Demano disculpes per avançat per això que escriuré ara. No dic res de nou i tot el que dic és tan obvi que no caldria que ningú ho escrivís al 2018.

Però encenc la televisió i sembla que s'hagi aturat el temps. Comença la campanya de Nadal, i amb ella tornen les tones i tones de mentides i ensarronades relacionades amb els rols de gènere. Als nens el que és pels nens, i a les nenes el que és per les nenes... Em trobo amb els mateixos anuncis de sempre: les nenes jugant a ser mares i els nens jugant a ser metges o matar "dolents". Compte no féssim joguines, contes, roba i anuncis inclusius, pensats per promoure la igualtat de gènere, en comptes d'alimentar esquemes mentals que només perpetuen els estereotips i els prejudicis socials.

Comença la campanya de Nadal, i amb ella tornen les tones i tones de mentides i ensarronades relacionades amb els rols de gènere. Als nens el que és pels nens, i a les nenes el que és per les nenes... 

Reconec que tant la indústria com el mercat està fent esforços per evitar els estereotips. Però sento dir que no és suficient, no hi ha prou consciència col·lectiva de la inèrcia que ens arrossega cap al discurs sexista i les jerarquies de gènere. Jo mateixa, em vull comprar sabatilles d'esport, i a la secció de dones, totes, o la majoria, són de color rosa. Si les vull blaves o negres me les haig de comprar d'home.

I, lamentablement, la campanya de Nadal és només la punta de l'iceberg. Més enllà d'aquesta colossal estratègia comercial hi ha una quotidianitat en els entorns més propers als infants en la que es mantenen situacions de desigualtat i discriminació entre ells.

Quantes vegades no hem confós un nen amb cabell llarg amb una nena? –El problema no és tant sols aquest, sinó expressar en veu alta que aquest nen sembla una nena–. O a l'inrevés, quants cops haurem pensat que una nena que du el cabell curt és un nen? Per què aquests infants i les seves famílies han de conviure amb el constant judici cap al seu aspecte físic? La resposta és senzilla. No hi ha cap raó per la qual hagin de viure aquestes situacions. Depèn de tots nosaltres, evitar-les. Com? Mossegant-se la llengua i reeducant el cervell perquè a poc a poc pensi millor. Així, a totes aquestes persones, homes i dones, que senten la necessitat d'acostar-se a una nena i fer-li notar que sembla un nen perquè no du arracades, us dic: no ho feu. I cada cop que estigueu a punt de fer-ho, apunteu en un paper 100 vegades seguides, " ni l'aspecte físic d'una persona, ni els seus hàbits, ni els seus gustos defineixen el seu gènere". És més, fiquem-nos al cap que ni tan sols el sexe d'una persona s'ha de correspondre amb el seu gènere. Això és: hi ha nenes amb aparell sexual masculí, i a l'inrevés. 

Sé que el problema és que estem envoltats de missatges literals o simbòlics que empenyen adults i criatures a uns determinats comportaments, simplistes i reduccionistes que atribueixen capacitats específiques a dones i homes. Però també sé que som a temps de dir prou als pirates, a les cuinetes, els salvadors, i les víctimes. Tot això ha de desaparèixer perquè no és real i ja és hora que els infants tinguin referents fidedignes. Desmitifiquem les princeses i els herois. 

Expliquem contes on els personatges siguin nens sensibles, porucs i emotius, i per què no, amb melena i faldilla. Portem a les criatures a veure dibuixos animats on les protagonistes siguin nenes, i que a més siguin aventureres, líders i valentes, amb cabell curt i pantalons estripats. La ficció ha d'estar a l'alçada de la nova masculinitat, ha de ser justa amb el relat i ha de permetre jugar a les nenes sense nines. Els infants han d'aprendre a respectar-se ells mateixos siguin com siguin, perquè han d'entendre que hi ha un camí on la llibertat i la igualtat és possible. La ficció, com la realitat, ha de superar els esquemes binaris home-dona i permetre que les persones siguin això, persones, més enllà de la seva condició de gènere.

La ficció ha d'estar a l'alçada de la nova masculinitat, ha de ser justa amb el relat i ha de permetre jugar a les nenes sense nines

Dàlia R. bonet
Com som

L'hegemonia dels clàssics

Dàlia R. Bonet
Dàlia R. bonet
Com som

Oda als clubs de lectura

Dàlia R. Bonet