Al pròleg d'Algunos libros, el volum amb el qual l'editorial Alpha Decay recupera ara els guions dels programes de divulgació de la lectura que E.M. Forster va fer del 1929 al 1958 a la BBC, l'escriptor Gonzalo Torné identifica l'oient potencial com algú (cito) "amateur, dicho en el mejor sentido: personas con disposición a avanzar en el conocimiento y en el placer de la buena literatura, no con el objetivo de especializarse o de progresar en una carrera sino como un aspecto más, enriquecedor, de una vida dedicada a otros asuntos". En llegir-ho, de seguida vaig pensar que era precisament aquest el públic al qual hauríem de dirigir-nos les llibreries, si no totes, sí almenys aquelles que entenem l'experiència lectora com una cosa mutant que, ben alimentada, enriqueix intel·lectualment qui la practica.

Hi ha la tendència a oblidar que l'aprenentatge és una cosa que no termina en un moment concret de la vida. Hom acaba l'escola i acaba la universitat, d'acord; podríem dir que sabem en quin moment acabem d'estudiar, però no d'adquirir coneixements intel·lectuals que ens permetin anar pujant graons en la lectura. Perquè hi ha llibres que no són comprensibles, ni tan sols gaudibles, per a algú amb poques hores de pràctica lectora a l'esquena. I per descomptat que es pot anar per la vida sense haver-los llegit; també es pot anar per la vida sense conéixer les evolucions de la ultradreta a Europa i acabar una tarda omplint un estadi i, en escoltar les premisses de VOX, no veure cap senyal d'alarma en el seu discurs.

He vist molts cops com molta gent s'ofèn quan algú amb formació i més llibres llegits que ells els diu que un llibre que els ha agradat no és dels bons. Si tota aquesta gent es pren això com un insult personal en comptes de com un revulsiu que els obri la porta cap als llibres que són millors encara que aquell que a ells els ha agradat tant, la meva sospita és que pensen que són incapaços de llegir ells mateixos coses millors. És com si un pagès et digués que al puesto de la Trini tenen els millors ous de tot el barri i tu, que habitualment compres els ous al súper, en comptes d'anar de pet al mercat, li responguessis: "ets un esnob".

Forster, a Algunos libros, recomana títols i autors a gent que sap que té poques hores de lectura i que no té a prop un pagès que els digui on hi ha el millor mercat. Forster, quan parla de Lawrence, d'Stevenson, d'Austen, de Twain i de tants d'altres es fa entenedor i aconsegueix transmetre un missatge que és or: "tu, oient, no has llegit mai això, però ho pots fer i ho gaudiràs". Fins i tot hi ha moments en els seus discursos als quals arriba a dir: "potser, si comences per aquest títol d'aquest autor, se't farà feixuc, però comença per aquest altre i, si t'agrada, torna al primer; ja veuràs."

És així com es fan lectors fins i tot entre els que pensen que llegir és esnob.

Fa uns dies, a Twitter, amb el mateix Torné (que a més del prologuista és l'antòleg i traductor d'aquesta edició) comentàvem com no hi ha cosa més absurda que l'esnobisme aplicat a les lectures. Com pot fer-se algú l'esnob amb una cosa que tothom pot arribar a fer? Aquest és el missatge que hauríem de ser capaços de transmetre tant bibliotecaris com llibreters: la bona literatura està a l'abast de tothom, encara que et dediquis a altres assumptes.

Isabel Sucunza
De la llibreria estant Volem clickbaits literaris Isabel Sucunza
Isabel Sucunza
De la llibreria estant Montjuïc també són barraques Isabel Sucunza