El protagonista de El monstre de la memòria és un historiador que s'ha especialitzat en l'estudi dels camps d'extermini nazis. Per guanyar-se la vida treballa fent de guia a Auschwitz, relatant als joves estudiants l'horror que es perpetrava en aquell indret: tortures, treballs forçats, cambres de gas i crematoris. 

Poc a poc, el protagonista, sol en la custòdia d'una memòria atroç, va qüestionant-se el sentit d'aquest llegat en l'Europa del segle XXI, i es va endinsant en els confusos viaranys de la venjança, la càrrega del dolor i la ràbia de saber-ne els culpables. 

Aquesta setmana, coincidint amb les celebracions que commemoren el 75 aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, ha passat per Barcelona l'autor d'aquesta novel·la, Yishai Sarid (Tel Aviv, 1965).

El protagonista de l'obra, explica Sarid, "s'obsessiona per tots els detalls de l'extermini, que és el mateix que em va passar a mi, que gairebé em fascino per les atrocitats. És molt humà."

El conflicte intern del narrador arriba a l'hora de confrontar la lliçó que ens deixa aquest capítol de la història. "Com connectem amb els joves per què entenguin que la lliçó? Com els fem entendre que el missatge no és únicament que guanya el més fort?".  Per una banda és cert, assenyala Sarid, "hem de fer servir la força per defensar-nos, però cal qüestionar-nos com tractem a les persones que necessiten la nostra ajuda. Com tractem als refugiats? En comptes d'ajudar-los, els expulsem, perquè venen de cultures diferents i perquè no volem que ens representin problemes". 

Humanitzar les víctimes

D'altra banda, quan parlem de l'Holocaust, parlem de xifres sempre. "Però no parlem d'històries. De fet, d'històries normalment només en recordem una, que és la d'Anna Frank. Però tenim 6 milions d'històries per explicar. Aquelles persones eren éssers humans que tenien les seves vides, que es van truncar", explica Sarid. 

En aquest sentit, i connectant amb el relat del protagonista de la novel·la, veiem com escolta les veus dels deportats, s'imagina les seves cares, la música que els acompanya a la cambra de gas. "Això és el que hauríem de fer tots, no cal recordar totes les atrocitats, però sí imaginar-nos com eren les víctimes i com el nazisme va canviar les seves vides".

"Quan parles de números no sents les vides de la gent. Perds de vista que aquesta gent tenia una vida ordinària i van ser arrancades de casa seva.  Quan sents la història, entens l'horror, perquè sents que tu podries ser un d'ells".

De fet, a Israel, observa Sarid, l'Holocaust "és un trauma que encara no s'ha curat. Preval la idea que hem de ser forts, i no ens permetem no tenir confiança en nosaltres mateixos. El que tracto que fer amb aquest llibre és intentar treure la vena que ens hem posat amb l'Holocaust i exposar la ferida". 

Selfies contra el dolor

Es pot recordar sense odiar? Sí. Sarid assegura que els israelians no odien als alemanys. Al cap i a la fi, "han fet una bona feina prenent consciència del que van fer i assumint responsabilitats". "De fet, a Israel tenim moltes ganes de tornar a formar part d'Europa. Això no vol dir que estiguem lliures d'odi, però no és cap Europa ni cap als alemanys". 

Sobre l'excés d'informació, la normalització de la violència, els selfies en els monuments a les víctimes, i la celebració de la memòria als llocs on es va perpetrar l'horror, Sarid manté el discurs de no fer-ne espais sagrats. "Els camps van ser la última parada abans de què els matessin- no són part de la vida. Sinó de la mort. Jo començaria el viatge pels llocs on van viure els jueus, no només on van morir assassinats". 

"I els selfies, ho entenc. Aquests llocs són tant durs, que els joves han de trobar la manera de gestionar-ho. Jo no sóc qui per renyar-los. El tema de l'Holocaust no estigui restringit a una sola manera de veure-ho. Només d'aquesta manera traslladarem la sensibilitat a noves generacions", conclou Sarid. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat