Festa grossa a la Universitat de Girona que, aquest divendres 12 de gener, 15è aniversari de la mort de Joan Ferraté, acollia l'acte oficial de cessió de la biblioteca del traductor crític literari, editor i poeta, estudiós de Josep Carner, Carles Riba i Ausiàs March i traductor de Kavafis, T.S. Elliot i Du Fu. La sala de graus era plena de gom a gom de lletraferits i acadèmics vinculats a la UdG o als Ferrater/Ferrater -entre ells, els germans Joaquim i Josep Nadal, exalcalde i exrector de la Universitat, el catedràtic Albert Rossich, l'editor Àlex Broch, l'escriptor i extinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives, el també escriptor Josep Maria Fonalleras o els professors Enric Sullà, Enric Bou, Giuseppe Grilli i Antoni Martí Monterde - presidit pel rector Joaquim Salvi, en el seu primer acte oficial des que va accedir al càrrec. Salvi ha estat l'encarregat de signat l'acord de cessió amb la filla i hereva de Ferraté, Amalia Ferraté Zeta.

La filla de Joan Ferraté, Amalia Zimmermann, durant la signatura de la cessió del fons amb el rector de la UdG, Joaquim Salvi, aquest 12 de gener del 2018. ACN

La filla de Joan Ferraté, Amalia Zimmermann, durant la signatura de la cessió del fons amb el rector de la UdG, Joaquim Salvi, aquest 12 de gener del 2018.

L'acte l'ha obert el professor Xavier Pla, que ha participat activament en les gestions per dur a bon port aquesta iniciativa, i que ha recordat que havia estat Salvador Oliva el primer que, d'estudiant, li va parlar de Ferraté i li va recomanar el seu clàssic Dinamica de la poesia. També ha evocat una visita de Ferraté als Estudis de Girona, precedent de la facultat gironina, acompanyant al seu amic i també poeta Jaime Gil de Biedma, i les relacions del filòleg amb Girona a través del seu estudi del llibre Girona, de Josep Pla. Oliva, per part seva, ha estat un dels intervinents en l'acte, en el que ha recordat la seva vinculació amb l'intel·lectual i poeta i n'ha clamat contra l'oblit. També han evocat al savi nascut a Reus, el poeta Víctor Obiols, que va dedicar la seva tesi doctoral a la poesia ferrateriana i n'ha destacat els principals  punts del projecte intel·lectual basat en la lectura de Ferraté, a qui ha descrit com "un home podrit de literatura", i Jordi Amat, que ha recordat la seva coneixança personal amb el germà de Gabriel Ferrater, arran de la seva tasca de documentació per una biografia de Rudolf Grewe, company d'estudis de Ferraté, amb qui havia viscut un primer enamorament. Amat ha explicat de quina manera la lectura de Ferraté li va canviar la percepció sobre la vida i la literatura que havia aprés a la Universitat, i -a banda d'apuntar el projecte fallit d'escriure'n una biografia- ha destacat el rebuig del traductor i crític d'esdevenir un mandarí de la cultura catalana després de la mort de Franco, tal com molts esperaven que fes succeint el paper rellevant que havia tingut el seu germà Gabriel. 

Jordi Cornudella, marmessor literari dels germans Ferrater/Ferraté juntament amb Manuel Florensa, ha valorat la importància que tenien els llibres per a Ferraté i ha refermat la idea que havia assenyalat Amat a través d'una cita de l'autor, que els llibres, que contenien el coneixement, calia conservar-los. I conservar-los tots. Uns llibres que Ferraté va aplegar i conservar al llarg de tota una vida gens sedentària -de Reus a França, de Barcelona a Cuba i d'aquí al Canadà i, de nou, a Barcelona - i que van conformar una biblioteca on "Ferraté s'hi veia", segons Cornudella, i que considerava com a part essencial de la seva obra. Uns 12.000 volums, alguns anotats, signats o dedicats pels seus autors, que a partir d'ara estaran a disposició dels investigadors a la biblioteca del campusl Barri Vell de la UdG, dirigida per Jaume Rufí, on s'ha inaugurat també una sala d'investigadors que porta el nom de Joan Ferraté. El fons personal Ferraté s'afegeix als de Prudenci i Aurora BertranaJaume Vicens Vives, Raimon Pannikar o Josep Ferrater Mora.

Presentació A. Gabriel Ferrater - Marina Porras
Presentació Gabriel Ferrater, l'home desmesurat Marina Porras