La sala és plena. Deuen ser unes 50 dones, algunes de peu, unes assegudes al terra, altres han tingut sort i han pogut trobar una cadira. Però totes fan un esforç per cabre-hi. Volen ser-hi. Algunes fa mesos que fan assemblees, altres estan preparant-se des de fa un any, i algunes altres s'hi han sumat just ara, quan falten pocs dies per la Vaga del 8M. El que tenen en comú totes aquestes dones és que són activistes, majoritàriament professionals de diferents sectors de la comunicació, mobilitzades de forma voluntària per cobrir la informació referent a la vaga des d’una perspectiva feminista. Són periodistes, comunicadores, càmeres, tècniques, community managers, documentalistes, il·lustradores, dissenyadores gràfiques, i d’altres activistes.

Es defineixen com a dones cis (dones que el seu sexe encaixa amb el seu gènere de naixement), trans, heterosexuals, bisexuals, lesbianes, blanques, racialitzades, de diferents edats i procedències, que s'han unit per respondre a la crida de vagafeminista.catde crear una agència d'informació pròpia que faci d’altaveu feminista dels actes del 8 de març al territori català.

L'Agència 8M va néixer el 2018, però no és el primer cop que periodistes feministes estan fent cobertura d'una vaga general. Per què? Joana García Grenzner, periodista especialitzada en gènere i comunicació, activista feminista i impulsora de l'Agència 8M, explica que el tret diferencial d'aquest projecte "és que les informadores siguin les pròpies activistes de la vaga o bé periodistes feministes que tenim arreu del territori, perquè som conscients que passen moltes coses que els mitjans convencionals no recullen". 

Per què?

La vaga del 8M, que es proclama com una aturada que va més enllà del que s’identifica com a vaga laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida, s'ha proposat assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i associativa.

D'aquí, explica Grenzner, que sigui important fer també una cobertura transversal, i que no es parli només de reivindicacions com acabar amb el sostre vidre, sinó que es parli de les situacions laborals que afecten a totes les dones, tant les autòctones com les migrades. "Cal fer una cobertura transversal que tingui en compte totes les problemàtiques de desigualtat al món laboral. Es parla molt del sostre de vidre, però el que afecta a la majoria de dones del mercat laboral és el terra enganxifósdel que no pot sortir, amb les pitjors feines, pitjors categories, pitjors salaris, pitjors pensions, etcètera".

"Informar des del punt de vista feminista és tenir en compte que no només fem una vaga en l'àmbit general, sinó que també la fem des de l'àmbit de les cures, del consum i de l'educació. Per tant, la mirada de gènere és la que integra altres formes de desigualtat que els mitjans no tenen en compte, perquè no hi ha formació obligatòria dins les redaccions ni ajut de les administracions per canviar aquesta perspectiva", afegeix Grenzner. 

Per aconseguir fer un seguiment complet de la vaga, les integrants de l'Agència 8M faran torns de quatre hores per rebre informació de les informadores a terreny, redactar notícies, editar les imatges vetllant per la seguretat de les activistes i retransmeten a xarxes.

Al carrer també es faran torns de 4 hores per la cobertura d'activitats des de la manifestació nocturna del 7M, fins al seguiment del 9M, la manifestació, l'acte central i la resta d'actes que es facin des dels diferents barris. 

És necessari?

Hi haurà qui es pregunti si parlar en clau feminista d'una vaga feminista no és fer-ne un gra massa. O fins i tot qui digui que no n'hi ha per tant, ara que molts mitjans fan cobertura de la vaga, o donen veu a columnistes feministes, o que es publiquen llibres "liles" cada setmana. Però potser si existeixen mitjans especialitzats en gènere és perquè no n'hi ha prou. Perquè ser feminista no és només defensar la igualtat de gènere, denunciar la precarietat laboral i denunciar els abusos del patriarcat. Això és, al capdavall, defensar els drets fonamentals de qualsevol ésser humà. Si la informació en clau de gènere és necessària és segurament perquè encara queda molt camí per recórrer per tal que els mitjans estiguin a l'alçada de la transformació que clama la societat.

No en va, la setmana passada el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) presentava 15 mesures a l'àmbit públic i privat que permeten avançar cap a una major representativitat de les dones en el mercat laboral de la cultura. Entre aquestes mesures, hi figuren el compliment de disposicions relatives a la igualtat salarial; la conciliació de la vida personal, familiar i laboral; la formació efectiva de la igualtat de gènere i el foment de la igualtat de gènere en la presa de decisions. Aquestes són algunes de les mesures de l’estudi ‘Desigualtats de gènere en l’ocupació cultural a Catalunya’, elaborat per les doctores Anna Villarroya i Maite Barrios, del que se'n desprèn que la major càrrega en les dones en les cures es perfila, tant segons les dones com els homes, com la principal barrera d'accés i de progressió professional dins l'ocupació cultural. 

"El feminisme no va en contra de ningú, sinó a favor de tothom. Els mitjans ja no ho poden ignorar ni seguir mirar el moviment de forma estigmatitzada, perquè és un moviment que s'ha consolidat com una alternativa sistèmica per assolir la justícia social", resumeix Grenzner.