Fa pocs dies vaig estar passejant-me per les instal·lacions de Facebook a Menlo Park, Sillicon Valley. La seu central de Facebook és com un gran centre comercial en el que cada dia hi passen més de 15.000 treballadors. De fet, va de camí de convertir-se en una gran ciutat. Quan l'any 2025 Facebook hagi construït tots els terrenys que té en propietat a Menlo Park (una ciutat de 35.000 habitants), la companyia de Mark Zuckeberg tindrà tants treballadors com ciutadans té el municipi on està allotjada.

Però el que més em va cridar l'atenció de la seu de Facebook no són les seves dimensions –no oblidem que l'espai a California, en termes generals, no és un problema–. Tampoc les desenes de restaurants i la infinitat d'opcions gastronòmiques que tenen a la seva disposició els treballadors. Ni que tot, absolutament tot el que vulguis consumir sigui gratis. No em va sorprendre que sigui un edifici intel·ligent on es pot saber a cada moment amb qui i on estan reunits els seus treballadors. El que em va fer reflexionar és l'ambient que s'hi respirava.

No em va sorprendre que sigui un edifici intel·ligent on es pot saber a cada moment amb qui i on estan reunits els seus treballadors. El que em va fer reflexionar és l'ambient que s'hi respirava

Les parets estan plenes de cartells que inequívocament suggereixen que allò, més que una empresa, és una comunitat de pensadors. I de fet, els estatuts de Facebook ja diuen que aquesta companyia té com a base la cultura hacker, o sigui un entorn que premia les resolucions creatives dels problemes i la presa de decisions ràpides. Això es resumeix en dos imperatius: pensa i actua amb celeritat. Després d'observar-los treballant, un s'adona que la clau de l'èxit de Facebook és mantenir l'equip molt ben informat de tot el que passa dins i fora la companyia i d'aquesta manera els treballadors poden actuar veloçment per resoldre allò que més els preocupa. Fins i tot a les parets dels lavabos es troben missatges informant de quins són els reptes laborals de la setmana.

De fet, un dels lemes que més ha fet famós Zuckeberg és aquest que diu move fast and break things , que traduït seria "mou-te ràpid i trenca coses". Si no estàs trencant res, és que no t'estàs movent prou ràpid. Aquesta filosofia és com dinamita entre tots aquests joves que sacrifiquen el seu temps per fer créixer el gegant de les xarxes socials. El número de març de la revista de tendències i tecnologia Wired dedica un especial a Facebook, i en com Zuckeberg està lluitant per recuperar la confiança dels usuaris després de dos anys en què les fake news i la curació de continguts han estat i continuen sent objecte de crítiques arreu del món. En aquest extens reportatge s'explica que el lema move fast and break things no és només una fórmula per motivar els programadors a seguir innovant. Sinó que és una filosofia que ha servit per trobar solucions immediates a qüestions relacionades amb la privacitat de l'usuari. Wired assenyala que, quan es tracta de la seva competència, el fundador de Facebook és infal·lible, o l'absorbeix o l'enfonsa. 

Un dels lemes que més ha fet famós Zuckeberg és aquest que diu move fast and brake things , que traduït seria "mou-te ràpid i trenca coses". Si no estàs trencant res, és que no t'estàs movent prou ràpid. Aquesta filosofia és com dinamita entre tots aquests joves que sacrifiquen el seu temps per fer créixer el gegant de les xarxes socials

I en realitat aquesta és la fórmula de l'èxit en aquesta empresa, i en general a Silicon Valley. Tot està pensat per a què no dubtis en enfrontar-te a la competència, perquè treballis tant com puguis i per a què t'arrisquis a emprendre. És capitalisme en estat pur. Ells no temen al fracàs. No és greu muntar un negoci i que no acabi de quallar. Et reinvertaràs i en sortiràs reforçat. Al bressol de la recerca tecnològica qualsevol pot tenir un passat recent en diferents projectes empresarials o startups. Segurament per ells la clau de l'èxit es focalitzar els seus esforços en estar permanentment informats, estar atents a les tendències i necessitats que puguin sorgir al mercat i ser molt ràpids en actuar i arriscar. La recompensa està en el procés.

No obstant, i heus aquí la reflexió: a nivell personal val la pena aquesta lluita incansable per ser els primers? compensa sacrificar les teves vacances, el teu temps lliure, la conciliació familiar per una feina? Per molt que estar a Silicon Valley sigui jugar a la Champions de la investigació tecnològica, són raonables totes les renúncies que han de fer els seus treballadors? No és una mica pervers aquest sistema basat en exprimir-se per aconseguir tot allò que un desitja sense tenir en compte què o qui trepitges pel camí? Segurament per ells sí, però vist des de fora, i malgrat en un primer moment és fàcil deixar-se meravellar per la sumptuositat de les seves construccions, no sé si a mig termini viure el somni americà és tant extraordinari com sembla. Especialment perquè hi ha moments de la vida que no tornen mai, o experiències que tenen més valor que un sou astronòmic. I més enllà de les situacions personals dels individus que formen part d'aquest sistema, el model de capitalisme salvatge on tot s'hi val és moralment reprovable? No existeixen alternatives més sostenibles que generin altres models de riquesa?

Dàlia R. bonet
Com som

Que tinguem sort

Dàlia R. Bonet