Freud Follava Fatal. La careta de moda no gasta el serrell ni les ulleres de l’exiliat: ara es porta la cara d’imbècil mal follat. Recordem que el bo d’en Sigmund va ser el nen mimat de la mama (la seva), un autèntic Èdip, parlant en plata. Es va embolicar amb la seva cunyada i es veu que en aquella època això era caca. Perseguit per jueu, el psicoanalista de la sexualitat mal entesa anhelava que tothom el venerés com a Shiwa: muntava reunions setmanals a casa seva i ratllava la penya convidada amb els seus discursos turmentats. El mètode freudià que tots coneixem –i que alguns (bastantets) encara pateixen– es va materialitzar l’any 1904. Per començar, en Sigmund va convertir la seva desitjada núvia Martha Bernays en una esposa grisa buida d’erotisme. Li va fer sis fills i és clar, van necessitar l’ajuda logística de Minna, la cunyadíssima soltera. Ben aviat es va fer imprescindible en aquella gran família. I sota els llençols de Freud, també.

Com resa la samarreta de l’amic equilibrista Santi Balmes: “El sexe anual fa mal”. Potser per això, abans que Minna arribés a can Freud-Bernays, el neuròleg de la hipnosi va fer saber a la seva dona que a partir d’aleshores practicarien l’abstinència sexual per evitar més embarassos. Naturalment, l’opinió de la seva dona va comptar tant com la protesta de la Catalunya actual. Cal dir, però, que el pare de la psicoanàlisi només tenia quaranta anys i ja col·leccionava seriosos problemes d’impotència. Quedava més elegant i menys patètic argumentar a favor de la regeneració de l’úter de la pobra Martha que no pas parlar de la seva tita fluixa. Val més no pensar-hi.

La hipocresia: Sigmund Freud es va veure abocar a vessar-se de nit i a buscar causes sexuals a tots els comportaments humans. 

Malgrat els seus traumes sexuals inconfessables, l’autor de La interpretació dels somnis es va obsessionar amb la neurosi i amb la histèria, que ja des de l’època d’Hipòcrates havia estat interpretada com una malaltia en la qual l’úter, òrgan mòbil, ronsejava pel cos de la dona provocant-li trastorns de conducta. Inconscientment, es devia voler explicar coses a ell mateix, el pobre diable. El seu impuls instintiu, sense pulsions d’Eros ni altra libido que no fos la de convertir-se en el rei del mambo, el jo de Freud ja no podia satisfer les demandes de l’ego. El seu superjò li imposava massa restriccions: la seva sardineta també. Freud només follava de boca. Preconitzava la llibertat sexual des de la tribuna del més gran teòric modern de la sexualitat i en canvi tenia una vida carnal que es reduïa als somnis humits que se li ennuegaven i que l’endemà mirava d’analitzar sempre des del mateix codi. El que dèiem, la màscara d’imbècil. La hipocresia: Sigmund Freud es va veure abocar a vessar-se de nit i a buscar causes sexuals a tots els comportaments humans. Pobra bèstia, quin patir. Fascinat per l’incest, els bordells (què hi feia? El pena?), l’onanisme empedreït, les cartes porques amb els seus col·legues i les relacions intrafamiliars, el tarat d’en Freud a tot arreu hi veia filles i mares, femelles a qui xarrupar la llet. Un estàndard de mascle alfa que per no mamar altres coses, fumava com un condemnat. Vaja, vaja, vaja... un reprimit de collons.

Anna Carreras
El mur de l'addicció El pallasso no sóc jo Anna Carreras
Anna Carreras
El mur de l'addicció Hipocresia sideral i penis biònics Anna Carreras