Prenem milions de decisions al llarg de la nostra vida. Algunes les pensem molt, les valorem des de diferents perspectives i fins i tot les consultem a qui fem confiança. Volem estar segurs que estem triant allò que més ens convé. Aquest seria el cas d'haver de resoldre on viurem, amb quina hipoteca ens embarquem o quina carrera estudiarem. No són eleccions que haguem de fer gaire sovint i tenen conseqüències a llarg termini. Però n'hi ha moltes altres que prenem sense pensar, posant el "pilot automàtic", i ni tant sols som conscients que les estem prenent. Aquestes serien qüestions rutinàries del dia a dia, com el clàssic "què em poso avui?", "què dino?", o "què prenc, una cervesa o una copa de vi?". El confort i l'abundància del primer món ens ha dut a perdre consciència de la quantitat d'opcions que se'ns presenten diàriament.

La raó de triar

Per tant, la qüestió de fons seria estudiar si el mecanisme que s'activa a l'hora de prendre decisions rellevants —donat que és diferent al de les decisions més pràctiques— es pot educar o entrenar amb vistes a triar millor.

En cas que pogués entrenar-se, què pesa més, l'anàlisi o la intuïció? I el que és més important, podem estar segurs que hem pres la decisió encertada?

El primer que cal observar és que decidir és part inherent de la condició humana. "No podem viure sense decidir, perquè és un acte que va directament lligat a la nostra llibertat. És a dir, som lliures perquè podem decidir", assegura Francesc Torralba, doctor en filosofia i director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull.

De la mateixa manera, anota Torralba, "per entendre com un ésser humà pren les decisions de la seva vida, cal esbrinar quins són els seus criteris o valors fonamentals. Aleshores podrem anticipar, fins i tot, el que decidirà en el futur".

Les decisions, per tant, ens defineixen com a individus. Una de les cites que resumeix més bé aquesta idea és la de Steven Covey, autor del bestseller Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva (Paidós Ibérica): "no soc un producte de les meves circumstàncies, soc un producte de les meves decisions".

Les claus per fer-ho bé

Ara que ja sabem que som fruit de les nostres decisions, toca entendre per què fem determinades tries. Probablement centenars de vegades ens haurem neguitejat pensant si allò que hem percebut com "el que havíem de fer" era encertat, o si, al contrari, hem comès un dels majors errors de la nostra vida. Però a falta d'oracles a qui poder recórrer, només ens queda intentar aprendre a triar. Perquè se'n pot aprendre. I si hi ha algú que coneix aquest tema és Joan Fontrodona, doctor en filosofia i professor d'ètica professional a l'IESE Business School de la Universitat de Navarra. "Els qui estem a les escoles de negocis no fem altra cosa que ensenyar a prendre millors decisions a aquells càrrecs que impliquen responsabilitat de govern". El primer que cal preguntar-se, assenyala Fontrodona, és "com afectarà o impactarà aquesta decisió als principis i valors que vull que guiïn la meva vida. Cadascú té els seus i ha de ser un mateix qui traci les línies vermelles que no està disposat a traspassar".

Al marge dels principis, però, hi ha un parell de components en l'equació que no podem deixar de banda. Són l'emoció i la intuïció, que es conjuguen amb l'anàlisi i el pes de la raó.

"Les intuïcions estan recolzades per una experiència prèvia i són una bona eina, tot i que s'han d'educar. Les emocions en canvi són més perilloses, perquè són molt volubles. A l'hora de decidir, les emocions són males companyes de viatge. En canvi, sí que són bones per executar i per comunicar les decisions", puntualitza Fontrodona.

Un cop estan clars els principis que guien la nostra existència, adverteix Fontrodona, "cal començar a pensar en la intenció que ens mou i quines seran les conseqüències d'aquestes accions". De fet, i és un apunt important a tenir en compte, "és diferent si es veu en clau personal o si es mira en clau del bé comú". Tot i així, "mai plou a gust de tothom, però si s'ha previst que hi haurà reaccions en contra i tenim clars els arguments, hem de seguir endavant".

El risc d'escollir

Decidir és aventurar-se. És marcar uns principis i deixar clares unes conviccions. D'aquí ve, exposa Torralba, que calgui "contenir les passions, no deixar-se arrossegar per la por al que diran els altres i, sobretot, ser coherent amb els propis criteris. No és senzill prendre decisions a contracorrent perquè hom es pot sentir jutjat, criticat, fiscalitzat. Tant, que escollir comporta un estat d'angoixa, de desconcert i de perplexitat, però cal saber-lo tolerar per reeixir en l'art de prendre decisions". 

Això no vol dir que les resolucions que es prenen en un context de reflexió hagin de ser de caràcter immutable. Ans al contrari, "sempre s'ha de contrastar les conviccions d'un mateix amb les reaccions que provoquen a fora", explica Fontrodona. S'ha de trobar l'equilibri entre les anàlisis que fem i les crítiques que rebem. Només així, i amb la suficient humilitat, veurem que els altres també poden tenir raó.

Arribats en aquest punt, i assumint que l'error forma part de la vida, què marca la diferència a l'hora de prendre decisions?  L'experiència viscuda, assenyala Torralba: "Això no s'explica a la universitat, ni en cap acadèmia. Però dels fracassos també se n'aprèn".