Dos ben diferents es retroben a Barcelona després de 20 anys. L'un ha estat un escriptor d'èxit, que des de Nova York i escrivint en anglès, ha esdevingut una figura mític i oculta, conegut com a Gran Bros, com una mena de Pynchon o Salinger, invisible. L'altre, un pobre diable, des de la casa familiar de Cadaqués s'ha dedicat a sortir de cites per altres escriptors, entre ells, el seu propi germà, que li passa diners com si d'un Theo Van Gogh es tractés. En definitiva, el protagonista Simon Schneider envia al germà l'essència de la literatura que, amb el títol de Cinco novelas veloces, ha fet triomfar al germà. Els dos germans tenen diferents maneres de concebre la literatura. Una convivència tensa entre els dos germans i les seves consciències: un creu en les paraules i l'altre les rebutja. Són una mena de Jeckyll&Hyde literari que es retroben el 27 d'octubre de 2017 a Barcelona, el dia en que al Parlament de Catalunya es va proclamar la República Catalana

Enrique Vila-Matas Esta bruma insensata/ACN

Dos germans que es retroben 20 anys després

Aquest és l'argument de Esta bruma tan insensata, la darrera novel·la de l'escriptor Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948). Vila-Matas en estat pur, que retorna als seus grans temes com la impostura literària, la impossibilitat de ser original, la literatura del no, iniciada amb Bartleby y compañíaDoctor Pasavento, un diàleg metafòric entre dos personatges que entenen la literatura de dues formes diametralment oposades. Mentre un opta per la vida i l'alegria de viure-la, l'altre opta per rebutjar-la. Per contraposar aquests dos germans, Vila-Matas insideix en les idees de la renúncia a l'escriptura, de la fe i l'alegria i recorre de nou al territori de la cita i dels límits de la literatura. "La novel·la parla de literatura però, sobretot, de la vida" ha assegurat Vila-Matas a la presentació a la premsa del seu llibre. L'escriptor també ha confessat que li encantaria "ser un escriptor ocult a Nova York, però és evident que no ho sóc".

Fidel al joc metaliterari i intertextual, al seu propi univers paradoxal a mig camí de la ficció i la realitat, l'autor ha assegurat que el protagonista Simon Schneider parteix de la conferència que va donar al College de France el 24 de març de 2017 sobre l'art de la Cita, titulada precisament Bastian Schneider, un veterà recopilador de cites literàries que ha treballat durant anys per un autor i que se sent ara pràcticament abandonat per aquest. Després de publicar aquesta intervenció a Alemanya, va rebre una carta d'un tal Bastian Schneider, escriptor alemany jove i amb molt talent, i va decidir canviar el nom de Bastian per Simon. El primer nom, però, ha assegurat que sorgeix d'una obra anterior, Kassel no invita a la lògica, on va crear una màquina d'imprimir insults d'un tal Bastian Schneider -un nom triat a l'atzar gràcies a Internet. Sobre l'escenari inicial del llibre, Cadaqués, Vila-Matas l'ha definit com un lloc gastat, massa esnob, tòpic, però que té moltes ressonàncies de fets històrics que li anaven bé pel seu llibre. Una tria inspirada en un conte de Colm Tóibín, en que el protagonista era un gran penya-segat.  

El 27-O: Un context de novel·la

Preguntat per la tria d'una data tan assenyalada com el 27 d'octubre com a teló de fons per ambientar la novel·la, Vila-Matas ha explicat que volia posar-se tens davant el repte de què podia donar de si la combinació entre una història tan personal i un escenari com aquest. Sobre el procés, ha reconegut que segueix el judici, que ha admès que s'assembla molt a la seva novel·la, malgrat no tenir res a veure, per l'intent de trobar la veritat dins la complexitat dels fets, però sense voler mostrar la seva opinió sobre els fets -"No interessa la meva opinió, però sóc partidari de la pau i la felicitat" ha afirmat, secament malgrat la insistència dels periodistes- l'escriptor no s'ha estat de comparar el clima d'aquell cap de setmana a Barcelona, amb el continuo volar d'helicòpters, amb la pel·lícula Apocalypse Now de Francis Ford Coppola, basada en El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, amb qui, segons el barceloní, s'inicia la novel·la moderna, "on com a la meva novel·la, no passa res" i de qui en pren l'estructura. Sobre el títol, i teixint una relació amb el context que serveix d'escenari de la novel·la, el narrador barceloní ha assegurat que vivim efectivament dins d'una bruma insensata que ni s'aclareix ni sabem què hi ha dins ni darrera de la bruma, ni si arribarem a veure el riu. 

 

Esta bruma insensata està dividida en dues parts: si a la primera hi ha un sentiment tràgic de la vida, a la segona, aquesta tragèdia perd pes per esdevenir una comèdia. Parafrasejant la repetida cita de Karl Marx, Vila-Matas ha apuntat que el text és com determinats fets polítics "que es representen com a tragèdia però quan es repeteixen són una farsa". En aquest sentit, però, a la novel·la la dissolució de la tragèdia l'escriptor ha confessat que és deliberada, perquè no podia aguantar mantenir el fil de la tragèdia constantment fins al final.
 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat