El gener del 1989 cinc joves grenyuts arribats de Girona entraven als estudis Aprilia Internacional de Vallcarca per enregistrar el que seria el seu primer disc. Eren Josep Thió, Gerard Quintana, Francesc 'Cuco' Lisicic, Joan 'Ninyín' Cardona i Pep Bosch. Sopa de Cabra. Els acabava de fitxar la discogràfica Salseta Discos. "Un dijous de desembre vam coincidir en un concert de fi de trimestre organitzat per estudiants. Era a l'exterior de la discoteca Piscis, a la Devesa de Girona. Tot i que feia un fred que pelava i l'entrada era de pagament, estava a petar. Primer actuaven els Sopa i després nosaltres, La Salseta del Poble Sec. Vaig seguir el seu concert i vaig al·lucinar: el públic no parava de saltar i ballar i se sabien moltes de les cançons. No havia vist res semblant amb un grup que cantés en català. Només acabar el concert els vaig dir si volien fer un disc". Ens ho explica Salvador Escribà, fundador i cantant de La Salseta i soci de Salseta Discos. El camí, segons Josep Thió, guitarrista i principal compositor de Sopa de Cabra, no va ser tan fàcil ni curt: "Vam portar la maqueta a diferents discogràfiques, entre les quals Salseta Discos, però ens donaven llargues. Quan van veure com responia la gent als concerts, aleshores s'hi van fixar". Escribà recorda haver escoltat per primera vegada la maqueta uns mesos abans, durant unes proves de so de la mítica orquestra: "El tècnic de so va posar la maqueta, i em va impactar. Eren unes cançons molt ben fetes. Més endavant, en un concert a Cassà de la Selva, me'n van passar una còpia, i la vaig estar escoltant tot l'estiu, va ser la meva banda sonora d'aquells mesos".

Sopa de Cabra

La Salseta del Poble Sec havia creat discogràfica pròpia uns anys abans. "Totes marxaven a Madrid, ja que, amb la Movida Madrileña, era on hi havia el negoci. Vam fundar Salseta Discos per poder gravar els nostres àlbums", assenyala Escribà. Però altres artistes van començar a demanar-los si podien enregistrar els seus discos, entre ells aquell quintet rocker gironí amb aires stonians.

Les negociacions

Per part de Sopa de Cabra va ser Josep Thió qui va negociar les condicions econòmiques i els detalls tècnics de l'enregistrament amb la companyia de discos. "No van ser abusius, vam aconseguir un bon acord. Nosaltres teníem ganes de gravar les cançons de manera més professional que com havíem fet la maqueta — en un parell de caps de setmana en un estudi que es trobava a la rebotiga d'una carnisseria de Pals —, i Salseta volia que gravéssim amb ells", recorda el guitarrista. "Aquell disc va ser beneficiós per a tots, i a nosaltres se'ns va girar feina!", diu Escribà. El grup havia de pagar l'enregistrament, mig milió de pessetes, i Salseta s'encarregaria de l'edició, la distribució i el manejament. La biografia del grup publicada pel periodista musical Pep Blay (Sopa de Cabra. Si et quedes amb mi, Rosa dels Vents, 2002), explica com els cinc components de la banda varen aconseguir els diners: demanant-los a familiars o amics, o, per exemple, el cantant Gerard Quintana en va sumar una part fent de model en una desfilada de roba d'esquí al Ripollès.  

Sopa disc vinil Salseta Discos

Un any fructífer

Aquell 1989 va ser sens dubte un any clau per a la història del que es va batejar com a "rock català". No només Sopa de Cabra va publicar el seu primer disc, també ho van fer grups com Els PetsLax'n'Busto. Els de Girona, però, van ser els que van assolir un èxit més immediat i massiu. "La maqueta i els primers concerts — Sopa de Cabra va néixer el 1986 — ens van ajudar a ser coneguts a Girona i rodalies, però el disc ens va permetre arribar a molt més públic", afirma Thió, que recorda especialment el concert d'aquell setembre del 89 a Tàrrega: "Va ser la primera vegada fins aleshores que fora de les comarques gironines hi havia tanta gent en un concert nostre, i que a més a més se sabia les lletres!". Tot això malgrat que del so del disc no en van quedar gaire contents. El productor va ser Jordi Gas, baixista de La Salseta. "Va fer una bona feina, però segurament no era el productor que necessitaven", reconeix Escribà. El resultat va ser, en paraules de Thió, un disc "amb guitarres poc setanteres, molt allunyat de com sonàvem en directe. Vam pecar d'inexperts", conclou. El principal problema va ser "la manera de gravar les guitarres, per línia, endollades a la taula de mescles sense passar per l'amplificador". No ho han fet així mai més. Fins ara, enregistrant el que serà el nou disc, que han seguit aquesta metodologia en algun tema, informa Thió. Sopa de Cabra ha estat aquest gener als estudis de gravació Casamurada, a Banyeres del Penedès, per gravar una part del futur àlbum.

Sopa de Cabra Salseta Discos

Tornem, però, a aquella gravació de fa tres dècades. Van ser dotze dies intensos i també de nervis. Al llibre recentment publicat Tocats de l'ala. Història del rock català, del periodista musical Oriol Rodríguez (Contra, 2018), el baixista Francesc 'Cuco' Lisicic es mostra així d'expressiu quan recorda aquelles jornades: "Et tanquen en un estudi de gravació i, com que no saps on ets, et sembla la polla. Ho observes tot com un marrec, i intentes entendre i comprendre com va tot. Estàs acostumat a anar al local d'assaig i desbarrar tots plegats, i de sobte descobreixes que per gravar un disc has de tocar tot sol. Vam anar amb una mà a cada ou, sense tenir ni idea de què volíem fer, i el productor i els tècnics van fer i desfer com els va donar la gana". El productor va posar també algunes veus al disc, "com els cors que fan 'oiààà' a L'Empordà, que nosaltres no hem cantat mai en directe", apunta Thió, i hi va haver dues col·laboracions externes, també vinculades a La Salseta del Poble Sec: el saxofonista Pep Poblet i el guitarrista Rafel Villanova, aquest darrer posant l'slideal tema country que tanca el disc, No hi ha camí.  

Carta de presentació

Tot i no quedar satisfets amb el resultat final, Thió afirma que aquell primer àlbum, titulat com el grup, "va ser una bona carta de presentació d'allò que feia Sopa de Cabra, i ja s'hi reflectien les dues vessants que hem anat mantenint sempre, la més rockera i la més pop". Cal dir, però, que és el disc més eclèctic de la banda; i és que molts temes dels inclosos venien de projectes anteriors a Sopa de Cabra, d'antics grups dels seus components. Set de les cançons ja es trobaven a la maqueta. Amb el pas dels mesos, tres temes van començar a despuntar: El boig de la ciutatEl sexo (que me hace feliz)i, sobretot, L'Empordà, el primer gran himne del boomdel rock en català de finals dels vuitanta i principis dels noranta. Completen l'àlbum BloquejatsCardíaco y acabadoAquesta nitOn ets?Tenia 18 anys,Caraduras, i la ja esmentada No hi ha camí. "No en trauria cap ni n'afegiria cap més de les que ja teníem", valora trenta anys després Thió, i afegeix que el que més li agrada de l'àlbum és "el seu so fresc, i també poder escoltar la veu tan jove d'en Gerard".

Sopa de Cabra -  Salseta Discos

"En general, les ràdios catalanes van rebre bastant bé les cançons i les van emetre força, perquè veien que estaven bé, que enganxaven", comenta l'excantant de La Salseta, que també recorda que molts locutors es quedaven sorpresos amb el nom del grup. "Però vaja, sé que més d'un presentador ho va passar bastant més malament per donar pas a una cançó d'Els Pets", bromeja. Això sí: no cal que busqueu cap videoclip d'aquell primer disc, no n'hi ha cap. "No eren tan habituals com ara i eren molt cars, i encara no es donaven ajudes a les discogràfiques per fer-ne", diu Thió.

Portada per concurs

Quedava resoldre la part estètica de l'àlbum. I els Sopa van voler implicar els seus amics, coneguts i saludats del "carrer dels Torrats" (C/ Nou del Teatre) i voltants amb la convocatòria d'un concurs per triar la portada. "Al Barri Vell de Girona hi havia molta gent amb inquietuds artístiques en aquells temps", diu Thió. En va sortir guanyadora la proposta de Xavi Muñoz, una caràtula amb el nom del grup pintat a mà i de fons una silueta de cap de cabra que es va repetint per emmarcar les lletres. Hi va haver un "petit" inconvenient, no obstant: Muñoz va escriure Sopa de Cabra amb "K". "Eren els anys de moviments com el Mili KK, i l'autor es va pensar que escrivíem així el nom del grup. Fins i tot ens va dir que en comptes de refer ell la portada, podríem canviar nosaltres el nom!", explica entre riures el guitarrista. Recordada de ben segur pels fans de banda és també la imatge de la galeta del vinil, una cabra banyant-se en un plat de sopa, un disseny que els va regalar Pep Duixans, amic del carrer que varen popularitzar al segon disc.

Sopa de Cabra Salseta Discos

El disc es va posar a la venda el dia de Sant Jordi d'aquell 1989, i a la Rambla de Girona se'n van vendre centenars en poques hores. La sopa començava a bullir.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat