Muntatges de La tempesta de Shakespeare presentats en quatre nivells de dificultat; primeres aparicions de l'smartphone en la literatura clàssica; aventures d'un James Bond feminista; Sherlock Holmes enfrontat als seus alter ego cinematogràfic i de dibuixos animats; o Herman Melville buscant títol per a Moby Dick són alguns dels punts de partida de les tires i acudits que el dibuixant escocès Tom Gauld ha recopilat en el seu hilarant llibre En la cocina con Kafkaeditat per Salamandra Graphic. 

En la cocina con Kafka Tom Gauld/ Salamandra

Col·laborador dels diaris The Guardian The New York Times i de la revista The New Yorker -no és poca cosa-, Gauld s'ha especialitzat en l'humor gràfic a propòsit d'un leit motiv no especialment freqüent: la literatura i els escriptors. Però l'il·lustrador rebaixa qualsevol sospita de petulància a propòsit d'aquesta temàtica. Tom Gauld va ser un dels convidats de la darrera edició del festival Primera Persona que se celebra al CCCB, i allà va explicar a La Llança que "la raó per la qual faig acudits sobre literatura és que es publiquen a la secció de Cultura de The Guardian. Però amb el temps la feina i l'afició s'han anat alimentant l'una a l'altra, i hi ha llibres als quals he arribat a través del dibuix. És feina però també és una cosa que estimo".

En la cocina con Kafka Tom Gauld/ Salamandra

Les referències i picades d'ullet a les quals recorre Gauld en les seves vinyetes fan que, en captar-les, el lector se senti especialment culte i intel·ligent, tot i que insisteix en la idea que els seus cómics són "per a un públic generalista, no per a lectors obsessius. Intento no entrar en els detalls de les novel·les de Dickens, vull utilitzar referències que la majoria de la gent coneix, així que jugo amb una determinada idea del que és aquest autor". D'altra banda, els seus acudits -en què personatges de l'alta cultura es donen la mà amb icones pop- reflecteixen un consum cultural transversal i divers: "m'agrada la ciència-ficció i la novel·la negra i també m'interessen els clàssics de la literatura, i en els còmics em sembla divertit barrejar-ho tot. L'únic tipus de persona amb el qual sóc cruel en les meves historietes és amb els esnobs, la gent que creu que només resulta interessant l'alta literatura. Jo, si llegeixo Dostoievski, després necessito passar a una novel·la policíaca o un tema més lleuger". En aquest joc de contrastos també s'hi inclouen els anacronismes, perquè "la idea de fer còmics sobre la literatura culta de la qual parla The Guardian sona a passat de moda, així que em resulta divertit contrastar-ho amb el contrari. Fer un acudit sobre Jane Austen no sembla gaire divertit, però fer-lo sobre un videojoc sobre Jane Austen sí. M'agrada contraposar els dos llenguatges, el de la vida contemporània i el de la literatura clàssica". 

En la cocina con Kafka Tom Gauld/ Salamandra

Un element que multiplica l'eficàcia de la comicitat de Gauld és el seu minimalisme gràfic, amb personatges lacònics mancats de qualsevol expressió facial i d'un esquematisme que pot fer pensar en el dibuixant aragonès Calpurnio Pisón. Gauld és fan de Buster Keaton i li agrada "que els personatges no intentin resultar divertits. És l'espectador que ha de trobar l'humor, jo no vull subratllar com sóc de graciós. Continuant amb les influències, el dibuixant admet estar "més influit pels hereus de Monty Python que directament per ells. La meva adolescència va coincidir amb un moment daurat de la televisió d'humor britànica, amb noms com Armando Ianucci, que va començar fent programes molt experimentals i després ha fet pel·lícules com In the loop La muerte de Stalin. M'agrada l'excèntric sentit de l'humor de les pel·lícules de Jim Jarmusch, com Dead Man". Pel que fa al terreny específic del còmic i l'humor gràfic, "quan començava a dibuixar, a la universitat, una gran influència per a mi era Edward Gorey, que té un estil que recorda Buster Keaton i que no segueix les normes habituals de la novel·la gràfica. També hi ha un dibuixant nord-americà, Michael Kupperman, potser més absurd i boig, però que ha influït el meu humor".

En la cocina con Kafka Tom Gauld/ Salamandra

Al marge de les seves tires -recopilades a En la cocina con Kafka i també a Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora-, Tom Gauld també ha publicat les històries llargues Goliat Un policía en la Luna, que neixen de processos creatius diferents. Les dates d'entrega de les tires "m'obliguen a no ser perfeccionista, sinó a fer-ho tan bé com puc i enviar-ho a l'editor, que tinguin una segona vida a Twitter i a Instagram i treure un llibre cada tres o quatre anys recopilant aquest material. Mostren més la meva personalitat. Les novel·les gràfiques tenen un procés més complicat, em fan qüestionar-me a mi mateix més sovint; potser per aixó les dues novel·les gràfiques que he fet mostren una certa tristesa. Però, d'altra banda, pots explicar històries que en els acudits curts no pots. Les tires em resulten més fàcils i més plaents, però vull seguir fent novel·les gràfiques".

En la cocina con Kafka Tom Gauld/ Salamandra

Miguel Noguera retrat
Llibre il·lustrat Dins el cap de Miguel Noguera Xavier Roca
Jan
Saló del Còmic Jan, l’home dels nassos Xavier Roca