Fa uns mesos, al llarg del mes de novembre concretament, em van preguntar en ocasions diverses si el moviment per la independència -les manifestacions, les vagues i el clima agitat al carrer en general- afectava el comerç; si havíem notat a la llibreria que les vendes hi havien disminuït durant els dies posteriors al referèndum i si ens preocupava tot plegat en aquest sentit. M'ho van preguntar diferents periodistes de diferents mitjans.

A tots els vaig respondre que sí que ho havíem notat, que els números al final d'octubre havien estat més baixos que el que havíem previst als nostres càlculs, aquells que elaborem segons els números de l'exercici anterior i la progressió de l'any corrent; que era ben lògica aquesta davallada, però, quan dels trenta-un dies del mes, n'havíem tancat tres per assistir a una manifestació, per secundar una vaga i per tancar-nos en un col·legi per si calia defensar-lo per garantir un referèndum.

Afegia tot seguit a la meva resposta que considerava ben perduts els centenars d'euros que havíem deixat d'ingressar aquell mes si els pensava com a inversió per intentar protegir-nos del que vindria després, que -ja se'n parlava- passava per una intervenció del sistema educatiu català des de Madrid. Els explicava als periodistes que, sabent com funcionaven aquestes coses, no tenia cap dubte que entrarien 'a saco' a carregar-se el català i que això sí que ens acabaria fent mal als del sector literari català, no immediatament potser, però sí a mitjà i llarg termini.

La matèria primeríssima amb què es fan els llibres -i amb què treballem les llibreries per tant- no són ni el paper ni la tinta ni la cola ni, tirant enrere, els arbres: és la llengua. 

La matèria primeríssima amb què es fan els llibres -i amb què treballem les llibreries per tant- no són ni el paper ni la tinta ni la cola ni, tirant enrere, els arbres: és la llengua. La llengua i el pensament, que ve després i que n'està fet. Si PP i Ciutadans vénen ara amb les seves retallades a destrossar-nos el sistema educatiu (i prou capaços que sabem que en són perquè ja ho van fer -es van vantar d'haver-ho fet, almenys- amb el sanitari) les conseqüències potser no seran notables en els anys vinents, sí que es notaran i molt però d'aquí a una generació.

L'única oportunitat que té una persona castellanoparlant -i a Catalunya es compten per centenars de milers si no és que passen del milió- d'acabar llegint llibres en català, i no diguem-ne d'escriure'ls, és haver estat educada en la immersió lingüística. Si tota aquesta gent que parla castellà a casa i que també ho fa al carrer i que consumeix tele, ràdio, cinema... en castellà també, no compta amb una educació on predominin molt per sobre les hores de classe en català, és molt poc probable que aquest idioma acabi quallant al seu cap a un nivell que li predisposi a agafar un llibre en català ni a optar per consumir cultura en aquest idioma perquè, simplement, no li resultarà tan còmode com fer-ho en castellà.

Si ja el número de gent que es llença a consumir cultura motu proprio en el seu temps d'esbarjo és raquític, imagineu com de complicat serà, sense una educació predominantment catalana, que ho faci en aquest idioma. No passa el mateix ara, amb immersió lingüística i tot, amb el castellà. A Catalunya es venen més llibres en castellà, es veu més cinema en castellà també i la suma de les audiències de les televisions i de les ràdios en castellà està per sobre que les d'aquests mitjans en català.

Quin és llavors el problema que diuen que hi ha amb la immersió? Quin risc corre el castellà ara mateix a Catalunya? Cap ni un. És tot mentida.

Quin és llavors el problema que diuen que hi ha amb la immersió? Quin risc corre el castellà ara mateix a Catalunya? Cap ni un. És tot mentida. Una mentida que, en el cas de prosperar, afectarà greument la cultura catalana, que és un bé de tots, catalans, castellans i universals.

Però tot això que està passant amb aquest tema és indicatiu d'una cosa més greu encara. Diu Milan Kundera a la seva última novel·la, "La festa de la insignificança", que el poder polític només es manté mentre qui mana tingui controlat el poble -siguin o no votants- a un nivell que aquest s'empassi totes les informacions que es deixen anar des de dalt. Les informacions, les dades falses que ara mateix fa servir el gruix de la població que argumenta que la immersió és un problema i que demana que aquesta s'acabi eliminant, vénen des de dalt. Que tanta gent les compri com les està comprant vol dir que aquest sistema corrupte i manipulador que ara mateix tenim instal·lat a Espanya, amb Catalunya a dins, encara té corda per una bona estona.

Isabel Sucunza
De la llibreria estant El que de debò no volen perdre Isabel Sucunza
Isabel Sucunza
De la llibreria estant El senyor Ramon? De debò? Isabel Sucunza