaccionaris i els falsos liberals que sustenten la censura i l'atac a la llibertat d'expressió i creació en nom de l'ordre, la llei i la moral, cal dir ben alt que tant és si ens agrada o no el rap, si ens semblen de millor qualitat poètica les lletres de Pablo Hasel, Valtonik o La insurgencia, que res no val sense la llibertat de poder fer-les. Justament el que ens ensenya el filòsof llicenciós de l'obra d'Schmitt és que només la llibertat permet que actuin la resta de categories ètiques, i quan aquesta manca, no hi ha moral -ni justícia- possible