L'any 1984 Louise Hay, considerada la pionera dels llibres d'autoajuda i creixement personal, publicava el seu gran èxit editorial, Vostè pot sanar la seva vida (Entramat), que va mantenir-se a la llista dels més venuts del New York Times durant 16 setmanes. Sense saber-ho, l'escriptora estatunidenca, que ens deixava aquest mes d'agost als 90 anys, va trobar el missatge que calaria per sempre a la nostra autoestima: som responsables al cent per cent de les nostres experiències, i cadascun dels nostres pensaments contribueix a crear el nostre futur. Així, com qui no vol la cosa, havia plantat la llavor dels llibres d'autoajuda, sense els quals avui dia difícilment se sostindrien els segells literaris dels grans grups editorials. 

Però quina és la clau de l'èxit? Per què els prestatges de les llibreries continuen plenes de manuals per ser feliç? Tal vegada és símptoma que som una societat malalta, engolida per les seves pròpies mancances. És l'evidència que estem en una recerca constant de respostes que ens alliberin d'aquest malestar inherent als nostres dies.

ed62

"Aquests llibres no moriran mai, perquè sempre busquem maneres de sobreviure millor a tot allò que passa; ja siguin guerres, crisis econòmiques o malalties molt esteses. Funcionen perquè donen resposta a neguits personals", assegura Glòria Gasch, editora de Columna, un dels grans segells de la indústria editorial catalana.

No obstant, puntualitza, el lector català no respon als mateixos paràmetres que el lector castellà o el d'altres països. "L'autoajuda i la superació no són la nostra especialitat, però el que sí que tenim clar és volem que es basin en un discurs intel·ligent i que s'expliqui de forma atractiva", explica Gasch.

La fórmula

Així, la predisposició pot ser aprimar-se en un termini de 5 setmanes, aprendre a ordenar la casa, aconseguir optimitzar el temps, viure en sintonia amb la natura o enamorar-se d'un mateix. Tant se val quina sigui la finalitat, els consells sempre ens porten a un territori comú, que és la predisposició al canvi i l'adquisició d'hàbits saludables.

El que fa que el negoci rodi és que el lector tingui la convicció, quan es gasta 20 euros en un d'aquests manuals, que a ell sí que li funcionarà

Ada Castells, escriptora, periodista, i professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès sosté que "la clau és mantenir l'equilibri entre les dues lectures, la més emotiva i empàtica (que aporta la vessant literària), i la més pràctica, que trobarem en els llistats, les guies i els destacats (que aporta el màrqueting i la publicitat)".

Per tant, assenyala Castells, "no és que l'autoajuda funcioni més o menys, el que fa que el negoci rodi és que el lector tingui la convicció, quan es gasta 20 euros en un d'aquests manuals, que a ell sí que li funcionarà". La raó és que els llibres de superació "t'ensenyen que no estàs sol, que hi ha altres persones que han passat pel mateix que tu, i han aconseguit superar-ho. Al cap i a la fi, tot el que expliquen és molt lògic, però t'ho diuen molt ben dit i fan que et sentis capaç d'aplicar les directrius que han funcionat a un altre", afegeix Castells.


Buit per omplir

Qui més qui menys haurà recorregut en un moment determinat a la frase motivadora que el salvarà de la imparable caiguda al precipici. Però per què ens aferrem a la recepta universal de la felicitat? Segons Sara Gallisà, psicologa col·legiada i coach, aquest tipus de llibres "són fórmules genèriques semblants als tallers de creixement personal de cap de setmana. Poden funcionar, sempre i quan ens condueixin a l'acció i al canvi real". Tenen, per tant, la part positiva d'haver arribat a molta gent a través d'un llenguatge senzill i proper. A més, exposa Gallisà, "cadascú integra el missatge com vol. La qüestió és que haurien de fomentar un optimisme realista, que t'empenyi a resoldre els problemes, però assumint responsabilitats i preveient l'adversitat".

Fa uns anys eren llibres que ens ajudaven a assolir èxits empresarials. Ara s'imposa la cerca del silenci per trobar-se a un mateix

Som conscients, per tant, que aquest gènere vol ser un reflex del pols de la societat, d'allò que li preocupa o vol millorar. Fa uns anys eren llibres que ens ajudaven a assolir èxits empresarials. Ara, en canvi, explica Gasch, "la tendència que s'imposa és la cerca del silenci per trobar-se a un mateix, sense sorolls. Aquesta literatura proposa la natura com a lloc on trobar respostes, el diàleg amb els arbres, per entendre'ns". De fet, la inspiració prové sovint de països nòrdics: "els escandinaus tenen molt a dir en aquest aspecte, poden parlar de temes que aquí encara són tabú, com la mort, i enfoquen l'existència com qui ha de fer net en vida per assumir bé la mort. Podem aprendre d'ells i també poden venir bastants èxits editorials", resumeix l'editora.

En definitiva, ens transformi tallar la fusta del bosc, o el running, o la dieta macrobiòtica, la qüestió és creure-hi, fer un pacte amb un mateix. Es tracta d'obrir el llibre i deixar-se convèncer per un missatge, que en el fons, té tot el sentit món.