Si en teniu, feu la prova de buscar a Twitter "Pedrolo Villalonga", així tal qual. O ja us explico jo el resultat: no hi ha una setmana en què no hi apareguin un mínim de quatre-cinc tuits als quals hi figurin aquests dos noms plegats.

És espectacular la marató d'activitats que s'han organitzat al llarg d'aquest 2018 que ara acaba amb motiu de la celebració de l'Any Pedrolo, dedicat a reivindicar l'escriptor de, entre d'altres, El mecanoscrit del segon origen. Sé que no faig bé, tot i que faig el que faria tothom, citant aquesta novel·la com a primera referència d'aquest autor; aquesta és una cosa que he descobert al llarg d'aquest any.

Quan hom arriba a Catalunya, si demostra un cert interès pels llibres i es molesta en demanar recomanacions per iniciar-se en el coneixement de la literatura en català més enllà del minso coneixement que hagi pogut adquirir fora vila, un dels primers llibres que li posaran a les mans serà aquest mecanoscrit que us deia. Segurament, el motiu és que era -no sé si encara ho és- un d'aquells llibres de lectura obligatòria als instituts. I segurament prevaleix al cap dels recomanadors tants anys després dels seus anys de col·le perquè és també un d'aquells llibres que llegits a l'adolescència, quan encara no se sap res de la vida, et fan petar el cap i fins i tot es converteixen en definició: què és una distopia? Una distopia és el mecanoscrit d'en Pedrolo; tota la resta ja vindrà després.

Deia però que no feia bé començant aquest article amb aquest llibre que el mateix Pedrolo considerava menor dins de la seva pròpia obra, però és que crec que és el millor exemple també per corroborar una cosa que Anna Maria Villalonga deixava anar en aquesta entrevista que David Guzmán li feia fa uns mesos al programa Terrícoles de Betevé . Deia Villalonga que igual que l'Any Pompeu Fabra (aquest 2018 també) havia de ser un any de celebració, el de Pedrolo havia de ser de reivindicació perquè a Pedrolo poca gent el tenia ubicat més enllà, un altre cop, del Mecanoscrit.

Va signar 120 llibres, Manuel de Pedrolo. Es diu aviat. Va traduir, va escriure poesia, teatre, va practicar tots els gèneres perquè pensava que aquesta era la manera d'arribar a tots els lectors, va fer cosa més clàssica, va experimentar... Com més sé de Pedrolo, més penso que qui fos que decidís que Anna Maria Villalonga s'ocupés de comissariar el seu any la va encertar de ple. Calia algú així per fer-ho bé. Així, vull dir, algú que no treballés tancat en un despatx de la universitat; tot i que Villalonga ho podria fer (és professora de literatura catalana a la UB), és estrany trepitjar una fira literària i no trobar-se-la. Calia també algú que escrivís -Villalonga és autora d'un munt de novel·les-; que conegués el panorama literari del país -Villalonga signa tries de contes d'antologies de caire diferent i ha publicat en un munt d'editorials, de petites i de grosses-;  que fos capaç de defensar els gèneres populars -Villalonga, per la novel·la negra, mata- amb el mateix entusiasme que els més elevats; que tingués contacte amb noves generacions de lectors i que hi confiés -si no ho feu ja, seguiu-la per les xarxes: de tant en tant fa unes declaracions d'amor pels seus alumnes presents i passats que fan reviure l'esperança del més pessimista. Calia algú, a més, que ho fes des de l'entusiasme, sinceritat i passió amb què l'Anna Maria ho porta fent tot l'any.

I li ha funcionat, és clar.

Hom mira a dies d'ara les taules de les llibreries i veu que en van plenes, de pedrolos que no són el Mecanoscrit. Només al llarg de tot aquest any han recuperat obres seves les editorials LaButxaca, Alrevés, Pagès Editors, Navona, Tigre de Paper, Comanegra (amb un inèdit: "L'infant dels grans"), Sembra Llibres, Llibres del Delicte... I em jugo un pèsol que Villalonga n'ha fet el 90, si no el 100 per cent de les presentacions de totes aquestes novetats.

Volia escriure aquest article abans no acabés l'Any Pedrolo per posar aquí l'enllaç a les activitats que encara en podeu gaudir.

Gràcies, Anna Maria; tu sí que no t'acabes mai.

 

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat