Cada diumenge hi ha centenars, per no dir milers, de persones que passen pel Dominical del Mercat de Sant Antoni, que és el que fa que aquell mercat estigui viu set i no sis dies a la setmana.

Té una simbologia especial, aquest mercat de llibres de segona mà que de fa anys i panys es celebra als voltants del mercat; una que es reivindica per si mateixa: ubica els llibres a la categoria dels queviures -que és el que són- en col·locar-los al mateix recinte on habitualment es ven peix, carn, fruita i verdura.

Poc que dic cosa nova quan afirmo això que acabo d'escriure, penseu-hi: si es fes una enquesta entre la població amb fills que preguntés què preferirien tenir abans al costat de casa, una botiga de xuxes o una llibreria, triarien la llibreria, n'estic convençuda. I si preguntéssim si llibreria o fruiteria, molts respondrien que perquè n'haurien de triar, n'estic convençuda també.

Ahir em preguntaven què em semblava el nou -que no és tan nou- conseller de Cultura, vaig respondre que no ho sabia encara, que encara no l'havia vist enfrontar-se al repte de posar en marxa cap campanya de foment de la lectura; que quan ho fes, ja veuria el què. Parlàvem d'això tot fent el vermut a una terrassa al costat del mercat de llibre de vell, que acabàvem de recórrer per darrer cop a la seva ubicació provisional del carrer Urgell. Jo tenia fresca al cap doncs aquesta idea dels llibres com a peix i carn i vaig pensar de seguida que la bona seria una campanya que partís d'aquesta idea també. Oi que no es fan campanyes per conscienciar la gent que ha de menjar? No; la gent ja sap que ha de menjar. Oi que en canvi sí que se'n fan, en bloc a més, campanyes orquestrades o no per posar de moda tipus de menjar, tendències en l'alimentació, amb l'excusa que una dieta més variada i més saludable ens farà sentir millor o, fins i tot, estar més a la moda? Sí, i triomfen a més, i aquí ens teniu, tots preferint el plàtan de Canàries, fent-nos suc de taronja per esmorzar, dient que quin fàstic els tomàquets que no fan gust de res i sentint-nos una mica malament cada cop que comprem un pollastre al supermercat que no sabem ben bé de quina granja ha sortit.

El dia que donem per fet el fet cert que els llibres ja hi són i que tots tenim clar que cal llegir com cal menjar; el dia que se'ns reconegui que no som tan idiotes com per no saber això; el dia que aquest tipus de campanyes deixin de sonar a cosa paternalista, d'un pare pesat a més que no para de dir-nos el que ja sabem que hem de fer, aquell dia tindrem la campanya que per fi ens farà anar al mercat a buscar llibres. I els trobarem, en diumenge fins i tot, al mercat d'aquí al costat.

Isabel Sucunza
De la llibreria estant Les llibreries no podem callar Isabel Sucunza
Isabel Sucunza
De la llibreria estant L'Aleph és un llibre d'Ishmael Reed Isabel Sucunza