Els darrers anys hem vist com la psicosi de l'ordre ha envaït les nostres llars. Marie Kondo, autora dels bestsellers La màgia de l'ordre i La felicitat després de l'ordre (Ara Llibres), s'ha convertit en un guru incontestable de la netedat. I que a ningú se li acudeixi alçar el braç per dur-li la contrària o per qüestionar les disposicions del seu mètode. A què es deu aquesta fal·lera per tenir-ho tot endreçat?

Una investigació de la Universitat de Princeton (Nova Jersey, Estats Units) va concloure que el desordre pot fer que ens resulti més difícil centrar-nos en una tasca. De fet, va determinar que l'escorça visual pot distreure's si centra l'atenció sobre els objectes desendreçats, que això ens fa difícil treballar de forma eficient.

Per tant, semblaria que s'ha arribat a un acord tàcit i universal que fer endreça és sinònim de fer el bé. Però el concepte d'ordre no és igual per a tothom. Paula Folch, psicòloga i coach experta en desenvolupament personal i lideratge del Col·legi de Psicologia de Catalunya, ho raona de la següent manera: "No hi ha una fórmula concreta per aplicar l'ordre. Les persones som diferents i això vol dir que cadascú té les seves prioritats i necessitats. Per tant, cadascú té el seu ordre segons el que prioritza i necessita ordenar".

Sembla que fer endreça és sinònim de fer el bé, però el concepte d'ordre no és igual per a tothom 

Això és, hi ha qui l'habitació la utilitza només per dormir i s'hi permet tenir més caos que no pas a l'estudi, on treballa, perquè prioritza la distribució en l'àmbit professional. O al revés, hi ha qui té l'espai de treball fet un desgavell i en canvi el lloc de descans el té perfectament endreçat.

Precisament, en aquest sentit un estudi de National Sleep Foundation revela que les persones que es fan el llit cada matí tenen un 19% de probabilitats de dormir millor. El 75% dels enquestats també reconeixen que l'hàbit de canviar els llençols de forma regular els aporta un millor descans perquè senten un major confort a l'hora de dormir. No sembla cap ximpleria, doncs, procurar mantenir polit el dormitori.

mariekondo

Marie Kondo

El marge del dubte

Però què passaria si de sobte un dia no volem plegar les samarretes seguint les disposicions de Marie Kondo? Ens convertim automàticament en pàries de la societat sotmesa a l'ordre?

La resposta és no. "Els llibres ens serveixen com a referència per entendre què és el patró general de netedat, i és cert que és necessari en certa mesura, perquè els humans som d'hàbits i l'harmonia externa ajuda a tenir benestar psicoemocional. Ara bé, després cadascú ha de viure l'ordre a la seva manera", acota Folch.

De fet, alerta l'especialista, sota l'exigència de netedat constant hi ha qui amaga una necessitat de control que en alguns casos pot arribar a ser patològica. "Per aquestes persones, l'ordre està acomplint una funció de protecció d'alguna por més profunda, però de forma poc adaptativa, perquè davant un mínim canvi, se senten descontrolades i connecten amb la ràbia i frustració. A més, els costa conviure amb altres persones perquè davant l'ordre dels altres, elles perceben desordre i això posa en evidència la seva rigidesa i falta d'adaptabilitat".

Sota l'exigència de netedat constant hi ha qui amaga una necessitat de control que en alguns casos pot arribar a ser patològica

En aquests casos, és convenient que la persona sigui tolerant i comprengui que el que és ordre per a ella no ho és necessàriament per als altres.

I a la inversa, altres persones tenen l'espai desordenat, però hi troben la seva lògica. El seu caos els aporta sentit i benestar, perquè troben la inspiració que necessiten per expressar el seu talent. "La clau està en trobar l'equilibri entre un mateix i el món", resumeix Folch, perquè el món dels pensaments i sentiments no és un món endreçat.

Al capdavall, l'anarquia és subjectiva, com també ho és la polidesa. Per això sempre cal deixar una escletxa per al del dubte del que és correcte i el que no ho és. Perquè, com digué el poeta francès Paul Claudel, "l'ordre és el plaer de la raó, però el desordre és la delícia de la imaginació".