S'ha acabat considerar Santiago Rusiñol amb el clixé d'un simpàtic personatge envoltat de llegenda i anècdotes de bohemi de casa bona, que amb el seu amic Ramon Casas viatjava en carro, col·leccionava ferros vells o pintava jardins. El Teatre Nacional de Catalunya inicia un Epicentre Rusiñol per a la seva temporada 2018-2019 amb el que vol situar el pintor i escriptor com un dels principals ambaixadors de la modernitat a casa nostra. Artista polièdric, amic d'Erik Satie i atent a les crisis i enfrontaments que aquesta modernitat va desencadenar al temps que li va tocar viure -entre l'individu i l'estat, entre classes socials, entre ideologies, entre sexes. Un malestar davant noves i velles idees que va materialitzar en obres que avui tornen per continuar dient-nos coses.

En aquest sentit, no només està a punt d'estrenar Els Jocs Florals de Canprosa, una de les obres més crítiques de Rusiñol cap a la Catalunya del seu temps, sinó que ha impulsat la publicació de dos llibres: L'assaig El fugitiu que no se'n va. Santiago Rusiñol i la modernitat, de Raül Garrigasait, editat per Edicions de 1984, i el recull de Teatre polèmic, que editarà L'Avenç, on ja s'han publicat algunes de les novel·les més desconegudes de l'autor, com La Niña Gorda, que es durà a escena en forma de monòleg, i prepara una exposició, xerrades i activitats, en col·laboració amb el MNAC, al voltant de la figura de l'autor de L'auca del Senyor Esteve

Ramon Casas   MNAC  Santiago Rusiñol  027334 D 021398

Santiago Rusiñol, per Ramon Casas/MNAC

"Per estimar Catalunya cal riure-la"

L'any 1902 Catalunya no estava per orgues. Un any abans el catalanisme polític acaba d'obtenir el seu primer triomf electoral -la candidatura dels Quatre Presidents, on el germà de Santiago, Albert Rusiñol acabava d'ésser elegit diputat-, el caciquisme havia mort, el "caudillo" Alejandro Lerroux ja feia de les seves i els obrers barcelonins organitzaven la primera vaga general. En aquest context, la repressió governamental desencadenada va portar a dirigents obrers i polítics a la presó, i es van prohibir celebracions com els Jocs Florals, que recuperats l'any 1859 eren un símbol de la Renaixença i el catalanisme, per ultratge a la bandera espanyola.

En aquest context, un Santiago Rusiñol ja consagrat per l'èxit, estrenava al Teatre Romea una obra que parodiava, justament, el folklore dels Jocs i dels seus èmuls locals, que havien servit de vehicle propagandístic del nou catalanisme i denunciava l'ús polític de l'art, la corrupció de la poesia per part dels "versaires" que havien fets seus els certàmens literaris i anunciava les tensions profundes de la societat que els floralistes exaltats no veien. La policia que havia reprimit els participants als Jocs de veritat, va protegir, en canvi, l'estrena dels Jocs Florals de Canprosa i Rusiñol va ser acusat d'anticatalanista. Una acusació que el va obligar a explicar-se en un pròleg, on assegurava que "Ja és prou gran Catalunya, ja és prou just lo que defensa, perquè no es pugui fer broma de totes les petiteses que tenen les causes nobles".

Jocs Florals de Canprosa/David Ruano/TNC

Un espectacle de barretines i cançons

Amb aquest esperit crític del mateix Rusiñol cap al propi país, Jordi Prat i Coll, que ja s'havia enfrontat a Pitarra i Sagarra al mateix TNC, ha emprès la direcció, adaptació i "perversió" dels Jocs Florals per convertir-los en un gran espectacle musical nostrat, ple dels símbols nacionals més reconeixibles. Per això ha plantat a l'escenari de la Sala Gran un gran envelat per un desfilaran cançons d'esplai, de cau, sardanes, cuplets, cançons tradicionals, però cançons més pròximes a la seva generació. Com assegura, l'esplectacle, pel que compta amb cinc músics i un cor, veu de Pitarra, Santos, Marthaler, Berlanga, Arribas, Pirandello, Beyoncé, Marsillach, Les Teresines, Els Joglars, Platel, Albertí, Bausch, esbarts dansaires, sardanistes, Cors Clavé, Dirty Dancing, Scola... I s'hi podran escoltar des de La Moreneta o La Marieta de l'ull viu a Me gustas mucho de Rocío Durcal o èxits de Manolo Escobar, passant per un Ai, ai, ai, d'Enric Morera amb lletra del mateix Rusiñol. Per donar més actualitat a l'obra, a més del text complet dels Jocs Florals, l'adaptació compta amb picades d'ullet a d'altres textos de Rusiñol, com el monòleg La feminista, que s'interpreta íntegre, La Niña gorda -que s'estrenarà properament al mateix TNC-, Miss Barceloneta o Els savis de Vilatrista

Jocs Florals de Canprosa/David Ruano/TNC

El triangle amorós que formen Maria, Tonet i Ramon, representants aquests dos del versaire i el poeta, respectivament, està interpretat per Anna Moliner, David Anguera i Jordi Coll, a qui acompanyen un espectacular elenc teatral en el que destaquen noms com els d'Àngels Gonyalons, Rosa Boladeras o Kathy i Yolanda Sey, integrants del trio Sey Sisters, a més de veterans com Oriol Genís o Albert Pérez. Tots junts portaran a escena un espectacle de barretines i cançons amb direcció musical de Dani Espasa, coreografia de Montse Colomé i escenografia de Laura Clos "Closca".

Prat ha destacat en la presentació a la premsa que s'ha celebrat als Quatre Gats, com a fill de botiguers se sent pròxim a Rusiñol, i que comparteix amb ell la voluntat de proposar preguntes i qüestionar-nos a nosaltres mateixos més que no pas mostrar una ideologia concreta. Com denunciava Rusiñol, el director dels Jocs Florals de Can Prosa considera que "quan la cultura se l'apropien els polítics, malament rai!" i ha assenyalat que ni la dreta ni l'esquerra saben què fer-ne de la cultura.  També ha situat la seva adaptació en la tradició tan catalana de filtrar les frustracions a través de l'humor, i, en aquest sentit, ha recomanat l'obra com a antídot pel moment actual de frustració que estem vivint. Els qui ho vulguin podran gaudir d'aquest mirall musical a la tradició catalana des del 4 d'octubre fins l'11 de novembre.

rp 001 t jocs 027