Em llevo ben aviat i d'un salt, com si fos un personatge de La novel·la de Sant Jordi de Màrius Serra, amb els nervis que fa uns dies que arrossego. Uns nervis que s'havien manifestat, dies abans, en forma de preocupant mal de panxa, evocació de funestos temps benauradament passats. Vestit per l'ocasió, amb la barba acuradament arreglada, surto de casa per comprar una rosa a la Carolina, de la nissaga històrica de floristes i veïna de replà i de converses que ja no dona l'abast en una Rambla que, de bon matí, està llesta i preparada per acollir gentades, però que en aquell moment encara es veu diàfana i apamada. Tens la sensació que la Rambla, que vol ser més esplèndida i festiva que mai, és tota per tu en un dia que no pot presentar millors presagis climàtics.

Tot i que fa sis anys que vaig publicar el meu primer llibre -Per França i Anglaterra- és la primera vegada que em toca signar llibres per Sant Jordi i, amb la tafaneria del periodista cultural que també sóc, em decideixo a seguir tot el recorregut d'aquest gran circ que és la diada. I començo per l'esmorzar de Sant Jordi, que s'organitza per primera vegada al Palau de la Virreina, a tocar de casa. A la porta del vetust edifici, la Marina Espasa fa d'amfitriona rebent tothom. A partir d'aquí, un autèntic huracà de salutacions, converses deixades a mitges, felicitacions i somriures amb escriptors, periodistes, editors i gent del món de la cultura i el llibre. També, en temps de xarxes, desvirtualitzacions, com la que portem a terme amb el científic i novel·lista Salvador Macip. Amb el cor dividit entre dos editorials, localitzo els meus editors Rosa Rey, d'Angle Editorial, i Joan Carles Girbés i Miquel Adam, d'Ara Llibres. Sense ni temps de fer un mos, toca córrer per sortir a la foto. En aquest sentit, i fidel a la màxima d'Alfonso Guerra -que va ser llibreter abans que polític-, es tracta de no moure's massa i intentar treure-hi el cap. Si un és baixet com jo, es tracta de trobar un lloc on no el tapin i, amb aquest propòsit, m'acabo trobant al costat de l'alcaldessa Ada Colau, a qui desitjo un bon Sant Jordi. Finalment a la foto, digna d'un On és Wally literari, acabo sortint al costat del comissionat Joan Subirats i un estol d'escriptores: Almudena Grandes, Coia Valls, Irene Solà, Laura Gomara i una noia que s'ha abillat un ample barret.

Sortint de l'esmozar -i havent signat un Sabotatge al poeta i ateneista JosepMiquel Servià, que és a tot arreu- m'enfilo al metro per arribar a la parada d'ElNacional.cat, on signo alguns llibres a lectors i amics. Apareixen els actors Sara Espígul i Marc Martínez, que acaba incorporat a la tertúlia del programa en streaming que està fent l'Iu Forn. També autoritats i polítics, com el president del Parlament Roger Torrent, a qui regalo el meu llibre Greuges i desgreuges. A la una del migdia, canvi de torn i cap a Rambla Catalunya, a la parada de Punt i Apart, on amb comptagotes van caient alguns llibres més. De camí a l'hotel on dinem els autors d'Angle em trobo -per fi- l'amic Jordi Amat, acabat de tornar de Mèxic i a qui puc felicitar, que em presenta Sabino Méndez, l'escriptor i autor d'algunes de les millors cançons de Loquillo y Los Trogloditas

El dinar de germanor -on retrobo l'estimada Dory Sontheimer-, una esgarrapada abans de baixar avall. La tarda, en bona mesura, és una cura d'humiltat després d'un matí més aviat intens, però, també, l'hora de les anècdotes i el surrealisme al costat dels autors més venuts. A la parada de l'Assemblea Nacional Catalana la cua d'Operació Urnes -un dels llibres més venuts de la jornada- fa impressió. A la Virreina, a la parada del TR3SC i acompanyat de Màrius Serra i Oriol Comas i Coma, una senyora grega em demana que li signi un autògraf en un tríptic de publicitat. Hi poso un "with my best wishes" irònic i em pregunto amb qui m'haurà confós. També signo un llibre per en Walter, un brasiler que acaba d'arribar a Catalunya i vol conèixer la seva història. 

El cansament sobre el qual tothom m'ha previngut ja es va fent present quan a mitja tarda tinc una hora de temps per mi. És quan em venen a buscar per anar a l'Antic Teatre a comprar el llibre que em regalaran i que surt de la tria de recomanacions de La Llança, com no podia ser d'altra manera. Pràcticament sense esma arribo a la parada d'Abacus, l'última del dia. Al costat d'Almudena Grandes, Antoni Bassas i diversos autors juvenils i ídols de les xarxes socials, l'alegria me la donen els amics que em venen a trobar, quasi quan el rellotge marca el final. En total, vint llibres i dos autògrafs firmats. El tòpic és compleix i estic esgotat. Sopant, les parpelles em cauen i només espero arribar al llit, on me n'hi vaig, no obstant, estranyament feliç.