Hem quedat a les 7 a Tavèrnoles. Ja és fosc. Tavèrnoles és un poble fantàstic, al peu de les Guilleries, d'uns 300 habitants, un gran nombre dels quals és caçador. Ens ha citat aquí Deriva Mussol. Deriva Mussol són Jordi Lafon i Eva Marichalar-Freixa, artistes, professors i caminadors, entre moltes d'altres coses. Deriva Mussol va engegar el 2012 quan de les respectives trajectòries en arts visuals, arts performàtiques i educació, en va sorgir un interès pel caminar i la deriva com a formes d'explorar possibilitats de creació i aprenentatge en contextos contemporanis.


vespertina sabassona Deriva Mussol

Van arribant cotxes. Ve gent de tot arreu. De Vic i de l'Empordà i de Barcelona. La majoria són artistes, o poetes, o persones a qui els agrada caminar. Les caminades organitzades per Deriva Mussol estan obertes a tothom qui vulgui afegir-s'hi. Aquest vespre caminarem seguint un corriol que va de Tavèrnoles a Savassona. En Jordi ens demana que deixem els mòbils als cotxes. Duem lots. I ens explica que la caminada en direcció a Savassona la farem en silenci. En Sebastià Masramon ens guia. Som un grup de vint-i-sis persones caminant per camins de terra a les fosques. Els gossos de les masies al·lucinen. Borden però no acaben d'acostar-se. Sentim les òlibes i ens fiquem dins del bosc com si anéssim sols, però acompanyats.

El pretext a Deriva Mussol és caminar. I convidar gent a caminar. Caminar és tan vell com la humanitat, m'expliquen en Jordi i l'Eva, i ells plantegen el fet de caminar com una deriva, com un viure en moviment que ens permet pensar, veure, gaudir, compartir, relacionar-nos amb el paisatge, amb les històries que habiten els llocs, i viure i jugar. Amb tota la càrrega, la seriositat i la profunditat del verb jugar. Perquè explorar sempre és un joc.

Deriva Mussol duu a l'esquena més de quaranta propostes plantejades des de la base del caminar i la col·laboració, i n'hi ha de tan fantàstiques com les que voregen caminant els perímetres de diverses ciutats, una caminada simultània a Vic i Nova York, les que els han dut a ensenyar el seu projecte a Copenhaguen o Bergen, a formar part de la fira de teatre de Tàrrega, a fer a peu el camí Ral entre Vic i Olot, a participar al Grand Tour (que es mereixeria un article per ell sol) o anar a visitar una amiga, la Roser Oduber, fent el camí a peu de Vic al CACIS, Centre d'art Contemporani i Sostenibilitat.

Després d'una mica menys d'una hora de caminar a les fosques, ens aturem, i se'ns reparteix una grapada de fang que en Pep Madrenas ens convida a abraçar amb la mà mentre acabem de pujar. Diu l'Anna Girbau que és com si caminéssim agafats de la mà del fang. Seguim, i arribem a Savassona, com els senglars. Savassona és un lloc ben màgic. A les fosques i a llum de les llanternes ens mirem tot un seguit de pedres gravades amb figures humanes i creus que daten des del Neolític fins a l'Edat Mitjana. Són la pedra de les Bruixes, la pedra del Nen i la Pedra dels Sacrificis. Després pugem a l'ermita de Sant Feliuet, que queda just a dalt del turó que hi ha darrere de Savassona, ple de tombes foradades a la roca i recoberta d'estrelles sense lluna que brillen molt perquè les ciutats queden lluny i cap més llum els fa nosa. Quan sigui l'hora de baixar, estarem tan trastornats encara de la màgia del caminar en grup però en silenci, que amb feines si direm res fins que arribem al bar, Can Janot, i comencem a demanar cerveses i carn a la brasa i a parlar de l'experiència. Deriva Mussol es pren molt seriosament aquesta segona part, també, la de reunir-se, posar en comú i reflexionar sobre les experiències de les derives.

vespertina sabassona Deriva Mussol

Pocs dies després d’aquesta experiència, llegiré a L'Infiltrat, assaig magnífic i molt recomanable de Lluís Calvo, que caminar és una manera de viure, un desvetllar-se que ens permet deixar enrere la competència, la manca de compromís, la velocitat. És un acte de resistència, de lentitud, de curiositat, de dimensió espiritual, d'amistat, de llibertat, d'humilitat, d'exploració. I no podré deixar de pensar en Deriva Mussol i la caminada nocturna a Savassona.

the clock rellotge (vista de la sala).  Tate Modern, fotografia de Matt Greenwood
Art visual

El rellotge

Irene Solà