L'Altra Editorial ha presentat, aquest dimarts, La mort lentala novel·la de Xavier Mas Craviotto que ha obtingut el 39è Premi Documenta reservat als autors de menys de 35 anys, que convoca la històrica llibreria Documenta. Es tracta de la història de dos germans que estan a la universitat i que s'han d'enfrontar a la mort accidental dels seus pares, que els obliga de cop a assumir, de cop, responsabilitats. L'editora Eugènia Broggi, ha destacat la jovenesa "gairebé insultant" no només del guanyador, sinó d'altres participants en el concurs, fins i tot amb una concursant de tan sols 17 anys, que segons Broggi, "de ben segur farà coses al món de la literatura". Broggi ha destacat que entre els 21 manuscrits rebuts n'hi havia de gran qualitat, i que L'Altra publicarà per la tardor, també, un original de Maria Climent.

L'altra mort

Sorprén que un autor tan jove situï la mort en el cor de les seves reflexions, però Mas Craviotto és contundent: "És l'únic que en sabem, de la vida, que hem de morir", i "hi pensem massa poc". I la seva reflexió va més enllà del que és la simple mort física, a partir fins i tot del propi títol. La mort lenta, segons l'autor, fa referència a tot allò que no és la mort física, una mort "que es fa en un sol moment". És a dir, es refereix a la mort de les coses que una persona ha fet, la mort del record, la inexorable desaparició... Un procés que no s'experimenta en un moment, sinó que es va produint a poc a poc. De fet, els protagonistes de la novel·la descobriran, quan els seus pares ja han mort i ja no hi poden fer res, que la seva família era un fracàs. Mas Craviotto vol aclarir que La mort lenta parla també de l'amor, del desig, dels instints, de la dependència i de tot de sentiments "que es barregen i es cofonen". Els protagonistes van acumulant tensions pacientment fins que en un moment determinat la situació esclata, "com un guèiser". "Agafo la quotidianitat com a matèria primera", explica el jove autor de Navàs. 

El triomf d'una aposta arriscada

Pau Vidal, membre del jurat, ha afirmat que La mort lenta és "un llibre amb voluntat de risc", i no pas "literatura experimental". És "un llibre amb un gran domini del llenguatge narratiu, tant en l'aspecte argumental com en el formal". I ha remarcat que mostra una gran maduresa amb els diàlegs, que no són gens impostats i que mostren un gran domini de la llengua col·loquial (l'autor reconeix que fins i tot hi introdueix alguns castellanismes, per donar versemblança al text). Mas Craviotto ha reconegut que s'havia plantejat la redacció d'aquest llibre "com un exercici literari, un divertiment". "Volia fer una cosa diferent", al·lega. Ha explicat que ha dividit els capítols en tres categories diferents, cadascuna amb el seu propi registre d'escriptura. A més a més, els capítols no segueixen un ordre cronològic, i el llibre es pot llegir seguint l'ordre en què estan disposats els capítols en la publicació o cronològicament. Però la lectura canvia segons com es llegeixi. "El llibre té molts jocs, perquè està voluntàriament desendreçat", explica Eric del Moral, de la llibreria Documenta: "És com un trencaclosques" .

L'empenta d'un jove

Xavier Mas Craviotto és filòleg. Amb només 17 anys va quedar finalista del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra. Afirma que "sempre" ha escrit simultàniament narrativa i poesia. Ha guanyat diversos premis de relats i de poemes. Assegura que va escriure l'obra guanyadora del Premi Documenta en tan sols un estiu. I fa tan sols uns dies va obtenir el premi d'Art Jove Salvador Iborra de poesia amb Renills de cavall negre. Continua escrivint poesia i està pensant en fer un llibre de relats sobre la fràgil frontera entre el bé i el mal, a partir de contes que ja té escrits, però avança que de moment no es dedica a fer cap novel·la, per manca de temps, ja que assegura que per a ell, "l'escriptura d'una novel·la és absolutament absorbent. Si m'hi dediqués ara, no faria res més".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat