Sovint per un fotògraf hi ha un cop de sort i una imatge li canvia la vida. El que no és tan habitual és que aquesta fortuna s'esdevingui pel fotògraf de la British Airways i que el cop de sort sigui una fotografia d'un senyor ben vestit, dormint a la sala d'espera de l'aeroport de Londres entre dignataris africans de robes tradicionals. L'home de la foto, però, va resultar ser el secretari d'Afers Exteriors britànic i aquella imatge, pel fotògraf una captura divertida, va canviar la vida del seu autor. Aquell 1959, un jove Terry O'Neill, de 21 anys, que havia entrat a treballar a la companyia aèria perquè tenia el somni de viatjar als Estats Units per se bateria de jazz, es convertia en el fotoperiodista més jove de Fleet Street, seu dels principals diaris de la capital britànica. 

Armat amb la seva càmera de 35 mm., O'Neill va retratar els swinging sixties, marcats per la minifaldilla de Mary Quant, models com Jean Shrimtpton o Twiggy i uns joveníssims de The Beatles, a qui l'any 1963 va fotografiar pel Daily Stech al pati del darrera dels mítics estudis d'Abbey Road. Aquella era la primera foto del grup que havia de revolucionar la música del segle XX. El diari la va publicar en portada -per primera vegada un grup musical ocupava aquell espai de privilegi- i la tirada es va esgotar. Aviat, pel seu objectiu van començar a circular The Rolling Stones, David Bowie o Elton John.

Paul Newman i Lee Marvin al rodatge de Pocket Money / Los indeseables. Denver, 1971 ©Terry O'Neill 2016

Paul Newman i Lee Marvin al rodatge de Pocket Money / Los indeseables. Denver, 1971 ©Terry O'Neill 2016

Finalment, va aconseguir fer el salt als Estats Units. I ho va fer a la meca del cinema i el glamur: Hollywood. Gràcies als seus compatriotes Michael Caine i Richard Burton, aquell fotògraf nascut al popular East End, va introduir-se als estudis i als rodatges. Clint Eastwood, Paul Newman, Robert Redford, Audrey Hepburn, Ava Gardner, Brigitte Bardot o Liz Taylor van ser retratats gràcies al seu mètode: ser el més invisible possible, tenir una gran paciència i saber combinar discreció i bones dots relacions públiques. A vegades, per aconseguir un bon retrat podia passar-se hores o dies amb el model. A més, gràcies la seva 35 mm, més lleugera i còmoda que les habituals de l'època, aconseguia fotos espontànies i directes. La seva proximitat a les estrelles del cinema americà, moltes d'elles part del seu cercle d'amics, va ser tal, que es va casar amb Faye Dunaway, a qui anys abans va retratar a casa seva a Beverlly Hills, l'endemà de guanyar l'Oscar per Network de Sidney Lumet. 

David Bowie posant per al seu disc 'Diamonds Dogs'. Londres, 1974. ©Terry O'Neill 2016

David Bowie posant per al seu disc 'Diamonds Dogs'. Londres, 1974. ©Terry O'Neill 2016

Els retrats d'O'Neill són històrics. Va fotografiar Marlene Dietrich en el seu últim concert a Europa, és l'únic que ha retratat a tots els actors que han encarnat James Bond des de Sean Conney, i va ser el fotògraf durant 30 anys -i fins la seva mort- de Frank Sinatra, de qui va ser amic i confident, i que li permetia acompanyar-lo com la seva ombra, fer les fotos que volgués i entrar on fos.

Però, O'Neill no és només el fotògraf de les models, els cantants i les estrelles de Hollywood. També va retratar personalitats polítiques com Winston Churchill, Nelson Mandela, Margaret Thatcher o Isabel II. De fet, des dels anys 90, O'Neill només accepta encàrrecs molt especials, com la reina d'Anglaterra, el dels 90 anys de Mandela o la foto oficial del Mundial de futbol de Brasil 2014. Guardonat amb la medalla Centenari la Royal Photographic Society, les seves imatges són a les grans col·leccions fotogràfiques i han ocupat les portades de les millors revistes, com Time, Stern, Paris Match, The Sunday Times Magazine o Vanity Fair i des de vuit anys s'atorguen els Terry O'Neill Photography Awards, instituïts amb el suport de The Royal Photographic Society per donar suport als professionals del fotoperiodisme

Robert Redford i Richard Helms. New York, 1975 ©Terry O'Neill 2016

Robert Redford i Richard Helms. New York, 1975 ©Terry O'Neill 2016

Dijous 1 de març, Terry O'Neill serà a Barcelona per inaugurar l'exposició "Terry O'Neill. El rostre de les llegendes", comissariada per Cristina Carrillo de Albornoz i produïda per la Fundación Telefonica, i que es podrà visitar gratuïtament a la Filmoteca de Catalunya fins el 13 de maig. L'exposició, que 'ha pogut veure fins ara a Madrid, Huelva, Sant Sebastià, Múrcia, Girona, Lleida, Pozuelo de Alarcón i Granada, inclou 66 de les més icòniques imatges del fotògraf anglès, dels anys 60 fins avui, amb personatges com Mick Jagger i Keith Richards, Sinatra, Audrey Hepburn, Orson Wells, Bowie i Iman, Romy Schneider, Bruce Springsteen, Amy Winehouse, Naomi Campbell, Kate Moss, Muhammad Ali o Pelé, a més de les imatges de la reina i els expremiers Churchill i Thatcher.

En paral·lel, la Filmoteca ha organitzat un cicle de cinema protagonitzat per fotògrafs d'estrelles, com Funny Face d'Stanley Donen, Blow-Up de Michelangelo Antonioni, Qui êtes-vous, Polly Magoo? de William Klein o Life d'Anton Corijn.