Joan Marí (Murenu) i Victorí Planells seran al Festival BarnaSants repassant la trajectòria del grup eivissenc UC. Ara fa 44 anys que els dos músics, juntament amb Isidor Marí, es van unir per donar forma a un projecte de cançons pitiüses integrat en la Nova Cançó. Al debut d'UC, Cançons d'Eivissa (Edigsa, 1974), el van succeir sis àlbums que retraten i actualitzen la cultura de l'illa. Un paisatge sonor que barreja la tradició i el folk contestatari.

El crit arribarà fins al nervi tibat

de l'alta nit suspesa i expectant (…)

“Uc dins la Nit”.  Marià Villangómez (Eivissa, 1913-2002)

L'uc del que parlava Villangómez en el poema "Uc dins la Nit" era un crit en la penombra per despertar del son a l'enamorada. L'uc d'avui en dia seria aquell missatge de mòbil nocturn i atípic que resa un "sóc aquí".

L'uc era i segueix sent, tot i els telèfons, un crit, gairebé un clamor que els pagesos eivissencs feien servir per comunicar-se de masia a masia. L'uc alertava dels perills, cridava l'atenció o simplement anunciava "aquí estem i estem bé".

De la tradició del crit antic, del crit com una alerta, una reivindicació i una lluita, naixia el grup musical UC. A l'Eivissa de finals dels seixanta amb l'incipient però imparable boom turístic, Isidor Marí, Joan Marí Muñoz (Murenu) i Victorí Planells decidiren recercar entre pobles i poemes, les tradicions folkloristes d'una illa àrida i blava. El seu viatge per llogarets i pagesies els va permetre formar un corpus de cançoner popular i actualitzar-lo en un folklore elaborat i culte, on la poesia de Marià Villangómez es barrejava amb les dites i els versos de la tradició oral.

2018 02 28 PHOTO 00000042

UC (1974) / Buil Mayral

A la recerca del Cançoner

A banda de parlar amb pagesos i glossadors dels pobles d'Eivissa i Formentera, Planells, Murenu i Marí varen fer servir l'arxiu del programa de ràdio Es nostru camp, "al programa, que presentava en Joan Calvera del Servei d'extensió agrària, es parlaven de temes de cultius però també es feia cantar als pagesos entrevistats", relata Isidor Marí. A més a més, el poeta Marià Villangómez també els proporcionà molts textos anònims i propis que UC va musicar. Així com Isidor Macabich o Toni Planas. La recerca etnopoètica va permetre actualitzar i posar de manifest la riquesa del cançoner tradicional recuperant, segons Joan Murenu, "l'autoestima dels eivissencs".

L'any 1973 durant el concert "Provem altra vegada" al Teatre d’Arts i oficis d'Eivissa, UC va tocar cançons tradicionals eivissenques en una actuació on també feien versions traduïdes de l’anglès al català i cançons pròpies. "Vam fer una prova i vam veure que allò despertava un entusiasme especial", explica Marí. "No sé si vam recuperar l'orgull eivissenc, però sí que vam fer valdre una sèrie de músiques i cançons que fins aquell moment molta gent considerava que no tenien importància, que eren coses rústiques, coses del passat de gent pagesa i inculta, que no podien entrar dins el repertori modern de gent jove i urbana".

UC va trastocar aquest prejudici i en part va aconseguir que hi hagués una recuperació de l'estima cap a la tradició d'un poble que en aquell moment no donava massa importància al folklore "hi havia gent que sí que s'estimava les nostres cançons populars però que se les estimava com si fossin una relíquia sense futur".

UC/Barnasants

Espectacle d'UC / BarnaSants

La Nova Cançó pitiüsa

Així, UC col·locava al centre la tradició i se sumava al moviment de la Nova Cançó que sonava amb força des de Catalunya i s'escampava pels Països Catalans.

La Nova Cançó naixia a finals dels seixanta i volia recuperar i reivindicar la llengua catalana per a la cançó. Però aquest moviment anava més enllà del fet musical i lingüístic per convertir-se en un fenomen social i polític. Tots els seus representants mostraven una oposició a la dictadura i una defensa de la llibertat i la democràcia. Malgrat les dificultats de tot tipus que es trobaren els cantants per actuar i difondre les seves cançons, la Nova Cançó reunia cada cop més adeptes. La censura, les multes, les complicacions burocràtiques per celebrar concerts, la poca o nul·la cobertura televisiva i radiofònica no aconseguiren aturar aquest moviment que havia arrelat ben fort a Catalunya i ja s'obria pas amb nous intèrprets del País Valencià, Balears, la Catalunya Nord i, fins i tot, de l'Alguer. Grups com Al Tall al País Valencià que van fer una tasca de recuperació de la música folklòrica semblant a la d'UC o Joan Ramon Bonet a Mallorca, seguien el rastre de la música d'arrel.

A Eivissa la primera incursió de la Nova Cançó va ser el Festival de Cançó Catalana al Teatre Pereira, que organitzava el centre cultural Ebusus l'any 1965. Allà, uns joveníssims Isidor Marí i Joan Marí Muñoz (Murenu) van cantar algunes de les seves cançons del duet Isidor i Joan, el germen d'UC. A principi dels setanta foren també molts els grups eivissencs de música moderna que interpretaven algunes cançons en eivissenc com Es Amics, Els Diana, Es Trons, etc. Amb el temps varen anar apareixent i desapareixent grups i solistes: Grup Jove (1975), Trenc (1976), Plou i fa sol (1977), Forn i Vildo (1980), Marga Bufí (Bufí Ramon, Margalida) (1982), Crits Marins (1984), CasVicari Blues Band (1984), etc.; a Formentera, Aires Formenterencs (1989) continuà des de la seva formació la tasca de recuperació i actualització del folklore formenterer.

Si en el primer disc titulat Cançons d'Eivissa, UC reivindicava les arrels, el seu segon disc En aquesta illa tan pobra, l'any 1976, significà una evolució cap a cançons de tema social i polític, d'acord amb el temps de la transició democràtica que es vivia, a la vegada que introduïa temes propis com la cançó "Flors de baladre", i els arranjaments eren més elaborats. La cançó En aquella illa tan pobra parlava de l'oposició camp-ciutat i incorporava versos del poeta recuperat Pep Xicobet, "fa molt poc que sabem que els versos d'aquella illa tan pobra són del poeta Xicobet, un glossador que va viure a Eivissa fa més de 100 anys".

Eivissa ja no és aquella illa pobra, però per Marí tampoc és rica, “és una illa explotada i massificada. Als turistes rics o als turistes de discoteca no els interessa la cultura del nostre poble. Eivissa fa milionaris els propietaris dels beach clubs però empobreix la societat".

UC serà al BarnaSants per cantar-nos i cridar que la desconeguda i contestatària Eivissa encara té molt a dir. Molt més que David Guetta a Pachà.

Foto de portada: UC (1973). Concert 'Provem altra vegada'. Abans del 1r disc d'UC. Prova de les primeres adaptacions de temes populars / Isidor Marí