El teixit cultural municipal de Barcelona van despertant a poc a poc després de dormir durant gairebé tres mesos arran de la crisi sanitària del coronavirus. El 9 de juny vam veure com les portes del Centre d'Art Contemporani, La Capella i La Virreina s'obrien als seus primers visitants postconfinament. La Virreina torna a obrir les quatre exposicions que no va arribar a inaugurar el divendres 13 de març, coincidint amb l'inici del confinament: Sisters!, de Barbara Hammer; El tercer estat, de Daniel G. Andújar; Sobre la fotografia, de Susan Sontag, i El bar de la senyora Olvido, de Rafel Bernis.

És ben sabut que l'anomenada "nova normalitat" impregnarà el nostre dia a dia mentre hàgim de conviure amb el virus i no ens queda altre que acostumar-nos-en a ella. Les mesures de distanciament social i d'higiene afecten les visites als museus i les exposicions: Recorreguts marcats d'entrada i sortida als recintes, aforament limitat a les diverses sales, dispensadors de gel hidroalcohòlic a l'entrada i l'ús obligatori de mascareta.

Visitants amb mascaretes a les sales de La Virreina/Carlos Gil-Vernet

Visitants amb mascaretes a les sales de La Virreina/Carlos Gil-Vernet

Sisters!: l'activisme lèsbic de Barbara Hammer

Coincidint amb l'arribada del juny i del Dia Internacional de l'orgull LGBTIQ+, la Virreina ha recuperat el seu homenatge a Barbara Hammer (Los Angeles, 1939 – Nova York, 2019), una de les autores més influents del cinema experimental i activista queer nord-americà. Amb vuitanta-tres pel·lícules i una enorme producció de fotografies, dibuixos, performances, collages i instal·lacions, la seva obra registra en clau autobiogràfica com es va articular la dissidència lesbiana i feminista des de finals dels seixanta fins a l’actualitat. Es tracta de la primera retrospectiva realitzada en el context espanyol.

Barbara Hammer La Virreina/Carlos Gil-Vernet

Lesbian Wedding Dewar Style, Barbara Hammer, 1997/Carlos Gil-Vernet

Hammer va ser pionera en explorar políticament la vida i la sexualitat lesbiana i el significat de la mort, així com les històries personals i col·lectives dels qui pateixen la marginació social, Hammer va fer vuitanta-tres pel·lícules —entre curtmetratges i films de llarga durada—, a més d’una enorme producció de collages, dibuixos, performances, fotografies i instal·lacions.

Les Sales de la Virreina acullen les projeccions de les primeres peces en Super 8 fins a la trilogia formada per Nitrate Kisses (1992), Tender Fictions (1995) i History Lessons (2000); des de la seva exploració sobre la malaltia en treballs com Chance of Breast Cancer (1993), Cancer Bones (1993) i A Horse is not a Metaphor (2008) fins als «diàlegs crítics» amb artistes, cineastes i poetes, com ara Claude Cahun, Maya Deren, Hannah Wilke, Elizabeth Bishop, Lota de Macedo Soares o Dziga Vértov, l’obra de Hammer es pot considerar un monumental registre en clau autobiogràfica sobre com es van articular les dissidències lesbianes i feministes entre finals de la dècada dels seixanta i l’actualitat. 

La mostra analitza la vida i obra de Hammer, marcada sempre per un clar to polític i activista a favor dels drets de la comunitat LGTBI i concretament del col·lectiu lèsbic, un dels col·lectius que encara avui segueixen més invisibilitzats.

La 'nova normalitat' a les sales dels museus

Les noves mesures d'higiene i seguretat fa que els visitants hagin d'adaptar-se a una nova forma de gaudir de les visites als museus. L'aforament limitat de les sales fa que molts visitants hagin d'esperar-se sota el llindar de la porta per poder accedir a la següent sala si aquesta està plena, creant-se a vegades cues entre sala i sala. A això se li suma la pressió que podem sentir quan, especialment amb el videoart on hi ha peces que poden tenir més de 10 minuts de durada, veiem que la cua de gent que hi ha a la porta comença a fer-se llarga i que potser és millor canviar de sala per deixar passar als altres, encara que no haguem pogut observar detalladament totes les peces de la sala.

Si hem de conviure amb el virus, haurem d'aprendre a visitar els museus amb paciència per tal de poder gaudir-ne com és degut. No ens deixem portar per la pressió d'aquells que esperen a la porta de cada sala, ells també podran gaudir de les peces durant tant de temps com vulguin, igual que nosaltres.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat